Fa uns dies, la santvicentenca Mariona Colomer va ser medalla d’or a l’Olimpíada de Biologia que organitza la Societat Catalana de Biologia per als estudiants de 2n de Batxillerat. Aquesta mateixa setmana ha conegut que ha estat tercera a la de Química, que convoquen el Col·legi Oficial i l’Associació de Químics. En tots dos casos, això li dóna dret a participar a les finals estatals. Aquest cap de setmana té la de Biologia, a Lleó, i d’aquí a un mes la de Química, a Madrid.
Estudies el Batxillerat Internacional al Jaume Vicens Vives de Girona. Veient els resultats, va ser un bona decisió…
El que aprecio més és l’ambient entre els companys; ens ajudem tots entre tots i hi ha molt bon rotllo. Per altra banda, encara que des de l’institut ens donen molta canya, estem aprenent molt. Dono les gràcies als professors per la seva dedicació i per animar-nos a aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten. Penso especialment en Xavier Sàbat, professor de Biologia, i Anna Porcell, de Química.
La teva vocació per aquest món ja venia d’abans, però.
Sí. El meu pare em va introduir en el món de la biologia i ja de ben petita m’explicava les lleis de Mendel! I no vull oblidar el pas pel col·legi Sant Miquel de Vic, on vaig aprendre moltíssim gràcies als professors que vaig tenir. En especial m’agradaria agrair a Enric Roca per les seves classes de biologia.
Olimpíades com aquestes són llocs per anar-hi a ensenyar el que saps, o també per aprendre-hi?
D’entrada, s’agraeix molt que s’organitzin. És una manera que tens d’ensenyar tot allò que has après, però sobretot hi vas a aprendre. I no només aprens biologia o química, en aquest cas, sinó també a suportar la pressió i els nervis. Sobretot en la prova pràctica, on distribuir el temps i concentrar-se és molt important. Finalment, també coneixes gent amb el mateix interès per la ciència que tu.
Més enllà del concurs, ser medalla d’or i de bronze en aquestes olimpíades t’obre alguna porta, a partir d’ara?
Sempre és una ajuda tenir un reconeixement per la feina feta. D’entrada, he tingut la possibilitat de visitar el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l’Institut Català del Mar (ICM). Espero poder continuar en el món de la recerca. A més, en el cas de la medalla d’or el premi principal era la matrícula del primer any en una universitat catalana.
El més immediat és ara l’olimpíada de Lleó i, si hi ha sort, les internacionals de Dinamarca i El Salvador.
A Lleó hi vaig junt amb cinc estudiants més de Catalunya. Un d’ells, el que ha quedat segon, és company de la meva classe, Adam Teixidó. Em faria molta il·lusió classificar-me per una olimpíada internacional, però sóc conscient que és molt difícil. Hi ha molt nivell.
I t’has guanyat una setmana en un centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Ja tens decidit quin?
Encara no, però m’agradaria anar a algun de relacionat amb la biologia molecular, la biofísica o l’ecologia.
Aquest any acabes Batxillerat. Les previsions per al curs que ve quines són?
Doncs cada cop ho tinc menys clar… M’agraden moltes coses però ara mateix estic dubtant entre la doble titulació de Física i Química, o una carrera en el camp de la biologia com ara Bioquímica o Ciències Biomèdiques.
Estudiaràs a Catalunya?
Així ho tinc previst. Les universitats catalanes tenen molt bon nivell. M’agradaria, però, en un futur, poder fer el màster o algun curs a l’estranger ja que és una manera d’enriquir-se tant a nivell personal com acadèmic.
{{ comment.text }}