EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Osona és la segona comarca de Catalunya que més creix el 2017

L’increment és del 4,2%. El Moianès ho fa en un 2,9% i el Ripollès, en un 1,7%


20/11/2018
Vic

Osona va ser l’any 2017 la segona comarca de Catalunya on el VAB va créixer més, segons l’‘Anuari Econòmic Comarcal’ publicat pel BBVA. La comarca va liderar els anys 2015 i 2016 el creixement català, amb augments del 6% i el 5,4%, respectivament. El 2017 va ser del 4,2%, empatat amb el Bages i superat pel Vallès Occidental, que va augmentar un 5,1%. El Moianès va créixer un 2,9%, mentre que al Ripollès va ser semblant a l’any anterior, amb un 1,7%.

Osona va ser la comarca catalana on més va créixer la indústria l’any passat. L’increment d’aquest sector va ser del 7% a Osona, mentre que la mitjana de Catalunya es va situar en un 4,9%. La comarca hauria repetit per tercer any com la primera en creixement si no hagués estat per la davallada en el sector primari. La construcció va pujar fins a un 4,8% després de quedar estancada l’any anterior, i els serveis van tenir un augment del 2,8%. La recuperació del sector de la indústria des de 2013 va suposar que el VAB d’aquest sector ja fos un 5% per sobre de 2007, mentre que l’afiliació, amb 21.800 afiliats, va superar els valors de 2008. En concret, l’augment el 2017 va ser del 9%. El sector serveis d’aquesta comarca va superar un 16% el del 2007 gràcies als serveis privats.

Al Moianès, aquestes xifres són menors. Amb un creixement total del 2,9%, tres dècimes més que l’any 2016, van créixer si fa no fa igual la indústria (3,6%), la construcció (3,4%) i els serveis (3,4%). L’any passat, el sector industrial va augmentar un 6,4% en aquesta comarca, situant-se en el segon més alt de Catalunya. Al Moianès, on la indústria també va tibar fort, el VAB del sector es troba ja un 20,2% per sobre el de 2007 i l’afiliació, un 28,7% per sobre el de 2008.

I més petites són al Ripollès, la comarca que menys creix de les set que componen l’eix de Girona. La dada global és de l’1,7%, una dècima menys que el 2016, però sobresurt com a important el creixement de la indústria, d’un 3,1%, mentre que l’any anterior era de l’1,3%. El sector primari i el de la construcció marquen xifres negatives, un -3,7% i un -1,6%, respectivament, i els serveis pugen un 1,3%.
Pel que fa als eixos territorials, les sis comarques de la Catalunya Central i les sis del Camp de Tarragona sumen l’índex més alt de creixement del VAB de Catalunya, un 3,6%, seguit de les set comarques de l’eix metropolità, que sumen un 3,4%.

Estralls de la crisi a les comarques centrals, encara

L’informe detecta que tot i que el VAB de 2017 a les comarques centrals es va acostar al que hi havia el 2007, el mercat de treball “continua lluny d’haver generat els llocs de treball suficients com per reabsorbir les pèrdues dels anys 2007-2013 a la indústria i els serveis privats, i les del període 2007-2014 a la construcció”. Algunes dades que ho determinen són que el VAB generat el 2017 encara se situa un -3,4% per sota del de 2007. Ara bé, dins d’aquest grup territorial, Osona sí que va superar el -13,8% del període 2007 i 2013 amb un 20,2% positiu des de 2013. El Moianès és comarca des de 2015.
Caiguda general i important del sector primari

La caiguda del sector primari a les tres comarques va ser important l’any 2017. El sacrifici de boví i de porcí es va reduir un 2,9% i un 2,6%, respectivament. A Osona, per exemple, les places van augmentar un 3,3% i un 3%, respectivament. També les reduccions dels cereals i plantes industrials a Osona i el Moianès van retrocedir. Això va fer baixar el VAB del sector primari en un -5,3% i -5,8% a Osona i el Moianès i un -3,7% al Ripollès. Tots per sobre la mitjana catalana, que va ser del -3,1%. Les úniques comarques amb increments positius van ser el Segrià, el Bages i el Pla de l’Estany.
Més de quatre punts de diferència segons el territori

Les dinàmiques sectorials de cada territori van afectar el creixement del VAB a les diferents comarques. Així, hi ha més de quatre punts percentuals de diferència entre la que més va créixer, el Vallès Occidental (5,1%), i la que menys ho va fer, la Ribera d’Ebre (0,5%). Per sobre la mitjana catalana, del 3,3%, s’hi situen, a més del Vallès Occidental, Osona i el Bages empatades, el Baix Penedès, la Cerdanya, el Maresme, el Baix Camp, el Montsià, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, la Selva i el Tarragonès.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 503 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't