Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Pepe Nieves: “Cada pel·lícula té el seu públic i un objectiu concret”

Pepe Nieves (Barcelona, 1959) és crític en cinema i cap de programes de Ràdio Marca Barcelona. També és el conductor de La Claqueta, un programa imprescindible per als amants del cinema que el mes passat va complir 30 anys en antena. Actualment s’emet els dissabtes de 9h a 11h a Ràdio Marca (89.1 FM).

  • El 9 Nou
  • 16/11/2012 | 18:45
  • 0

Com va sorgir la idea de gravar La Claqueta?

La Claqueta va néixer gràcies a les ganes d’unir ràdio i cinema per part d’un grup de joves que encara estudiàvem a la facultat. Vam decidir fer un programa dedicat al món audiovisual a Ràdio Obrera, una emissora il·legal en aquella època. Durant els primers mesos vam parlar de cinema, televisió, imatge i fins i tot publicitat. Després el grup es va separar per diferents circumstàncies i ens vam quedar José Antonio Maruenza i un servidor. Llavors vam començar a gravar un programa de mitja hora dedicat exclusivament al cinema a Cadena Catalana.

Quin record guarda del primer programa?

Sincerament en guardo un record horrorós (rialles). Era el 23 d’octubre de 1982, just abans de les eleccions que va guanyar Felipe González per majoria absoluta. Estàvem espantats perquè començàvem un programa en l’emissora líder de Catalunya amb un milió d’oients. Després de preparar-nos el guió al detall per no cometre cap errada, només vam poder gravar tres minuts perquè estàvem en període electoral. A partir de la setmana següent ja vam poder gravar amb normalitat.

Què ha après Pepe Nieves en aquests 30 anys de ràdio?

Cada dia intento aprendre coses noves. He après a intentar valorar en la seva justa mesura cadascun dels projectes cinematogràfics que veiem cada setmana. He après a ser molt respectuós amb tots els gustos. Sembla que quan no ens agrada una pel·lícula no li pugui agradar a ningú més. Cada pel·lícula té el seu públic i un objectiu concret.

Quina ha estat l’entrevistat que l’ha sorprès més?

És complicat triar només un perquè al llarg d’aquests trenta anys hem tingut l’oportunitat de parlar amb molta gent. Però possiblement l’entrevista on més vaig gaudir va ser la que va vaig fer fa poc a Juan Antonio Bayona, director de Lo Imposible. Som amics des dels 15 anys. Era un oient que trucava cada setmana al programa per comentar les pel·lícules que havia vist i donar les seves Claquetes. Cada vegada que gravava un curt me’l portava en VHS perquè el veiés tranquil·lament a casa. Estic molt content de que li vagin tant bé les coses. S’ho mereix.

Quina és la pel·lícula que més li ha agradat darrerament?

Lo Imposible. Una autèntica obra mestra. L’he vist dues vegades i m’ha tingut encongit a la butaca. He estat a punt de plorar en un munt d’ocasions. Crec que Lo Imposible revoluciona el cinema de catàstrofes perquè explica el desastre des del punt de vista d’una família. És una pel·lícula que s’ha de veure.

Creu que el cinema català és un cinema de qualitat?

Crec que el cinema català ha anat millorant amb el temps. La gran sort que tenim actualment és que hi ha una nova generació de cineastes catalans més preocupats per explicar històries que per lluir el seus egos. Els nous directors intenten gravar bones pel·lícules des de diferents gèneres cinematogràfics com per exemple “Eva”de KikeMaíllo o “Animals” de Marçal Forés.

Quina pel·lícula recomanaria que estigui en cartellera?

Reality. Una pel·lícula que reprodueix un programa similar a “Gran Hermano”. Els concursants han d’actuar davant les càmeres les 24 hores del dia, adoptant uns rols que no corresponen a les seves personalitats reals. Els seus comportaments van degenerant fins a convertir-se en autèntics presos de la televisió.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.