Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Ni a Vic, ni enlloc, sobra ningú

Manuel Tapial, president de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat, argumenta en aquest article la seva oposició a la política d’empadronament d’immigrants de l’Ajuntament de Vic a partir de la seva experiència en l’últim Sant Jordi.

  • El 9 Nou
  • 28/04/2010 | 9:34
  • 0

“Fa mesos que va començar la polèmica sobre l’empadronament dels immigrants a Vic i des de llavors, han estat moltes les veus contràries a la política municipal sobre aquest assumpte. La majoria de les entitats socials de Vic s’han manifestat, de manera més o menys contundent contra la nova normativa, encara que també és cert que ha existit certa tebior com ho demostra el fet de que no hi hagi hagut ni una sola activitat al carrer de denúncia a les posicions de CiU, PSC i ERC, promotores de la discòrdia ciutadana.

Darrerament, parlant amb uns i amb altres, he anat descobrint moltes solituds, illes al desert social de la ciutat de Vic que, des de l’inici de la polèmica, no han deixat d’intentar anar més enllà d’un simple comunicat trobant-se en la més absoluta de les soledats. Aquests intents no han vingut exempts d’insults, descrèdit i amenaces provinents de diferents direccions encara que les més significatives potser siguin les que han vingut de l’entorn de PxC, i segurament les més series pels antecedents dels seus membres.

No seria rellevant tot això si no fos pel gir de rosca que el govern local ha donat amb la mesura de delatar els sense papers de la ciutat a laDelegació del Govern, sabent-se impune i poderós en una ciutat en la qual ha tingut la capacitat d’emmordassar a la dissidència social, d’aïllar les veus més crítiques i d’haver estat capaç de marcar la idea. Referent electoral per a les properes eleccions de novembre en diferents partits, CiU i PP, tot un èxit per CiU i que, sens dubte, passarà factura a PSC i ERC per haver donat suport al travessar les línies vermelles de la convivència a Vic.

Porto dies consultant l’hemeroteca d’un diari català, que per fortuna té digitalitzats tots els seus diaris des del segle XIX i permet als curiosos investigar. Donant curs a aquest meravellós arxiu, he anat descobrint quins van ser els diferents posicionaments dels polítics i intel·lectuals de l’època prèvia a la Segona Gran Guerra Mundial i és curiós com només poques persones lluïdes, i aïllades, denunciaven l’increment del racisme i la xenofòbia davant un paisatge polític de complicitat amb l’anomenat “eix”. Un “eix” que pretenia acabar amb l’enemic comunista i que incloïa a qualsevol que aixequés la veu en el mateix sac.

És alarmant veure les similituds d’aquella època i aquesta… i no ho dic jo, es pot contrastar en qualsevol hemeroteca digitalitzada via Internet. Avui dia, un cop derrotat l’eix soviètic, l’enemic és l’Islam, o els romanesos, o els gitanos, en definitiva, els diferents i segons els interessos de qui assenyalen el que és evident és que cal un enemic per guanyar vots.

Al igual que en l’època de finals dels anys 30 i principis dels 40, avui dia som moltes les veus que alertem de l’auge de la xenofòbia i del perill que suposa que partits tradicionals s’hagin contaminat d’aquestes idees. CiU, ERC, PSC , PxC i PP han usat i fan campanya a Vic, i en altres ciutats de Catalunya, a costa del desprestigi dels altres. No hi ha idees sobre les quals debatre ni raonaments estratègics per a la millora de la qualitat de vida de les persones, hi ha un enemic, els immigrants, que cal eradicar, controlar, regular, perseguir… tot s”hi val per donar una falsa sensació de seguretat.

Al igual que en aquella època, som illes que amb el pas del temps ens anem acostant. Organitzacions, poc a poc, i de moment, amb la llibertat d’expressar lliurement i amb la possibilitat de posar la dignitat per sobre dels beneficis que el silenci tal vegada, i dic que només potser, ens pogués proporcionar. Som illes disposades a fer-nos sentir a les nostres denúncies d’allò que considerem immoral, indigne i mediocre, el discurs de la por davant la manca d’imaginació i idees que puguin possibilitar unes polítiques inclusives.

La diada de Sant Jordi ens ha servit a alguns per conèixer-nos, per posar en comú, per parlar de les possibilitats existents entre nosaltres, les illes dissidents que hem demostrat una autoritat moral que desborda els mediocres sindicats de la comarca, a les ONG’s que amb el seu silenci acaten, als partits que amb el seu seguidisme demostren una manca de principis, de valors i de dignitat política i sobretot, per parlar i concretar el possible en el marc social actual de la ciutat de Vic. I és que si, és cert, un 24% d’immigrants en una ciutat de poc més de 45 mil persones, són molts immigrants, però necessàriament és dolent? La immigració a Vic no és d’ara, d’aquest últim any. El cúmul de nouvinguts, entre els quals em trobo, és fruit d’un procés d’anys i d’una bonança econòmica que s’ha aprofitat de tots aquests “pàries” a la recerca d”una vida millor. Arribats a aquest punt, quines alternatives hi ha? Sobre això vam parlar el dia de Sant Jordi. Segons la meva opinió, assimilar i assumir la realitat social en la que ens trobem és l’única garantia de convivència. Som els que som, i junts hem de tirar endavant sota un principi de solidaritat. És tan senzill com això, el contrari és fer un llistat i començar a omplir autobusos de persones sorolloses, de persones amb una olor de pell diferent, de persones que cobreixen el seu cap però no porten un crucifix en el seu pit, de persones que parlen idiomes diferents al nostre, etc. I és que de vegades, hi ha una estreta línia vermella entre el nacionalisme i el feixisme i sembla que, a Vic, aquesta línia vermella s’ha creuat.

Mentre la polèmica segueix a Vic, algunes persones de bé, seguim clamant al cel que ens enviï a polítics a l’alçada de la nova realitat social, que sàpiguen gestionar sense fer mal a ningú i, sobretot, que la nova classe política tingui la sensibilitat i la valentia que cada vegada que una persona de bé parli, sàpiga i vulgui escoltar-la.

El “despotisme il·lustrat” que el regidor d’ERC Joan Lopez atribuïa a CiU, i que lluny d’explicar es va desdir posteriorment en un acte de covardia política, sembla que s’hagués contagiat al llarg i ample del ple municipal.

I és que ni a Vic, ni a enlloc, sobra ningú …

—————————————————————————–
Manuel Tapial
President de l´Associacio Cultura, Pau i Solidaritat ”

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.