Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Miguel Luque: “L’esport paralímpic també s’ha de vendre com un espectacle”

L’esport paralímpic és un fenòmen poc explicat i amb poc ressò mediàtic. Poc a poc, però, els esportistes paralímpics veuen com la societat augmenta el seu suport cap a ells, però encara queda molt camí per recòrrer. Miguel Luque, plata als 50 metres braça a Londres, ens dóna la seva visió.

  • El 9 Nou
  • 19/11/2012 | 9:38
  • 0

L’esport paralímpic té l’estereotip de no comptar tant amb l’element competitiu, sinó que es basa en la superació personal que cada atleta assoleix. Realment és així?

L’esport paralímpic, actualment, és tant competitiu com l’esport olímpic. Per competir amb gent que té la teva discapacitat has de fer un doble esforç per entrar a la piscina, per entrenar… A banda d’això, els atletes paralímpics i els olímpics s’han de superar, perquè a les olimpiades hi participen sempre els millors, no hi va qualsevol persona. Ha d’anar-hi una persona que hagi entrenat durant molt de temps abans.

A nivell personal, el fet de fer esport professional t’ha ajudat a superar, tant física com psicològicament, la teva discapacitat?

Per mi, l’esport significa qualitat de vida, superació, constància, esforç. Per arribar a uns Jocs Paralímpics –aquests són els meus quarts-, he hagut de ser molt constant, he hagut d’entrenar cada dia i, la veritat, és molt dur.

Creus que l’esportista paralímpic està infravalorat o se li valora l’esforç?

L’esforç sí que es valora, sobretot a nivell social. El que sí que és veritat és que a nivell mediàtic no es difón bé el que representa l’esport paralímpic. Aquest esport, a l’igual que el convencional, s’ha de vendre com un espectacle i la premsa no ho veu així. Gent que està sense cames i sense mans es llença a l’aigua i competeix. Això és espectacle i no es ven així. La societat sí que valora l’esport paralímpic, però els mitjans no ho sabeu vendre bé. En altres països, com Canadà, els Estats Units o Anglaterra, han venut l’esport paralímpic com espectacle. I a Espanya, en canvi, no es difón així.

Aleshores, té un suport social i no pas institucional…

Per culpa dels periodistes, que no sabeu vendre bé el que és l’esport paralímpic. Vosaltres preferiu difondre moltes altres coses abans que l’esport paralímpic.

I a nivell polític?

A nivell polític s’estan fent moltes coses que abans no es feien. Ara s’ha creat un pla ADOP (Ajuda a l’Esport Paralímpic). Tot i això, és privat. Són empreses que subvencionen aquest esport. El pla ADO, en canvi, es paga, en part, amb diners públics.

És a dir… al pla ADOP el Ministeri no ajuda econòmicament als esportistes paralímpics?

Dóna pocs diners. Només per infraestructures.

Per què existeix aquesta diferència entre l’esport paralímpic i l’esport olímpic?

El Ministerio de Deportes està estudiant aquest tema. S’està mirant de baixar les subvencions en beques, per tal de donar més a l’esport paralímpic.

Amb el tema de les medalles, es paga més una d’olímpica que una de paralímpica…

Sí. Jo, per exemple, he aconseguit una medalla de plata a Londres i em donaran 5.000 euros. Si hagués estat una medalla olímpica, me n’haguessin donat 50.000, deu vegades més!

Per què passa això?

Perquè l’esport paralímpic es basa en empreses privades que aposten per nosaltres, mentre que l’esport olímpic el paguem tots els ciutadants a través del Consejo Superior de Deportes. L’esport paralímpic encara està en volquers, treballant per la igualtat d’oportunitats, de beques… És molt difícil.

Penses que a llarg termini aquestes diferències poden equilibrar-se?

Doncs no sé què dir. Quan vaig començar a nedar l’any 2000 a Sidney, vaig quedar campió paralímpic i no em van fer cap reconeixement públic, ni un acte presidencial. Ara, poc a poc, s’està començant a reconèixer i rebem beques i premis, però encara hi ha molta diferència de diners.

Es pot viure de l’esport paralímpic?

Sí que es pot viure, però a base de molt esforç. Un paralímpic, per poder viure de l’esport, s’ha de sacrificar el doble que un esportista olímpic.

Quines dificultats, tant logistiques com econòmiques, us trobeu a l’hora d’entrenar?

Depen de l’esport. Per exemple, si fas bàsquet amb cadira de rodes, la cadira et costa prop de 5.000 euros. Si fas atletisme i et falta una cama, has de pagar gairebé 20.000 euros per la pròtesi. L’inconvenient és que si vols fer esport, necessites les eines, però són difícils d’aconseguir.

Què suposa per un atleta paralímpic que un company com Oscar Pistorius participi en uns Jocs Olímpics?

És un mèrit molt important que una persona amb discapacitat, a qui li falten les dues cames, pugui competir amb els esportistes olímpics. Això vol dir que una persona sense cames també pot oferir espectacle.

Creus que en un futur pot haver-hi una hibridació entre esport olímpic i esport paralímpic?

Hi ha esports que sí que ho podrien permetre. Per exemple, hi ha una nedadora australiana que li falta una cama i als Jocs Olímpics de Londres va nedar amb ells els 25 km.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.