Montserrat Puig va entrar dimarts al matí a la comissaria de Vic de la Policia Nacional per fer-se el passaport i en va sortir amb una multa… i sense haver-se pogut fer el passaport. El motiu: es va negar a parlar en castellà. Aquest episodi va donar pas l’endemà, dimecres, a una concentració davant la comissaria amb una pancarta amb el lema “Pel dret a viure en català”. Aquest n’és el relat.
Explica que quan va arribar a la comissaria l’agent que custodiava l’entrada li va preguntar on anava i, en dir-li que volia que li expedissin el passaport, va demanar-li que parlés en castellà. No va voler-ho fer: “Vaig considerar que passaport i pasaporte es pot entendre”. Ja a dins, i per assegurar-se que tenia cita, “vaig dirigir-me a un noi que, tot i que parlava castellà, no em va demanar que li canviés l’idioma. Ens vam anar entenent”. L’agent de l’entrada, però, va interferir: “Em va dir que estava obligada a parlar en castellà perquè estem a Espanya; li vaig respondre que no, que érem a Vic i parlava en català”.
Ja va veure que li buscaven les pessigolles, però no va cedir. Confirmat que tenia cita, va haver de sortir per anar-se a fer les fotos. En el moment de marxar “sí que li vaig dir al noi de la porta que el que m’havia fet era una falta de respecte i que si no li agradava que parlés en català que marxés”. Quan, ja amb les fotos, va tornar a la comissaria es va trobar que no la deixava entrar. Al final, va entrar. Ja a dins, i quan li tocava, una responsable de la comissaria va ordenar a la noia que l’havia d’atendre que no ho fes. Li van dir que hi havia molta feina. La van fer esperar en una taula on no hi havia ningú i, tot i que veia que altra gent l’anava passant, a ella no l’atenien. Se’n va queixar. Quan es van disposar a fer-li el passaport, va demanar una explicació, però l’agent li va dir que havia de parlar en castellà.
La policia: “És per una falta de respecte; no per un tema lingüístic”
“Tinc tot el dret a parlar català”, va reafirmar-se ella, a la qual cosa “gairebé cridant, em va dir que havia de parlar en castellà perquè ell era de Madrid”. “I li vaig dir que si no li agradava que marxés a Madrid però que jo parlava en català”. Va ser en aquest moment quan la va denunciar per haver-se dirigit a ell en to despectiu “i em va dir que esperava no veure’m per aquí perquè em faria la vida impossible”. Va respondre que també es mereixia un respecte i que ella també el denunciaria.
Un cop ja l’havia denunciada, “va fer un canvi de registre” i va disposar-se a fer-li el passaport. Va informar-la que, com que l’havia perdut, era preceptiu que fes una denúncia als Mossos, motiu pel qual hauria de demanar novament cita i potser tardaria dos mesos però, per fer-li un favor, li faria un forat pel mateix dia. L’hi va agrair, però li va demanar el número de placa, que ja constava a la denúncia, i el de l’agent de la porta. Aleshores la situació va fer un tomb: “Em va dir que l’hi demanés jo, però que si ho tirava endavant ja no em feia el favor. Vaig haver de marxar sense fer el passaport i denunciada… però parlant català”.
EL 9 NOU ha demanat la versió de la Policia Nacional, que a través del seu gabinet de comunicació ha explicat que si se li va fer una proposta de sanció “és per la falta de respecte; no per un tema lingüístic”. “Tots els policies tenen les instruccions de, si parlen en català, adreçar-se als usuaris en català tot i que, en algun cas puntual, pot ser que alguna persona que porti poc temps aquí no l’entengui. La voluntat sempre és atendre el ciutadà i facilitar-li al màxim els tràmits que vingui a fer”.
{{ comment.text }}