Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Ni pisos ni equipaments

L’any 2008 Incasòl va projectar dues Àrees Residencials Estratègiques a Vic però l’esclat de la bombolla immobiliària ho va encallar tot i actualment les 42 hectàrees estan abandonades.

  • El 9 Nou
  • 11/08/2014 | 16:49
  • 0

Dos dels projectes més ambiciosos que s’havien de fer a la comarca d’Osona són les dues Àrees Residencials Estratègiques (ARE) al terme municipal de Vic, anomenades el Graell i la Bòbila. Tot i que el 2010 l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Vic constituïssin el Consorci urbanístic per desenvolupar aquests dos sectors residencials, amb la meitat de participació per cada una de les administracions, tota dos projectes estan avui per avui , aturats.
En aquests moments l’únic rastre que queda del moment que es van definir els carrers són les tapes de clavegueram que estan escampades ja sense sentit i mig colgades per arbustos i males herbes. L’ARE que està més abandonada és la del Graell. A la de la Bòbila hi ha alguns pagesos que hi continuen cultivant. De fet, hi ha una plataforma d’entitats que sota el nom “Recuperem el Graell” reclama que aquests terrenys tornin a tenir un ús social i agrícola.

L’ARE de la Bòbila, situada a l’oest del nucli central de Vic, té una superfície de 22,14 hectàrees on hi estava previst construir-hi 1.502 habitatges, dels quals 753 havien de ser en diferents règims de protecció. La Bòbila delimita amb la carretera de la Guixa, el riu Mèder, la C-17 i l’actual avinguda 11 de setembre. I és precisament en aquesta avinguda on l’ARE preveia ubicar-hi diferents equipaments per a la ciutat com ara els nous jutjats i el Centre d’Atenció Primària.

La Bòbila havia de tenir continuitat amb l’ARE del Graell. Amb una superfície de 20 hectàrees, tenia capacitat per a 1.326 habitatges, 669 dels quals amb diferents règims de protecció. La seva ordenació estava prevista entorn a dos grans espais lliures. Per una banda, una àrea de protecció paisatgística adjacent a l’autovia C-17 que es compartiria amb l’ARE de la Bòbila. I per altra banda, comptava amb un parc lineal de l’antiga sèquia que hagués integrat tres masies: el Clos, Sant Llorenç i el Graell.

Jean Nouvel

L’arquitecte Jean Nouvel, pare de la torre Agbar de Barcelona, havia de construir 361 habitatges de luxe a Vic. Ho va anunciar amb bombo i plateret l’immobiliària Life Promomed. Les obres havien d’engegar l’any 2007 però no es va fer cap moviment perquè els terrenys van resultar ser “inundables”. En el seu moment, es va preveure una inversió total d’uns 100 milions d’euros. La promoció s’havia d’alçar sobre el solar de 35.811 metres quadrats que ocupen les naus de Can Genís i Rius, a hores d’ara mig aterrades.

El solar de la Caserna

El solar de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, testimoni de l’atemptat que va fer ETA el maig de 1991, està previst que es converteixi en una biblioteca. Fa anys que se’n parla i l’últim pas es va fer aquest març quan el ple va donar llum verda al projecte. Es va acordar convocar un concurs entre arquitectes per fer l’avantprojecte de l’edifici. El seu cost s’havia xifrat en 5 milions d’euros.

Manlleu va dir “no” a la seva ARE

L’any 2008, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) va projectar a Manlleu una de les Àrees Residencials Estratègiques més grans que s’havien de fer a Catalunya, amb una extensió de 45,4 hectàrees. La voluntat era construir-hi 2.273 habitatges nous entre l’estació del tren i l’ermita de Sant Jaume, dels quals la meitat estava previst que fóssin amb algun tipus de protecció. S’havia arribat a calcular que amb aquesta ARE la població de Manlleu (poc més de 20.000 ciutadans l’any 2008) sumaria 6.000 habitants de cop.
Els manlleuencs i el consistori s’hi van oposar. Mig miler de persones van fer una manifestació amb el lema “ARE no!” i el govern va amenaçar en dimitir en bloc si la Generalitat ho tirava endavant. De res va servir, doncs, que Incasòl intentés convèncer a l’Ajuntament de que si feia realitat l’ARE, rebria el 15% de l’aprofitament del sector. Al cap d’un any i amb la primera proposta tombada, Incasòl no es va rendir i va proposar-ne una altra de menys extensió que preveia construïr 631 habitatges entre el Poquí i Can Porat. La ciutat va tornar a dir “no”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.