Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Pere Mas: “Que jo parli de “La Riera” no em desacredita com a periodista per tractar temes polítics com la independència De Catalunya”

En el seus inicis, el periodista Pere Mas va buscar el seu futur en el món de la Química, però va descobrir que la fórmula perfecta es trobava en el Periodisme: Uns ingredients que li han obert les portes de programes com “El Matí de Catalunya Ràdio”, “El Món a Rac1” o el magazine de TV3 “Divendres”.

  • El 9 Nou
  • 17/01/2014 | 17:31
  • 0

Per què vas voler ser periodista?

De petit jo ho tenia claríssim, potser et diria que amb 12 anys, el que passa és que va arribar un moment que m’havia d’orientar professionalment i vaig tenir la sensació que no em guanyaria la vida fent de periodista. Llavors vaig optar per estudiar químiques, perquè tenia la idea d’estudiar una cosa seriosa, tenia el concepte que em guanyaria la vida fent de químic i llavors com a complement faria de periodista. Al final, em van anar tan malament els estudis de química, que em vaig passar al periodisme i estudiant el que m’agradava vaig tenir la sensació que havia encertat.

Quan vas trigar a saber que ja eres periodista?

Jo quan estudiava químiques ja col·laborava amb una televisió local de Terrassa “TV20” i em passava més hores a la televisió local fent de tot que no pas a la universitat fent química.

Com recordes els teus inicis?

Jo segueixo gaudint molt fent la meva professió, però potser no de la mateixa manera que quan tens 18 anys i estàs tot el dia fent periodisme, experimentant i descobrint aspectes d’aquest món. Era una sensació d’estar vivint alguna cosa molt especial. A mesura que vas avançant, ho vius d’una altra manera.

El repte més important de la teva vida va ser fer “El Matí de Catalunya Ràdio”?

Des del punt de vista de repercussió de la teva feina, no hi ha cap dubte. Van ser quatre estius, i hi vaig ser en l’època que hi havia l’Antoni Bassas i l’última temporada fent el relleu a Neus Bonet. A primers d’agost saps que no t’escolta tanta gent, però a mitjans de juliol i a finals d’agost et poden estar escoltant entre 300 i 500 mil persones i és una responsabilitat immensa, i més substituir a un periodista com el Bassas. Vam tenir marge de llibertat i vam poder adaptar el programa a la manera del nostre equip. I en guardo un record sensacional. A més vaig poder entrevistar a personalitats molt importants i fins i tot a Artur Mas i a Mariano Rajoy quan encara no eren presidents cap dels dos.

Un altre dels caramels radiofònics va ser fer el “Tot és molt confús”.

Això va ser una suma de caramboles curioses des del moment que es va decidir que el Manel Fuentes fes “El Matí…” i va quedar lliure la franja del migdia. Va ser una oportunitat sensacional perquè vam crear un programa des de zero. Allò va ser la bogeria més gran que he viscut perquè estava fent “El matí d’estiu” i havíem de preparar el nou programa mentre en fèiem un altre. Ens vàrem divertir molt fent-lo i crec que també vàrem fer passar una bona estona als oients.

I un bon dia decidiu fer-li una broma al Rei.

Va ser la vigília de reis de fa tres anys. En una reunió a algú se li va ocórrer trucar al Rei pel seu aniversari i feia poc que havien escollit a Artur Mas com a President en la primera legislatura. Vam dir que trucaríem de part del senyor Mas de Catalunya. El canvi recent a la presidència, el desconeixement de la gent de protocol, una certa sort i la nostra ambigüitat en el cognom que no pas mentida, va provocar que ens passessin al Rei quan ningú s’ho esperava. La trucada va quedar enregistrada i vam estar a punt d’emetre-la, però va trucar la Casa Reial dient que no estàvem autoritzats a emetre la trucada perquè consideraven que s’havia fet sense consentiment. Llavors vàrem decidir seguir el llibre d’estil de l’emissora, on es considerava que si no era estrictament informatiu no s’havia de emetre. Però com que allò va quedar guardat als arxius de la ràdio, i tota l’emissora ho comentava, es va acabar filtrant.

Com vas viure tota aquella etapa, en què vas rebre moltes crítiques per part de certa premsa espanyola?

Va ser curiós viure l’experiència d’analitzar a ser l’objecte analitzat. No li desitjo a ningú perquè és molt desagradable. En aquest cas vàrem acordar que la ràdio fes un comunicat i que no s’inflaria més el tema. Em van trucar de diversos canals i vaig veure debats absurds en programes de la tarda d’algunes cadenes, on es van dir coses que jo sabia que no eren certes, però per sort es va difuminar ràpidament. El que vull destacar és que la trucada en ella mateixa no tenia res de dolent, era molt innocent. En el moment en què el Rei despenja, se li aclareix l’equívoc i en cap moment se li fa pensar que està parlant amb el President Mas.

Col·labores amb mitjans com la revista Esguard, el diari Ara, Sport, Enderrock, Rac1 i Divendres. D’on treus el temps per fer tantes coses?

En realitat les tres feines principals són la televisió, la ràdio, i la columna al diari Sport. Això t’obliga quasi bé a estar disponible les 24 hores del dia. El tema de l’Esguard, l’Enderrock i l’Ara són molt més puntuals. Puc passar de tenir una setmana boja a tenir-ne d’altres molt més tranquil·les. Si tingués parella tindria bastants problemes pels horaris, però gaudeixo molt fent la meva feina. Em sento un privilegiat de treballar en programes líders de la ràdio i la televisió com “El Món a Rac 1” o “Divendres” en què puc utilitzar diversos registres.

