La tensió al ple de Vic d’aquest dimecres ha anat de menys a més. I no només entre l’equip de govern i la PxC, sinó també, i molt especialment, amb ICV. Fins al punt que, amb el ple ja acabat, el portaveu d’ICV-EUiA, Xavier Tornafoch, ha dit “imbècil” a un incrèdul Xavier Solà (CiU). La discussió, a crits, ha continuat fora de la sala de plens.
Més enllà de l’aprovació de les ordenances fiscals, que ja ha provocat alguna enganxada entre Xavier Tornafoch i Josep Burgaya (PSC), per veure qui era més progressista dels dos, l’altre tema estrella del ple havia de ser la dissolució de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC). S’ha aprovat amb els únics vots de l’equip de govern (CiU, PSC i ERC) i en contra de l’oposició (PxC, CUP i ICV-EUiA). A l’oposició no li han colat els arguments de Solà sobre la nova política cultural de l’Ajuntament, i l’han acusat de precipitar-se en la dissolució de l’IMAC.
VIC S’OFEREIX PER ACOLLIR LA SEU DE LES CAIXES FUSIONADES
El ple s’acostava perillosament a les quasi quatre hores que ha acabat durant. Bàsicament, per les cinc mocions que hi havia anunciades, més una d’urgència de la PxC que no s’ha acabat discutint, i les 28 preguntes (18 de la PxC, 5 de la CUP i 5 d’ICV). Aquí era on es preveia que, en tot cas, hi podria haver cacau. I n’hi ha hagut.
Abans, però, encara hi ha hagut temps d’aprovar un punt reafirmant que Vic es postul·la per acollir la seu de l’organisme resultant de la fusió de les caixes de Manlleu, Sabadell, Terrassa i Girona. L’acord deixava clar que l’oferiment era, sens perjudici que Manlleu pogués optar a fer una oferta igual o similar.
A preguntes de l’oposició, l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal (CiU), que fins aleshores pràcticament no havia obert boca, ha aclarit que si Manlleu opta a ser la seu, ells es retiren, però que davant un hipotètic acord perquè aquesta no anés a cap de les quatre ciutats d’on provenen les caixes fusionades, abans que marxi d’Osona, oferirien Vic.
Els tres grups de l’oposició han retret a l’alcalde que no es deixi ben clar que no es tracta de regalar cap terreny ni edifici a les caixes. Davant el dubte, PxC s’ha abstingut, i ICV i CUP hi han votat en contra.
PROSTITUCIÓ AL CARRER
Ha arribat el torn de les mocions, en què es trencava la norma no escrita de no presentar textos que no fessin referència a la ciutat de Vic. De fet, ho va trencar un dels grups de govern, ERC, quan en va presentar una amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Una moció que finalment han subscrit tots els grups de govern i han votat tots els del consistori.
L’enrenou ha vingut amb les altres quatre. Per una banda, l’equip de govern ha trencat una altra norma, consistent en buscar qualsevol argument per no haver de votar les mocions que presenta PxC. Aquest dimecres ha acabat votant-ne una per penalitzar la prostitució al carrer. Tant a les prostitutes com als seus clients. La CUP i ICV hi han votat en contra. De fet, el compromís de l’equip de govern no ha estat tant, com pretenia la PxC, incloure la referència a la prostitució al carrer en la vigent ordenança de civisme, sinó d’incloure-la en el debat de la seva revisió, actualment en curs.
MOCIÓ ‘INNOCENT’ DE LA CUP SOBRE LA VIOLÈNCIA CONTRA ELS MENORS
La tercera moció tenia un enunciat presumptament innocent: “Moció de la CUP sobre el 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants”. I, efectivament, tot el redactat versava sobre aquest tema i l’aplicació que es feia dels drets dels infants a la ciutat de Vic. Hi havia un cinquè punt que va fer pujar la mosca al nas a Josep Anglada i la PxC: “Donar suport i oferir la col·laboració del consistori a tots els menors d’edat d ela ciutat que siguin o hagin estat víctimes de violència, i molt especialment quan els actes de violència hagin estat duts a terme per adults”.
Veient-se venir el tema de la seva baralla amb dos menors fa uns dies, Anglada i els seus tres companys de grup han abandonat el ple durant la discussió d’aquesta moció, no sense abans recordar que són la CUP i el seu entorn els que provoquen actes violents, i fent una referència explícita al cantant Titot i als seus concerts.
Laia Jurado (CUP), efectivament, només de començar la seva intervenció ha tret el tema de la baralla d’Anglada amb els menors i ha recriminat que un “càrrec electe” agredís “un infant”. També que l’alcalde se solidaritzés amb Anglada, i no amb el menor. Vila d’Abadal, veient que la moció no era tan innocent com semblava de bell antuvi, li ha demanat a Jurado que aclarís si es votava el text inicial o “l’explicació que heu fet, que és diferent”. Si no, es replantejarien el vot a favor. Jurado ha dit que no, que el text, i tots hi han votat a favor. Anglada i els seus han tornat al ple amb un somriure sota el nas.
TORNAFOCH, D’ADVERSARI A ENEMIC
A partir d’aquí ha començat el recital de retrets entre ICV i CiU. Tornafoch presentava una moció de suport als sindicats osonencs en la jornada de protesta que preparen per aquest dissabte amb motiu de la crisi. Al final, s’acabava assumint les reivindicacions dels sindicats. Entre altres, que l’administració no fa prou per pal·liar els efectes de la crisi.
