Fer prediccions té un risc: equivocar-se. De totes maneres, les enquestes serveixen de guia per aventurar-se. I les que s’han anat publicant coincideixen en un punt: els quatre candidats de CiU, Ramon Espadaler, Francesc Homs i Josep M. Vila d’Abadal, a Osona, i Eudald Casadesús, al Ripollès, i el del PSC al Ripollès, Esteve Pujol, són els únics que tenen l’escó assegurat. I el d’ERC al Ripollès, Pere Vigo, gairebé també.
A més d’aquests sis, n’hi ha quatre més que en principi no sortiran, però que es mantenen a l’expectativa. Són, per aquest ordre, Flora Vilalta, Josep M. Freixanet, Josep Anglada i Marta Riera. Així, és segur que CiU tindrà quatre diputats, un més que ara. Als tres actuals, Ramon Espadaler, d’Unió, i Francesc Homs i Eudald Casadesús, de Convergència, s’hi sumarà Josep M. Vila d’Abadal, també d’Unió.
Qui també ho té bé per repetir és Esteve Pujol, del PSC. Ha avançat un lloc a la candidatura per Girona –anava en quarta posició i ara va a la tercera–, cosa que li garanteix l’escó. I Pere Vigo també té molts números per repetir. Si anés d’1, com el 2006, seria segur. Aquesta vegada, però, va darrere de Carme Capdevila. I les enquestes donen entre 1 i 2 escons per Girona. El recompte decidirà.
Flora Vilalta, del PSC, i Josep M. Freixanet, d’ERC, també n’hauran d’estar pendents. Vilalta va al número 23, posició que el 2006 li hauria donat escó (el PSC en va treure 25) però que ara no li garanteix: en vaticinen 21.
I Freixanet, tres quarts del mateix. Ha avançat fins al 10è lloc, però les enquestes d’El País i La Vanguardia els n’atorguen de 5 a 8. Vilalta i Freixanet no perden l’esperança.
Definit aquest escenari, falta saber què passarà amb la PxC: no surt en cap enquesta, però l’experiència de les municipals del 2007 indica que té molt vot ocult. Josep Anglada és el número 1, però el 3 és la regidora de Vic Marta Riera. L’aplicació de la llei d’Hondt fa que sigui més difícil que surti un diputat que no pas tres.
Pel primer, fa falta superar la barrera del 3% dels vots, però si se supera la resta d’escons són més barats. L’exemple és el de Ciutadans. Ningú els donava opció, van superar el 3% i van col·locar
tres diputats al Parlament.
{{ comment.text }}