Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

‘Model Finlàndia’ de Vic

L’escola Guillem de Mont-rodon aplica des del curs 1977-78 el model d’escriptura amb lletra deslligada, que ara introduirà el país nòrdic. Parteix de la base que per als alumnes és molt més fàcil d’escriure i llegir-la, i és la que s’imposa a tota la resta de suports de lectura.

  • El 9 Nou
  • 07/12/2014 | 7:00
  • 0

Finlàndia és un país que sempre se situa com a referent en política educativa. S’associa a innovació i a un model d’èxit que altres països ja voldrien per a ells i que per això tenen com a exemple a seguir.

Aquesta setmana Finlàndia ha estat notícia perquè a partir del curs 2016-17 les escoles del país deixaran d’ensenyar a escriure els seus alumnes amb la cal·ligrafia de lletra lligada. La substituiran per la lletra pura, de pal, sense lligar.

Es considera que amb la lletra lligada els nens i nenes hi perden un temps innecessari a l’hora d’escriure-la i es troben amb una dificultat afegida a l’hora de llegir-la. I no només els alumnes, sinó també els adults. Començant pels mestres.

Com que la consigna ve de Finlàndia, ara el debat està de moda. Però el cas és que a Osona hi ha una escola que des de l’any 1977 ja aplica el “model finlandès” d’escriptura. És el col·legi Guillem de Mont-rodon, de Vic. Des de fa exactament 37 anys. I va ser una aposta conscient i molt treballada que a partir del curs 1977-78 es va començar a aplicar a proposta d’Adelina Palacín Peguera.

Llavors s’acabava d’incorporar a l’escola com a mestra de P4 i P5 i va decidir portar a la pràctica el que havia après en un curs d’estiu a Sant Tomàs: que la lletra deslligada era molt més còmoda i fàcil tant d’escriure com de llegir. “Si ho era sobretot per als nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge, molt més ho havia de ser per a la resta”.

Aquesta era la premissa i a partir d’aquesta idea va néixer la proposta, i un projecte pedagògic que el Guillem de Mont-rodon ja no abandonaria mai més. “Eren temps de canvis, acabava de morir Franco i a l’escola catalana hi havia ganes de fer coses i aprofitar escletxes per renovar-la”, diu Palacín, ara ja jubilada.

Palacín recorda que la seva proposta havia de ser una prova. La idea era que els cursos més grans continuessin amb l’aprenentatge de la lletra lligada, com s’havia fet fins aleshores. Però Assumpta Verdaguer, llavors mestra de primer, es va trobar l’any següent amb el dilema de decidir-ho “i ja hi vam continuar”, recorda. I quan el curs següent la mestra de segon va dir el mateix “ja ho vam convertir en un projecte d’escola”.

Una aposta que s’ha mantingut fins ara i que fins i tot va crear la seva pròpia tipografia, la Guillem, prou versàtil perquè essent sense lligar “fos fàcil lligar-la si finalment calia canviar novament l’escriptura”, diu Verdaguer.

Es va generar material didàctic propi i col·leccions de llibres, que editava Eumo Editorial. Però el fet que l’experiència no s’estengués a més gran escala ha provocat, amb els anys, que no hagin aparegut nous recursos i que l’escola s’hagi vist obligada a adaptar altres materials. “No s’està editant res per a les escoles amb aquest model d’escriptura”, es lamenten.

Han passat gairebé 40 anys des d’aquelles pioneres, però l’escola Guillem de Mont-rodon continua fidel a la seva aposta. Carme Careta, actual mestra de Primària, diu que els motius que llavors van portar a fer néixer aquesta experiència “continuen essent completament vàlids, avui”.

Que això no vol dir, afegeix, que no hi hagi una feina d’aprenentatge “i que no calgui treballar per poder traçar bé cada lletra”. Per la seva banda, el director de l’escola, Joan Escarrabill, fa notar que, de fet, “en l’únic context en què els nens i nenes es troben amb la lletra lligada és en l’àmbit de l’escola; fora d’allà tot és lletra deslligada: premsa, llibres, cartells, etiquetes…”.

A partir de l’experiència del Guillem de Mont-rodon altres escoles d’Osona es van sumar al model, que encara mantenen la Bellpuig de Sant Julià, Joan XXIII de Balenyà o l’escola de Viladrau. Al Bages també comparteix mètode l’escola d’Artés. I d’aquí a dos anys, ho farà Finlàndia.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.