A Tornafoch li han deixat defensar la moció, però prèviament ja l’havien advertit que n’hi havia una d’alternativa de l’equip de govern, força més suau. Els tres grups de govern, que venien de votar-li a Anglada la moció de la prostitució, no estaven disposats a fer el mateix amb les proclames obreristes d’ICV. “Ja sé que tenen la consigna de no votar-me cap moció, he augmentat de categoria, en passar d’adversari a enemic”, s’ha exclamat un ofès Tornafoch.
No, enemic, no, li va aclarir l’alcalde, que això sí, va reafirmar el seu respecte pel seu partit, ICV, superior al que li té per ell mateix. Això pla no va agradar a Tornafoch, que més endavant, tot discutint sobre les declaracions de Vila d’Abadal sobre la detenció de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, li va dir que ell sí que li tenia el mateix respecte per ell que pel seu partit.
EL CAS PRETÒRIA I EL CAS MILLET, EN L’AMBIENT
I és que el ‘cas Pretòria’ i el ‘cas Millet’ van planar per damunt de tot el ple. S’hi van fer diverses referències, tant des de la PxC com d’ICV. Tornafoch, per exemple, en plena discussió sobre la gestió del complex cultural per part de la Fundació Educació i Cultura, va advertir dels perills de deixar la gestió cultural en mans de fundacions.
O Anglada, que davant la desviació presssupostària en el cost del complex cultural, va demanar que desmentissin als veïns que els havien fet arribar inquietuds per veure si havia pogut passar alguna cosa similar a la de Santa Coloma. “Nosaltres ja els hem dit que no, però facin-ho també vostès, sisplau”, els va demanar Anglada. Ni que fos per desmentir-la, l’ombra del dubte ja estava llençada. Xavier Solà, no satisfet en justificar el sobrecost, lleuger al seu entendre, del complex cultural, va carregar contra EL 9 NOU: “No feu cas d’informacions mal escrites i fetes amb mala fe”.
L’AVORTAMENT LLIURE, HALLOWEEN I EL REI DEL MARROC
Abans dels precs i preguntes, però, encara quedava una última moció d’ICV. Una demanant una nova llei que reconegui l’avortament lliure i integrat en la xarxa sanitària pública. Una moció que, com si d’un part es tractés, duia nou mesos esperant poder entrar en discussió al ple. PSC i CiU van liquidar-la ràpidament al·legant que no era “un tema de ciutat”, i atribuint-li a Tornafoch interessos per escalar en el seu partit, “ara que renoven el líder”, en paraules de Xavier Solà. El regidor ecosocialista s’anava escalfant. “La meva carrera política, de segur, comença i acaba aquí”, va dir, no com altres, i va citar expressament el cas de l’alcalde, “que aspiren a ser diputats”. Les mirades que es van intercanviar tots dos no van ser gens tranquil·litzadores. Al final, la moció la van tombar els vots de CiU i la PxC; el PSC es va abstenir, i ICV-EUiA, la CUP i ERC, que va trencar la disciplina de vot de l’equip de govern, van votar-la a favor.
Ja als precs i preguntes, passats quarts de tres de la tarda, es discorria entre el friquisme de la PxC, demanant si els ajuts a entitats de cooperació amb el Marroc podien repercutir en la col·lecció de cotxes de luxe del rei Mohamed VI, i la preocupació de la CUP per les tradicions catalanes, arran del viatge que va organitzar l’Ajuntament amb joves per anar al Halloween de Port Aventura.
EL XOC ENTRE TORNAFOCH I SOLÀ: “IMBÈCIL!”
Va ser en el torn d’ICV, però, quan la tensió va pujar uns quants graus. Primer desvetllant una carta “privada” a l’alcalde d’unes quantes entitats culturals queixoses amb Xavier Solà; després esgrimint la factura de 858 euros del viatge en avió i dues nits d’hotel de l’alcalde per anar a la canonització del Pare Coll a Roma, i finalment, preguntant sobre les paraules de Vila d’Abadal entorn a la detenció de Prenafeta i Alavedra.
El punt més àlgid del ple, però, va venir amb una pregunta sobre els pares que aparquen en la “vorera que va posar el senyor Solà” davant l’escola de música. Solà va recordar-li a Tornafoch qui li havia demanat que els pares poguessin anar a recollir els fills a l’escola de música. L’ecosocialista ho va negar, i Solà va dir-li si no veia que no hi aparcaven sinó que només hi paraven quan hi anava a buscar la seva filla.
A Tornafoch no li va agradar que parlessin de la seva filla al ple, i menys quan ell, diu, va a buscar-la a peu. “No diguis mentides! Jo hi vaig a peu!”, va cridar-li Tornafoch en ple debat a Solà. Aquest va respondre’l en un to no pas menys desafortunat. I ja amb el ple finiquitat, Tornafoch encara va tenir temps de dedicar-li algunes paraules a Solà. Entre altres, li va dir “imbècil”. Anglada deixava el ple, també cridant: “Si ho hagués dit l’Anglada, això d’imbècil, hauria anat a portada d’EL 9 NOU!”.
{{ comment.text }}