Avui és el seu aniversari. Suposo que ni en el millor dels seus somnis s’hagués imaginat arribar fins aquí…
No, en absolut. Tot el que he aconseguit era impensable per mi. Fa molts anys que he superat les meves expectatives. La primera fita va ser poder tocar en un grup, ho vaig aconseguir. M’imaginava vivint de la música, i ho he aconseguit. Pensava que algun dia podria treballar a la televisió tocant, i també ho vaig fer.
Per cert. Quin és el regal més estrany que li han fet mai?
M’han fet molts regals, fins i tot de llocs on no em pensava que em coneguessin.
Un dels seus últims projectes ha estat “Versió Original” amb Nito Figueras. Com va ser l’experiència de gravar al teatre Atlàntida?
Va ser una experiència magnífica. Fa tres anys que amb el Nito fèiem concerts i la gent ens demanava que gravéssim un disc, això ens va animar a fer-ho, i en directe. Vam voler sorprendre al públic estrenant espectacle, fent l’enregistrament del disc i fins i tot fent un DVD per part de ”El 9 TV”. Tot i la situació actual, abans de treure el disc, ja en tenim uns 200 de venuts.
També està involucrat amb tot un seguit de concerts per fer una nova versió de temes de La Nova Cançó. Com està anant el projecte?
Jo només hi col·laboraré de manera esporàdica, ja que com que estic involucrat en la gravació del disc de “Versió Original” no hi podré ser tant com voldria.
Com va ser el seu idil·li amb el saxo?
Jo provenia d’una família de músics i quan veia tocar les orquestres de cobla em vaig enamorar dels instruments de vent. El meu pare em va dir que aprengués a tocar el clarinet perquè era la mare de tot aquest tipus d’instruments. Vam crear un grup amb uns amics del barri de Gràcia de Manlleu, allà em van demanar de tocar el saxo i des de llavors em vaig convertir en saxofonista. Això sí, t’he de dir que vaig formar-me de manera autodidacta i sense passar per cap escola musical.
Li han dit mai que és com el Messi del Saxo?
No, no m’ho havien dit mai. Em considero molt polivalent i amb una ment molt oberta a la música. Escolto tot tipus de música. El que escolto menys és altres tipus de saxofonistes, per no nodrir-me d’altres músics.
On van els temes que no es toquen?
Doncs no en deixo cap, els guardo tots a l’MP3 i sempre hi ha una oportunitat per a rescatar-los.
Ha participat en més de 90 discs. Quina és la seva font d’inspiració?
Quan surto a caminar o faig esport amb la bicicleta és quan em surten més idees.
Fa poc va participar en el saló de Bodes “Casar-se a Osona” que es va fer a Vic. Quina va ser la teva tasca?
Porto cinc anys tocant en esdeveniments privats. Fa un temps, quan vaig anar de gira amb en David Bisbal, em va sorgir aquesta oportunitat però en aquell moment la vaig rebutjar. Ara, però, tocar en casaments i enllaços privats suposa el 50% de la meva carrera professional.
Ha de ser maco saber que els seus temes han format part de la banda sonora de moltes parelles…
Quan m’ho diuen és un aspecte que em fa sentir molt orgullós i m’omple molt satisfactòriament.
Com recorda el seu pas per formacions com Duble Buble?
Vaig entrar als Duble Buble en el moment de més èxit, sonàvem als mitjans i sense la pressió de les discogràfiques al darrera que hi ha actualment. Després vaig passar a tocar amb grups com La Salseta del Poble Sec, Ja t’ho diré o els Sopa de Cabra. Vaig tenir l’honor de col·laborar quan s’estaven formant aquests tres grups.
És un personatge molt estimat i proper a la comarca. Li arriba aquest sentiment?
Porto molts anys sent-hi. La gent gran em recorda per L’Orquestra Maravella, la generació dels 40 pels Duble Buble i la gent jove per haver sortit amb en Buenafuente o per haver actuat amb en David Bisbal.
Les xarxes socials són molt criticades, però vostè hi ha jugat a favor. S’hi ha involucrat molt?
Penso que la persona que no aprofiti plataformes com les xarxes socials s’està tancant la porta del tot. Penso que és una forma més econòmica per publicitar-se. Des de fa 13 anys tinc pàgina web.
I arriba el moment en què posem la televisió i veiem a Pep Poblet amb l’Andreu Buenafuente. Com va sorgir el treballar amb l’Andreu?
És una cadena. Quan vaig començar a tocar amb un grup petit a Manlleu, després ho vaig fer amb uns companys a l’Esquirol, vam gravar un disc i vam fer una gira. Allà em van veure La Salseta del Poble Sec i em van oferir treballar amb ells. Un dia en un concert vaig conèixer en Lucky Guri. Ell va passar a ser director musical de “El Terrat”. I quan va crear la banda del programa va ser quan va donar el meu nom. Després Gestmusic em va veure i em va oferir participar amb ells amb la gira del primer Operación Triunfo.
Llavors va passar a ser l’estrella mediàtica. Com ho va viure?
No era conscient de la popularitat de la televisió fins que es va acabar la primera temporada del programa, vam anar a Menorca amb la família i tothom ens parava, ens convidava a festes privades.
Ha format part de grups com Duble Buble, La Salseta del Poble Sec i has acompanyat a cantants com Lluís Llach o Marina Rosell. A més, has fet gires senceres amb David Bisbal, o per Amèrica amb Víctor Manuel. És molt diferent la metodologia de treballar de cada artista?
Totalment, he passat d’assajar amb els Dubble Bubble, que era com tocar amb un grup d’amics, a d’altres grups on tot era molt professionalitzat, molt “encorsetat”. Però sempre he tingut una oportunitat per poder aprendre.
{{ comment.text }}