Has tingut problemes per treballar en mitjans de diferents grups?

A vegades em sento com la frase feta de “Qui té el cul llogat no sempre seu on vol”, però és veritat que són àmbits diferents i no són incompatibles. És un equilibri curiós. Si hagués vist que podria tenir problemes no ho faria. Però també és veritat que si als directius de Rac1 no els agrada que col·labori amb Sport que em contractin per a Mundo Deportivo. Podria passar per un tema de coherència empresarial que algú digués què faig col·laborant a Rac1 si treballo a TV3, però en aquest cas jo treballava a Catalunya Ràdio, que algú es pregunti per què em van fer fora, i això ho dic sense cap mena de rancúnia.

I després de treballar tants anys a Catalunya Ràdio com vas viure el comiat?

No va ser una decisió agradable, no tant per quedar-me sense feina, que també, sinó perquè feia set anys que treballava a Catalunya Ràdio. Sentia que era com casa meva i havia fet de tot i tot tipus d’especials. Va passar que va arribar un director nou, i els directius sempre tenen ganes de provar canvis en la programació, i aleshores van considerar que s’havien de fer canvis en aquesta franja. També és veritat que hi havia poques coses de la graella que es podien tocar. Als matins hi havia el Manel Fuentes i a la tarda la Tatiana Sisquella que s’estava consolidant. Em van donar un seguit d’argumentacions que vaig rebatre i el temps m’ha acabat donant la raó. La sort que vaig tenir és que tenia feina a la televisió i al cap d’un any em van trucar de Rac1 per fer aquesta col·laboració tan xula.

Un periodista polític pot perdre rigor participant en una tertúlia sobre un serial de TV3?

Jo ho he pensat moltes vegades. Pot semblar xocant, però fins i tot en Jordi Basté ha participat en tertúlies dels serials de TV3. Jo sóc molt seriós fent la meva feina, fins i tot parlant de “La Riera”, després puc sortir i fer el ximple, però sóc molt rigorós amb el que faig. Que jo parli de “La Riera” no em desacredita per parlar d’aspectes de l’actualitat com la independència de Catalunya. El que em desacreditaria seria no tenir coneixements dels arguments que exposo.

Amb tots els pals que toques, amb què et sents més còmode?

No t’ho sabria contestar perquè m’ha tocat fer de tot. Si ara em diguessis: Tens un full en blanc i pots escollir fer el que vulguis i on vulguis, potser et diria que presentar un programa de televisió per provar, perquè no ho he fet i no tinc tanta experiència a la televisió com a la ràdio. I a la ràdio potser m’agradaria fer un programa d’entreteniment o fer un programa matinal, però estic molt content amb el que estic fent ara.

I ara trepitges l’ull de poll a “El Món a Rac1”. Com vius l’experiència d’analitzar els analistes?

És una secció de cinc minuts que ha sorprès i que ha tingut molt bona acollida, i a més el Basté i tot el seu equip ens ha acollit molt bé tant a mi com al Tian Riba. És estrany perquè al matí puc criticar a un tertulià i a la tarda estar-hi compartint tertúlia. M’ho prenc aplicant un cert mètode periodístic. En el cas de l’Sport visiono bé el programa del que vull parlar i que la crítica estigui fonamentada, i intento que el punt de partida sigui un fet i que estigui clarament definit. amb el tema de la tertúlia, en canvi, és complicat perquè estem analitzant els creadors d’opinió de Catalunya i podrien molestar – se per analitzar-los, però han descobert que tot i que hi ha un punt de mala llet està fet amb humor. Nosaltres no treballem pel tertulià sinó per l’oient que ens està escoltant.

Com veus la situació actual dels mitjans de comunicació?

Crec que la precarització laboral provoca un afebliment dels mitjans, de la seva qualitat i de la seva capacitat de crítica. Això em fa ser una mica pessimista, però per sort, ara és més difícil mentir i enganyar perquè el món digital permet que la informació pugui circular àmpliament, tot i que a vegades ens arribi d’una manera esbiaixada. Els periodistes fem una feina molt important, perquè quan diem una cosa la gent ho creu com a verídic i aquest rigor no es pot perdre, i en general tant en els mitjans públics com privats hi ha un cert empobriment del producte.

Un periodista polític com tu deu estar gaudint com un nen petit el dia de Reis amb el procés sobiranista.

Estem vivint un moment excepcional i tenir la possibilitat de poder-ho viure i explicar és fantàstic. Tenir la possibilitat de viure-ho és sensacional. Poder parlar amb gent que està connectada al poder és un privilegi. La idea que un estudiant de periodisme d’aquí 20 anys busqui tots aquests fets a les hemeroteques i pugui trobar el teu nom em sembla molt important.

Tindrem la independència?

El que passarà no ho sap ningú, estem construint una realitat, hi ha una determinació molt gran per part del President Mas de liderar aquest procés, i a més hi ha una societat civil molt forta que està empenyent amb paciència. Tinc la sensació que d’una manera o una altra el referèndum es farà i que no hi ha marxa enrere. Si hi ha una certa tranquil·litat i serenor, i es fa a través de les urnes, potser aquest procés acabarà culminant cap a la Independència, però no serem independents a finals d’any. Això sí, hi haurà un dia que els polítics i els mitjans espanyols hauran de fer una reflexió i entonar un cert mea culpa i dir a la societat que no van saber explicar el que a Catalunya estava passant. Però és un procés en què tots hi tenim molt a perdre si es fa des de la confrontació.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.