Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“No hi ha acord, però no s’ha acabat, ni molt menys, la legislatura i el procés”

Entrevista a Xevi Generó, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP

  • El 9 Nou
  • 13/06/2016 | 15:24
  • 0

Després d’una setmana convulsa pel “no” als pressupostos del govern de la Generalitat per part de la CUP, el portaveu del Secretariat Nacional del partit, el manlleuenc Xevi Generó, explica el perquè del veto als comptes i com veuen la situació actual.
Per què no han donat suport als pressupostos més socials de la història. Molta gent no ho ha entès.
Primer hauríem d’analitzar la frase “els més socials de la història”: quan hi ha hagut 5.300 milions de retallades i el pla de xoc són 280 milions, parlar dels comptes més socials de la història és un problema. No es poden revertir totes les retallades que hi ha hagut. Per nosaltres hi havia un vessant que no ens agradava en l’àmbit econòmic, amb la continuïtat de l’austeritat, i després un de polític, que és la part de la desobediència, que tampoc s’hi donava. Havien de reflectir el moment excepcional actual, però eren de continuïtat i poc treballats amb nosaltres. Hem tingut reunions, però sempre els acords han estat posteriors a presentar els pressupostos al Parlament. Això no ajuda.
És greu?
No n’hem de fer cap drama, crec que s’ha sobredimensionat. Que són importants els pressupostos? És evident. Però si només poden ser autonòmics i de cap altra manera no han de ser claus en el marc de la legislatura actual.
Però era un dels acords del pacte amb JxSí.
Sempre hem dit que no. Ho vam dir el 10 de gener i Puigdemont ho va dir el 14 de gener. S’ha de remarcar. Mai hem enganyat a ningú: sempre hem dit que l’estabilitat del govern passa pel full de ruta del 9N, per un desplegament de l’annex i que, per tant, ens sentim lligats a una estabilitat en tot el que afavoreix la lluita cap a la independència i no en un marc de polítiques austericides.
Però sense pressupost hi pot haver estabilitat?
Si fem el que ens hem plantejat des del 9N l’estabilitat hem demostrat que hi és. A veure, la CUP va fer president un convergent i no va ser inviable tirar-ho endavant. Però la CUP també ha vingut al Parlament a ser el corcó contra les retallades, contra les privatitzacions i l’austeritat. Demanar que la CUP assumeixi aquests pressupostos, que tampoc són cap avenç de ruptura, és difícil que passi. S’hauria de plantejar des d’un vessant més de debat polític: no hi ha acord, però no s’ha acabat –ni molt menys– la legislatura, el procés i la lluita per la independència.
Puigdemont diu que el pressupost és el tronc central de qualsevol govern.
De qualsevol govern que no estigui en una legislatura excepcional. Per nosaltres la llei important serà la que ens ha de portar a un canvi d’estatus amb l’Estat espanyol. I els pressupostos, si són la clau del procés, malament anem. No només són números, són també polítiques.
Sense pressupost no es podran fer polítiques socials ni el pla de xoc que demanen.
Al mes de febrer es va aprovar una ampliació de la pròrroga pressupostària que va fer possible l’increment de l’1% dels salaris públics. La CUP ho va aprovar. Ara, amb una llei d’augment de crèdits com la del febrer, ho podem tornar a fer. No estem llençant els diners. Els 800 milions d’euros que diuen que la CUP tira a la paperera és mentida. Són possibles de recuperar. Només hem de buscar la fórmula jurídica, però aquests diners no són suficients. Per tant, és evident que aquests pressupostos milloren respecte als de l’any passat però no són suficients per pal·liar les retallades que es van fer.
Per què la CUP diu que els comptes no es van negociar i JxSí assegura que hi va haver 16 reunions?
Nosaltres els dèiem que volíem veure els grans números i que les partides i negociacions més ajustades ho faríem dins el tràmit parlamentari. Per tant, aquests acords polítics previs són els que no hi van ser. Demanàvem que se’ns respongués abans d’entrar els pressupostos al Parlament i ho van fer un dia després i els acords eren insuficients.
Es fan la víctima JxSí?
Estan dolguts i ho podem entendre perquè nosaltres tampoc estem contents. No era la nostra intenció dir “no” als pressupostos. Era millor arribar a acords polítics i revertir molt més la política d’austeritat dels últims anys. Però ens hem trobat en aquesta situació.
Què li sembla el titular: “La CUP vota amb el PP i Ciutadans contra uns pressupostos que han de permetre crear estructures d’estat”?
Em sembla tan desajustat com “JxSí vota en contra de la ILP d’Educació al costat del PP, C’s i PSC”. A veure, en aquesta legislatura JxSí ha votat al costat del PP. I nosaltres també hi hem hagut de votar però per temes que defensàvem de forma oposada. En canvi quan ho ha fet JxSí era perquè creia en les escoles bressol segregades, per posar un exemple. Per tant, aquí hi ha una gran diferència: quan JxSí vota al costat del PP és per pressions internes del sector de Convergència que coincideix ideològicament amb certes polítiques del PP. En el nostre cas, es va poder veure dimarts, era per totalment el contrari. Crec que s’ha demostrat que hi ha una complexitat molt més plural i que el país ja no és una finca privada de CDC. Nosaltres venim al Parlament a incomodar la dreta i a tots els poders que fins ara, i durant 30 anys, han tingut unes polítiques molt clares a favor dels seus privilegis.
