EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Només quatre ajuntaments d’Osona i el Ripollès s’escapen de tornar diners a l’Estat

Els ajuntaments d’Osona i el Ripollès hauran de tornar 3,5 milions d’euros a l’Estat. Aquest fet s’explica per la caiguda dels ingressos que han patit les administracions locals arran de la crisi.


El 9 Nou
25/08/2010

Les previsions es van trencar l’any 2008: es va disparar la crisi econòmica i es va reduir la recaptació de les administracions. Com que els càlculs inicials no es van complir i els diners recaptats van caure en picat, ara, la gran majoria dels ajuntaments els pertoca retornar diners.

En època de bonança, la gran majoria d’ajuntaments acabaven cobrant més de les previsions inicials de l’administració central.

Les poblacions més grans com Vic (1 milió), Manlleu (0,5 milions) o Ripoll (169.287 euros) són els que més s’hauran de rascar la butxaca. Només quatre poblacions cobraran de l’Estat en la liquidació. Són Sant Bartomeu del Grau, a Osona, i Campelles, les Llosses i Planoles, al Ripollès, que rebran petites quantitats.

L’alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Pere Prat (ERC), admet que la situació era “previsible”. La liquidació i el retorn dels diners té com a teló de fons el mal sistema de finançament dels ajuntaments.

La liquidació en negatiu farà que l’any vinent molts ajuntaments no tinguin ingressos de l’Estat perquè Madrid es quedarà “el que els queda pendent del 2008”.

Per això, des d’aquest ens municipalista demanen una condonació del deute o poder retornar la quantitat a pagar en diferents exercicis.

Això no condicionaria “tant” el dia a dia dels ajuntaments. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Vic, Josep Burgaya (PSC), diu que els ajuntaments ja havien previst aquest aspecte “retallant” els pressupostos d’aquest any; un 7% en el cas del de Vic.

Burgaya, però, creu que el nou sistema de finançament s’ha convertit en urgent perquè els municipis no poden oferir més o menys serveis “en funció de si hi ha o no més o menys crisi”.

L’alcalde de Centelles, Miquel Arisa (PSC), afirma que els propers exercicis el cost no serà tan important perquè les previsions “ja van ser més ajustades” i tothom era conscient de com afectaria la davallada econòmica.

Els alcaldes que estan més satisfets són els que hauran de cobrar. Miquel Colomer (Independent), de Sant Bartomeu del Grau, compara aquest procés amb la declaració de la renda. En el cas del seu municipi, diu Colomer, “psicològicament” els va molt bé no haver de pagar.

L’alcalde explica que, conscients d’aquest risc d’haver d’acabar retornant diners de la cistella d’impostos, es va optar per “curar-se amb salut”.

Al Ripollès, Eva Salmeron (CiU), alcaldessa de Planoles, es va assabentar per EL 9 NOU de la notícia. Assegura que qualsevol injecció de diners serà bona per les dificultats de tensions de tresoreria que tenen a l’Ajuntament: “Aquest juliol hem cobrat una subvenció del 2007”, destaca.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 473 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't