Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Ni a Vic, ni enlloc, sobra ning√ļ

Manuel Tapial, president de l’Associaci√≥ Cultura, Pau i Solidaritat, argumenta en aquest article la seva oposici√≥ a la pol√≠tica d’empadronament d’immigrants de l’Ajuntament de Vic a partir de la seva experi√®ncia en l’√ļltim Sant Jordi.

  • El 9 Nou
  • 28/04/2010 | 9:34
  • 0

“Fa mesos que va comen√ßar la pol√®mica sobre l’empadronament dels immigrants a Vic i des de llavors, han estat moltes les veus contr√†ries a la pol√≠tica municipal sobre aquest assumpte. La majoria de les entitats socials de Vic s’han manifestat, de manera m√©s o menys contundent contra la nova normativa, encara que tamb√© √©s cert que ha existit certa tebior com ho demostra el fet de que no hi hagi hagut ni una sola activitat al carrer de den√ļncia a les posicions de CiU, PSC i ERC, promotores de la disc√≤rdia ciutadana.

Darrerament, parlant amb uns i amb altres, he anat descobrint moltes solituds, illes al desert social de la ciutat de Vic que, des de l’inici de la pol√®mica, no han deixat d’intentar anar m√©s enll√† d’un simple comunicat trobant-se en la m√©s absoluta de les soledats. Aquests intents no han vingut exempts d’insults, descr√®dit i amenaces provinents de diferents direccions encara que les m√©s significatives potser siguin les que han vingut de l’entorn de PxC, i segurament les m√©s series pels antecedents dels seus membres.

No seria rellevant tot aix√≤ si no fos pel gir de rosca que el govern local ha donat amb la mesura de delatar els sense papers de la ciutat a laDelegaci√≥ del Govern, sabent-se impune i poder√≥s en una ciutat en la qual ha tingut la capacitat d’emmordassar a la dissid√®ncia social, d’a√Įllar les veus m√©s cr√≠tiques i d’haver estat capa√ß de marcar la idea. Referent electoral per a les properes eleccions de novembre en diferents partits, CiU i PP, tot un √®xit per CiU i que, sens dubte, passar√† factura a PSC i ERC per haver donat suport al travessar les l√≠nies vermelles de la conviv√®ncia a Vic.

Porto dies consultant l’hemeroteca d’un diari catal√†, que per fortuna t√© digitalitzats tots els seus diaris des del segle XIX i permet als curiosos investigar. Donant curs a aquest meravell√≥s arxiu, he anat descobrint quins van ser els diferents posicionaments dels pol√≠tics i intel¬∑lectuals de l’√®poca pr√®via a la Segona Gran Guerra Mundial i √©s curi√≥s com nom√©s poques persones llu√Įdes, i a√Įllades, denunciaven l’increment del racisme i la xenof√≤bia davant un paisatge pol√≠tic de complicitat amb l’anomenat “eix”. Un “eix” que pretenia acabar amb l’enemic comunista i que inclo√Įa a qualsevol que aixequ√©s la veu en el mateix sac.

√Čs alarmant veure les similituds d’aquella √®poca i aquesta… i no ho dic jo, es pot contrastar en qualsevol hemeroteca digitalitzada via Internet. Avui dia, un cop derrotat l’eix sovi√®tic, l’enemic √©s l’Islam, o els romanesos, o els gitanos, en definitiva, els diferents i segons els interessos de qui assenyalen el que √©s evident √©s que cal un enemic per guanyar vots.

Al igual que en l’√®poca de finals dels anys 30 i principis dels 40, avui dia som moltes les veus que alertem de l’auge de la xenof√≤bia i del perill que suposa que partits tradicionals s’hagin contaminat d’aquestes idees. CiU, ERC, PSC , PxC i PP han usat i fan campanya a Vic, i en altres ciutats de Catalunya, a costa del desprestigi dels altres. No hi ha idees sobre les quals debatre ni raonaments estrat√®gics per a la millora de la qualitat de vida de les persones, hi ha un enemic, els immigrants, que cal eradicar, controlar, regular, perseguir… tot s”hi val per donar una falsa sensaci√≥ de seguretat.

Al igual que en aquella √®poca, som illes que amb el pas del temps ens anem acostant. Organitzacions, poc a poc, i de moment, amb la llibertat d’expressar lliurement i amb la possibilitat de posar la dignitat per sobre dels beneficis que el silenci tal vegada, i dic que nom√©s potser, ens pogu√©s proporcionar. Som illes disposades a fer-nos sentir a les nostres den√ļncies d’all√≤ que considerem immoral, indigne i mediocre, el discurs de la por davant la manca d’imaginaci√≥ i idees que puguin possibilitar unes pol√≠tiques inclusives.

La diada de Sant Jordi ens ha servit a alguns per con√®ixer-nos, per posar en com√ļ, per parlar de les possibilitats existents entre nosaltres, les illes dissidents que hem demostrat una autoritat moral que desborda els mediocres sindicats de la comarca, a les ONG’s que amb el seu silenci acaten, als partits que amb el seu seguidisme demostren una manca de principis, de valors i de dignitat pol√≠tica i sobretot, per parlar i concretar el possible en el marc social actual de la ciutat de Vic. I √©s que si, √©s cert, un 24% d’immigrants en una ciutat de poc m√©s de 45 mil persones, s√≥n molts immigrants, per√≤ necess√†riament √©s dolent? La immigraci√≥ a Vic no √©s d’ara, d’aquest √ļltim any. El c√ļmul de nouvinguts, entre els quals em trobo, √©s fruit d’un proc√©s d’anys i d’una bonan√ßa econ√≤mica que s’ha aprofitat de tots aquests “p√†ries” a la recerca d”una vida millor. Arribats a aquest punt, quines alternatives hi ha? Sobre aix√≤ vam parlar el dia de Sant Jordi. Segons la meva opini√≥, assimilar i assumir la realitat social en la que ens trobem √©s l’√ļnica garantia de conviv√®ncia. Som els que som, i junts hem de tirar endavant sota un principi de solidaritat. √Čs tan senzill com aix√≤, el contrari √©s fer un llistat i comen√ßar a omplir autobusos de persones sorolloses, de persones amb una olor de pell diferent, de persones que cobreixen el seu cap per√≤ no porten un crucifix en el seu pit, de persones que parlen idiomes diferents al nostre, etc. I √©s que de vegades, hi ha una estreta l√≠nia vermella entre el nacionalisme i el feixisme i sembla que, a Vic, aquesta l√≠nia vermella s’ha creuat.

Mentre la pol√®mica segueix a Vic, algunes persones de b√©, seguim clamant al cel que ens envi√Į a pol√≠tics a l’al√ßada de la nova realitat social, que s√†piguen gestionar sense fer mal a ning√ļ i, sobretot, que la nova classe pol√≠tica tingui la sensibilitat i la valentia que cada vegada que una persona de b√© parli, s√†piga i vulgui escoltar-la.

El “despotisme il¬∑lustrat” que el regidor d’ERC Joan Lopez atribu√Įa a CiU, i que lluny d’explicar es va desdir posteriorment en un acte de covardia pol√≠tica, sembla que s’hagu√©s contagiat al llarg i ample del ple municipal.

I √©s que ni a Vic, ni a enlloc, sobra ning√ļ …

—————————————————————————–
Manuel Tapial
President de l¬īAssociacio Cultura, Pau i Solidaritat ”

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.