Vuitanta anys després de l’inici de la Guerra Civil, encara hi ha moltes víctimes del conflicte desaparegudes i molts familiars que continuen buscant on van ser enterrades per recuperar-ne els cossos i tancar ferides. A Osona, el Ripollès i el Moianès, segons el mapa de fosses de la Generalitat, hi ha localitzades vuit fosses. D’aquestes, cinc estan confirmades –a Prats, a Torelló, a Gurb, a Roda de Ter i a Ribes de Freser–, i les altres tres –estarien situades a Vic, Moià i Santa Creu de Jutglar– les classifica com a probables. Amb tot, hi ha indicis que apunten que n’hi ha d’altres que no estan localitzades però que les fonts orals n’han parlat al llarg dels anys com seria el cas de Prats de Lluçanès (vegeu pàgina 4) o les noves pistes que parlen d’un altre punt també a Torelló. A Osona s’han exhumat 22 cadàvers, convertint-se en la comarca catalana on més se n’han recuperat. En el conjunt de les tres comarques –Osona, el Ripollès i el Moianès– encara hi hauria com a mínim 300 cossos encara enterrats i sense identificar, segons el mapa de fosses. Aquesta xifra no té en compte les persones que van morir en els hospitals militars de Vic i Moià que s’haurien enterrat al cementiri. Per tant, la xifra és segurament molt superior.
Exhumar una fossa, però, no és fàcil però hi ha tres casos en què s’ha fet com a Prats de Lluçanès, on es va fer una prova pilot pionera el 2004, que en un primer moment es va mantenir en secret, per part de la Generalitat. Més tard a Gurb, el 2008, es va exhumar una nova fossa, que va servir per establir un protocol per a futures exhumacions i que es va incloure a la Llei de Fosses que es va aprovar el 2009. Alguns historiadors com Lluís Toneu, membre de Tilbo (Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica), apunten que “la llei és poc clara” i hi ha d’haver molts indicis perquè s’acabi autoritzant l’obertura de les fosses. Santi Molera, també historiador, afegeix que “no s’obre si no hi ha algú concret que busqui algun familiar desaparegut” i que és el Memorial Democràtic qui dóna permís o no perquè es faci l’exhumació. Tot just fa unes setmanes el Departament de Relacions Institucionals, d’on depèn aquesta matèria, ha anunciat que per primer cop buscarà d’ofici fosses de la Guerra Civil, un aspecte que ja considerava la llei de 2009.
Un altre dels debats que hi ha actualment és sobre el banc d’ADN, que és una iniciativa que va sorgir de la societat civil. Toneu recorda que els familiars reclamen que cada cop que s’exhumi una fossa tots els ADN es creuin amb totes les dades que conté el banc, no només quan algun familiar faci una petició sobre una persona concreta. En aquest sentit hi ha diversos ajuntaments d’Osona i el Ripollès, a més dels consells comarcals, que han aprovat mocions de suport al banc d’ADN per la identificació de desapareguts durant la Guerra Civil. Amb la moció es demana aquest encreuament de dades “de forma automàtica” i els consistoris assumeixen la tasca de fer difusió de l’existència del banc. Molera remarca que “el dolor traspassa” i que ha continuat en moltes famílies que no han pogut saber mai què va passar amb els seus familiars durant la guerra del 1936 al 1939. Trobar-los, identificar-los i enterrar-los d’una manera digna és una “mostra simbòlica” per a les famílies de tancar les ferides que la guerra va obrir fa vuitanta anys.
{{ comment.text }}