Durant el seu cinquè aniversari de noces, Amy Dunne desapareix de casa seva i, quan el seu marit Nick se n’assabenta, truca a la policia. A mesura que la investigació avança creixen les especulacions sobre la desaparició i ràpidament el marit es convertirà en el principal sospitós i possible assassí de la dona.
L’inici de la cinta és potser el menys cridaner del resultat, amb escenes molt ràpides en diferents escenaris, diversos salts temporals i amb molta informació per assimilar. Una vegada l’espectador té tot el necessari, la qualitat comença a pujar i el ritme no decau durant tota la pel•lícula i, després d’una sorpresa rere altra, l’espectador no podrà perdre la concentració fins l’últim segon.
Un factor que ajuda a què l’espectador cobri interès sobre la cinta són els actors. Ben Affleck agradarà més o menys, però en aquesta pel·lícula està excel·lent i ajuda a crear l’ambient de misteri que envolta el personatge del marit. Però la que està magistral és l’actriu Rosamund Pike en el paper d’esposa desapareguda. Tot i ser un rostre gairebé desconegut per l’espectador, a “Perdida” broda el seu paper i amb una simple mirada diu molt més que amb paraules. La resta d’actors, entre els que destaca Neil Patrick Harris, fan que el film tingui un final perfecte i que la pel·lícula sigui rodona.
David Fincher plasma durant 145 minuts la seva versió crua del matrimoni, amb les petites mentides i les grans traïcions, i regala al públic un thriller vibrant que no defraudarà als lectors de la novel•la i farà gaudir molt a les persones que no l’hagin llegit.
{{ comment.text }}