Però sempre justificada aquesta acció d’incomodar?
Mai hem fet cap rebecaria dient perquè no i prou. Potser sí que ens cal explicar-nos millor i intentar que el missatge arribi correctament.
A la CUP sempre empaten les votacions. És un símptoma que estan dividits?
És un símptoma que tenim debats amb llums i taquígrafs, perquè segur que també hi ha empats en un despatx amb cúpules que tenen diferències importants, però no ens arribarà mai. Tenen un jerarquització que qui mana més decideix més. Nosaltres ens hem exposat molt a nivell públic i s’ha pressionat molt els òrgans del partit i això s’ha magnificat. Els debats interns hi han estat sempre.
Però hi ha postures diferents. No m’ho pot negar.
Sí, però en situacions extremes. Com que la solució acaba essent amb poc matís, aquesta distància augmenta. Al gener dèiem que dels debats n’hem de sortir més forts. És difícil. Just després de cada debat hem de fer una descompressió i asseure’ns entre nosaltres i mirar-nos a la cara i mirar què passa. Però això no és cap problema.
Però aquesta vegada hi ha hagut gent de la CUP que s’ha enfadat fort.
Sí, però les minories que sobresurten, tant les bones com les dolentes, es magnifiquen. També s’ha d’entendre que som persones i a vegades tenim la necessitat d’expressar els nostres instints i sentiments i després passa aquesta evidència pública que s’ha donat aquests dies amb algunes piulades.
Tot això els pot passar factura en l’electorat?
És possible que hi hagi conseqüències de les convulsions que hem anat generant de vegades, però tampoc ens ha de preocupar. La CUP ve d’una política de fora del Parlament i municipalista que tampoc passa per dins de l’Ajuntament. L’important és no trencar el nostre objectiu que era posar llums i taquígrafs al Parlament i ho hem fet. Crec que la militància relativitza el pes del nombre de diputats.
M’està dient que si es queden amb la meitat de diputats no passa res?
Que no passa res no, sinó que no és una problemàtica dins de la CUP.
I tenint en compte el poder que tenen ara?
Tenint en compte el nostre objectiu. És evident que passaria alguna cosa, però insisteixo en el nostre objectiu. Ja es veurà, però qui sí que té cada vegada resultats pitjors és CDC.
El procés està mort?
Ens han venut un tipus de procés que consisteix a afegir pantalles perquè mai acabi. Hem de saber dir prou a aquest procés. Estem aconseguint els objectius? Això és el que ens hem de preguntar i intentar que hi hagi una pantalla final…
Tirar pel dret.
La unilateralitat és una sortida i per això plantegem el referèndum unilateral per sortir d’aquest atzucac. Perquè el pacte amb l’Estat, a través d’un referèndum, no arribarà mai i, per tant, no és cap sortida.
Doncs Puigdemont diu que després del 26J escoltarà la possibilitat de pactar un referèndum amb l’Estat.
Nosaltres creiem que no hi ha marge ni majories polítiques per aquest pacte. I s’ha demostrar els darrers anys. Per tant, davant d’aquesta realitat, la unilateralitat i la desobediència és l’únic camí. I cada cop hi ha més gent convençuda d’això. Precisament el mateix Puigdemont deia aquest dijous que estaria també disposat a parlar del referèndum unilateral.
Els ciutadans es desmoralitzen amb l’acció política.
Estem en una societat que no descansa mai i, com que no ho fa, també es cansa de certes formes de fer. Hem de traspassar a l’independentisme la feina incansable que fan, per exemple, entitats i associacions de qualsevol municipi. No hem de crear persones que un cop a l’any es mobilitzen i que esperen que els polítics ho solucionin tot.
Però són els que tenen l’encàrrec del que han dit les urnes i és la seva feina.
Sí, però si aquest encàrrec el tanquem només a la institució aconseguirem l’efecte contrari: que la gent es desanimi o no sàpiga que passi. S’ha demostrat que en casos concrets com, per exemple, el de Joan Coma d’aquí Vic, que la gent es reactiva i es mobilitza de nou. Si aquesta pressió no hi és, malament.
L’objectiu de la CUP és anar a eleccions i aliar-se amb l’esquerra independentista, com ERC, i acabar amb Convergència?
L’objectiu és que la lluita per la independència no tingui aturador i que ningú hi pugui posar el fre. I sempre acompanyat d’una política social i un procés cap a l’esquerra. S’ha demostrat que només es pot eixamplar cap a l’esquerra. Però no podrà ser així si es dóna suport a polítiques d’austeritat.
Doncs per què van pactar amb CiU?
Perquè la realitat és més complexa. JxSí té molts actors polítics i nosaltres no serem els que posem obstacles perquè el procés no tiri endavant, malgrat que no sigui com ens agrada més.
Puigdemont va dir que si arriba a saber que el pacte amb la CUP podia mutar no l’hauria signat mai.
No hem parat de repetir durant mesos que per nosaltres l’estabilitat era sobre la ruptura no sobre els pressupostos. Per tant, de nou no els hi pot venir. I en són conscients i ho sabien. Tant Junqueras com Puigdemont han dit i repetit que la legislatura no s’acaba amb els pressupostos.
Doncs què ha passat?
Que hi ha una part, que en diríem els falcons de CDC, que vol mantenir uns privilegis i els fa por que tot tiri endavant. Que al final s’acaba amb una qüestió de confiança? Doncs no passa res i ho entomem de la millor manera perquè tots ens mereixem que el procés tiri endavant.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.