Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“No perdeu mai la copa de vista”

Una veïna de Sant Miquel de Balenyà sospita que algú la va drogar amb ‘burundanga’ durant un concert a Vic. És un tòxic que anul·la la voluntat i esborra completament la memòria.

  • El 9 Nou
  • 11/05/2015 | 11:19
  • 0

Comença a fer dies de l’episodi però el misteri continua igual de confús que en el primer moment, i sense resoldre. Hi ha pel mig una denúncia als Mossos d’Esquadra i informes pendents de toxicologia que han de confirmar o desmentir la presència de droga. I més concretament, d’escopolamina, popularment coneguda com a burundanga, que té la capacitat, mentre en duren els efectes, d’anul·lar la voluntat de la persona afectada i esborrar completament el record del que hagi pogut passar. Aquest tipus de droga ha estat al darrere d’agressions sexuals i de robatoris. Sota els seus efectes, la víctima actua hipnotitzada.

Susanna Renau té 46 anys i és de Sant Miquel de Balenyà. Treballa d’administrativa, és mare d’una nena i una gran seguidora dels Mishima. El 6 de febrer els havia anat a veure al Teatre Auditori de Granollers i el 27 de març no es va voler perdre el concert al Pasternak de Vic. Coneix la sala. Ha col·laborat com a voluntària de l’Associació Sant Tomàs i ha assistit a concerts solidaris que s’hi han organitzat. “I m’agradava tornar a veure Mishima en un format diferent al del teatre”, explica.

Va quedar a Vic amb una parella amiga seva. Va sortir de casa amb el seu cotxe, a Sant Miquel de Balenyà, i un cop a Vic van anar tots tres a fer un mossec al Transilvània, un restaurant que hi ha a pocs metres de la sala. A fora, a punt d’entrar, va poder parlar amb els artistes, que feien temps abans de l’actuació. I un cop a dins va deixar la jaqueta al guarda-roba “i vaig demanar un Cardhu per a mi i una cervesa per al meu amic. L’amiga, que és la seva parella, no beu”, explica.

Arrancava el concert i volia estar pendent de l’escenari des de la barra, on anava prenent i deixant el got. Però del concert ja recorda ben poca cosa. L’últim que va tenir a les mans va ser una cervesa, la segona cosa que es prenia. Els amics li acabaven de demanar si es trobava bé, “perquè ja em devien veure estranya”.

I la propera escena ja és a casa seva, l’endemà al matí, despertant-se vestida al llit i amb cops per tot el cos. També al cap. Va contestar un whats de la seva amiga, que li demanava on s’havia ficat. “Tenia un sensació de gran cansament però no recordava absolutament res del que havia passat”, explica. I encara quedava una última sorpresa: quan va veure el seu cotxe, que estava aparcat davant de casa, li faltaven les dues rodes de la banda esquerra. Les llandes, destrossades.

“Havia conduït, si és que ho feia jo, des de Vic fins a casa amb només dues rodes”. Després, i enmig del trasbals de tot plegat, va saber que a quarts d’1 de la nit s’havia vist un cotxe circulant i traient guspires per la carretera. Per l’hora, volia dir que havia deixat la sala abans que acabés el concert, “que em sembla una cosa inimaginable”, i que va passar pel guarda-roba a recollir la jaqueta, “perquè la tinc”. Aparentment, a casa seva no hi ha cap indici que hi entrés ningú més. “I si em volien robar van ensopegar una mala víctima: vaig sortir de casa just amb 40 euros i una simple motxilleta”.

Renau, que té la mare a Sabadell i l’endemà s’havien de trobar amb la família, hi va baixar amb una germana i es va fer una primera exploració a l’hospital del Parc Taulí. No es podia treure l’angoixa de sobre “i no podia descartar res”. Va presentar denúncia als Mossos, però sense poder fer cap acusació concreta “és molt difícil que acabi arribant enlloc”, es lamenta. A més, en el cas que hi hagi hagut intoxicació per escopolamina o GHB, un èxtasi líquid amb efectes similars, “al cap de sis hores ja no deixen rastre”, de manera que ni les analítiques d’orina ni les de sang ho poden detectar.

Va buscar testimonis –com els mateixos vigilants de la sala– i establiments amb càmeres del voltant, per si algú la va veure marxant. No hi ha hagut sort. Renau ha volgut explicar el cas “perquè la gent, quan surti de festa, no perdi mai la copa de vista”. Pot passar a qualsevol lloc. El burundanga, diu, no és cap llegenda urbana. Potser ha arribat a Osona.

“M’hauria o hauria pogut fer molt mal”

La fotografia mostra l’estat en què Susanna Renau va trobar el seu cotxe l’endemà al matí. Li faltaven les dues rodes del costat esquerre, i en aquestes condicions hauria conduït –ella o algú altre– de matinada. “M’hauria o hauria pogut fer molt mal”, diu, encara astorada. Després de l’exploració al Parc Taulí, Renau també va ser atesa dies després a l’Hospital Universitari de Vic. Els Mossos, per la seva banda, confirmen la denúncia i que el cas està judicialitzat, a l’espera d’analítiques. I que de burundanga n’hi ha precedents a Barcelona i Sabadell.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.