Després d’una llarga nit de concerts al Parc del Fòrum, els valencians Obrint Pas van deixar anar la seva primera nota amb una gran puntualitat. El concert estava programat per las 3.00 de la matinada, i ni el públic ni els artistes tenien temps per perdre. “El gran circ dels invisibles” va ser el tema encarregat d’obrir l’última actuació dels valencians a la capital catalana. La nostàlgia però no va veure’s reflectida en cap moment, el públic del Fòrum va decidir gaudir de la seva música al màxim, intentant així aconseguir-los fer canviar d’opinió.
L’afluència de gent va ser tan gran que des de l’ultima fila no es podia veure l’escenari, però era el millor lloc per observar tot allò que aquest grup comporta. Senyeres al cap, a l’esquena, als arbres, penjades a tot arreu. Bengales, focs i més focs que augmentaven els salts del públic. Allò si que semblava un gran circ, però rés d’invisibles, tot era més visible que mai.
Va ser un concert molt revolucionari, ple de crits contra el feixisme, contra la guàrdia civil, i ple d’històries narrades per aquests valencians sobre les injustícies d’un país de censura. Un concert on es va demostrar l’estimació per la llengua catalana, per els països catalans i on no parava de sonar el lema “I- INDE- INDEPENDÈNCIA”. Des de l’escenari, es va dedicar aquest últim concert als manifestants, a la gent que va sortir al carrer a fer la via catalana, però sobretot a aquells independentistes de feia 30 anys.
Després de parlar de la importància de la unió de la gent va sonar la cançó “Viure”, com a anell al dit, plena de crits sobre el poder popular i la importància de lluitar per construir allò que volem.
A mesura que el concert anava acabant van arribar les cançons més populars dels valencians. “La flama”, “El cant dels maulets”, “Del sud”, temes que feien que el púbic encara gaudís més i més, i va ser aleshores quan va aparèixer un altre element del folklore català. El públic va començar a agrupar-se i entre els caps de la gent es va començar a veure una petita torre de castellers, que no va durar gaire però va ser suficient per seguir sumant cultura als concerts de Obrint Pas.
L’última gralla de la nit va sonar per donar entrada a la cançó “Barricades”, on tot el públic repetia la seva tonada, “Tornarem”. Amb aquesta antagònica cançó van posar el seu punt i final, no només a un gran concert, sino a una llarga trajectòria de més de 20 anys per aquesta zona barcelonina. Esperem que aquest “tornarem” no es converteixi només en lletra d’una cançó i que després de la seva gira per Amèrica tinguin ganes de tornar a casa.
{{ comment.text }}