Des del 1996, l’ONG Osona amb els Nens ha portat a la comarca un total de 1.612 nens i nenes d’Ucraïna i Bielorrússia. Tots tenen en comú una cosa: són residents a la zona afectada per l’accident nuclear de Txernòbil. Vénen a passar un mes a la comarca per trencar el cicle de radioactivitat que acumulen i s’allotgen a casa de les famílies que els acullen. Osona amb els Nens ho organitza en col·laboració amb l’associació humanitària El Futur pels Nens de Txernòbil i des de Bielorússia amb l’associació Ajudem els Nens de Txernòbil.
Aquest any vindran 45 nens de Bielorússia i 15 d’Ucraïna. La presidenta de l’ONG, Rosa Soler, explica que “normalment d’Ucraïna no en vénen tants però aquest any, amb el conflicte de Crimea, hem volgut que en vinguin més i per aquest motiu necessitem quatre famílies més d’acollida. Els interessats poden inscriure’s a través del nostre web”.
Com a conseqüència del desastre de 1986, viuen exposats a alts nivells de radiació que els provoca alteracions al cos en fase de desenvolupament. Segons un dels membres de l’ONG, Jaume Crivillés, “els provoca un creixement deficient i són nens que amb pocs anys acaben desenvolupant malalties que són pròpies de les persones grans”. Les afeccions més comunes són les que alteren el sistema d’immunologia i desenvolupament hormonal, amb força incidència en els càncers de tiroides, problemes respiratoris i de vista. “És sorprenent però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) té molt clar que encara que surtin del país per només un mes els millora molt la salut”, assegura Crivillés. “Quan vénen a Osona els fan una prova de radiació i quan tornen a casa seva els la tornen a fer. Els nivells de radioactivitat els baixen gairebé a la meitat”.
Aquest any els nens ucraïnesos arribaran el 19 de juliol i els bielorussos ho faran el 21. Com cada any se’ls rebrà amb una festa de benvinguda on coneixeran o es retrobaran amb les famílies catalanes. Amb els anys, s’han creat vincles efectius entre família i nen i per això molts d’ells repeteixen. Cada vegada que s’acull un nen nou les famílies no han de costejar el viatge. Sí que se’n fan càrrec quan el nen repeteix amb la mateixa família.
Aquest any, la família d’Abel Bagaria serà el segon cop que acull en Yahor, de 9 anys i de Bielorússia. Explica que “va ser casualitat que l’estiu passat l’acabéssim acollint. Havia d’anar a una altra família però la mare es va posar malalta i ens van demanar si el volíem acollir nosaltres”. Recomana l’experiència i assegura que “ho fem perquè a ells els fas un favor, els ajudes. La seva salut millora i això és el més important i gratificant”. Bagaria comenta que “amb en Yahor fem vida normal, el tractem com un més de la família. El més complicat al principi, tot i que tens traductors, és l’idioma. No sabia anglès però és molt espavilat i de seguida ens vam entendre. Com a curiositat, veus com hi ha coses que els sobten com ara els cotxes, els supermercats o fins hi tot la dutxa del bany”.
{{ comment.text }}