NOTA DE PREMSA D’OSONA DECIDEIX
“Osona Decideix destaca l’enorme ressò internacional que els referèndums han generat arreu del món.
Molts dels enviats especials dels mitjans internacionals varen fer de Vic la seva seu d’operacions durant la jornada electoral i els dies previs.
El 13 de desembre del 2009 s’han celebrat, a la comarca d’Osona i a molts municipis més de Catalunya, referèndums sobre la independència de Catalunya. La iniciativa ha tingut un considerable ressò en mitjans de comunicació internacionals. S’ha considerat adequat, doncs, intentar fer una anàlisi objectiva i provisional del fenomen, a través d’unes conclusions preliminars que s’ofereixen a continuació. Als documents adjunts s’inclouen bona part dels articles internacionals que han anat apareixent a l’entorn del 13D. (a causa de les seves dimensions s’envien en dos correus electrònics diferents).
Conclusions preliminars:
Enorme ressò. Mai, des dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, s’havia parlat tant de Catalunya arreu del món. I mai, en termes absoluts, s’havia parlat tant de la independència de Catalunya. En aquest sentit, purament quantitatiu, els referèndums han assolit un èxit sense pal·liatius.
Informacions contrastades. Quant a la qualitat de la informació, val a dir que s’ha aconseguit un altre èxit remarcable: molts periodistes s’han desplaçat sobre el terreny –especialment a Osona- i han verificat fonts en directe. No sempre és la tònica habitual amb els corresponsals, fins i tot amb els que estan radicats a Madrid.
Lideren els grans mitjans europeus. La cobertura potser ha estat menor en el cas dels mitjans americans i asiàtics, que sovint han begut d’agències. Pel que fa a la cobertura europea, però, tots els grans diaris, ràdios i TVs han seguit el tema directament, i han ofert sovint titulars en portada.
Resultats menors. Així com la informació prèvia és amplíssima i altament positiva, les notícies posteriors al 13D són menys abundants, basades en agències i de signe irregular. Des de les lleument elogioses (Le Monde, BBC, AFP, Financial Times) fins a les que desmereixen del tot la baixa participació (Libération, DPA, Reuters).
La nacionalitat influeix poc. No es detecten tendències positives o negatives dels mitjans segons la nacionalitat; hi ha de tot entre els francòfons, com també entre anglòfons, etc. Sembla que les valoracions depenen més de l’actitud del periodista: els que han trepitjat el terreny solen ser molt més favorables. Per grau d’atenció i volum de notícies, la premsa francesa destaca en primer lloc, seguit de la britànica, la italiana i l’alemanya.
L’Estatut en l’origen. La majoria de mitjans assenyalen les frustracions a l’entorn de l’Estatut com l’arrel del moviment independentista o, si més no, com a motor de les consultes. Les dilacions i el temor als retalls del TC sol ser vist com el detonant concret de la iniciativa.
PREMSA OSONA DECIDEIX”
{{ comment.text }}