El futur del nostre poble no el decidirà cap tribunal: ni un pas enrere
Joan Coma Portaveu de Capgirem Vic
En el ple de Vic del passat 9 de desembre, CiU-Reagrupament, ERC i Capgirem Vic vam presentar una moció de suport a la Resolució 1/XI aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015, la resolució de ruptura que marcava l’inici d’una legislatura encaminada a assolir la independència de Catalunya. En la defensa de la moció vam argumentar que havia arribat l’hora de deixar de supeditar les decisions de les institucions catalanes a les decisions de les institucions espanyoles i, molt particularment, a les decisions del Tribunal Constitucional, mancat totalment de legitimitat, governamentalment instrumentalitzat i a qui ja no reconeixem cap autoritat, de cap tipus, sobre les nostres vides. Reivindicàvem, com continuem reivindicant i practicant, la desobediència com a dret legítim a exercir davant d’un Estat demofòbic que es nega a escoltar i respectar la voluntat política democràtica, lliurement expressada, de la població de Catalunya. Assumim que, davant d’aquest estat, només podrem exercir el dret a decidir si exercim el dret a desobeir. Eleccions rere eleccions, sembla no haver-hi altra opció que la d’autodeterminar-nos lliurement tot construint les condicions necessàries per poder exercir la democràcia que l’Estat ens nega. En això estem, perquè, més enllà de la independència, el que ens preocupa ara i aquí és el caràcter manifestament corrupte i antidemocràtic de l’actual Estat espanyol.
La moció va ser aprovada amb 16 vots a favor, 4 abstencions i un sol vot en contra, el del feixisme, que va denunciar a la Guàrdia Civil a tots els regidors que hi havíem votat a favor. Fruit d’aquesta denúncia, i molt probablement fruit també dels vincles que l’extrema dreta vigatana manté amb tot el que envolta el clavegueram estatal de la guerra bruta, el jutge Ismael Moreno, de l’Audiència Nacional espanyola, pou d’abús i cau de dolor i hereva directa del Tribunal d’Ordre Públic franquista, va imputar-me per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, penat amb fins a vuit anys de presó. És la primera vegada des de la recuperació de les institucions democràtiques que un càrrec electe és formalment investigat per aquest delicte. Avui estic citat a declarar a l’Audiència Nacional a les 10, on aquest tribunal d’excepció equipara exercir la democràcia amb un delicte d’incitació a la sedició. D’això ens acusen: d’exercir la nostra responsabilitat com a càrrecs electes per debatre democràticament, en el si d’un ple municipal, una moció aprovada per 16 regidors, que donava suport a una resolució aprovada per 72 diputades al Parlament de Catalunya.
Els sis mesos que han passat des de la imputació a la citació han servit per moltes coses. La més important ha sigut la creació d’un moviment de solidaritat, el Moviment 30/03, on participem persones i col·lectius molt diversos, units en defensa de llibertats fonamentals com ara la llibertat d’expressió. Des d’aquesta plataforma es va organitzar una manifestació a Vic, el 16 d’abril, on van assistir més de 1.000 persones. Sobre la meva imputació també s’ha pronunciat el síndic de greuges, Rafael Ribó, que, en un demolidor informe adreçat al Comissari Europeu de Drets Humans, denuncia que “s’està produint a Espanya una deriva perillosa de restricció indeguda de la llibertat d’expressió”. A títol personal, aquests sis mesos m’han permès prendre la decisió de no anar a avui a declarar a Madrid de manera compartida i reposada. Tot el suport rebut durant aquest temps m’ha permès prendre aquesta decisió amb tota la conscienciació que una decisió com aquesta requereix. Diria molts noms, però només n’apuntaré un: gràcies, Laia. Soles no som res, juntes ho podem tot.
Evidentment, no m’amagaré per fer el que avui he de fer. Així, a les 10 seré a l’Ajuntament de Vic. Hi seré acompanyat de i acompanyant a tots aquells amb els que compartim la trinxera de la democràcia. Explicaré per què no anem a l’Audiència Nacional. No hi anem perquè ens sentim perseguits per les nostres idees polítiques, persecució impròpia d’un marc mínimament democràtic. En aquest sentit, no reconeixem l’autoritat de cap tribunal per sobre els drets fonamentals, civils i polítics, com ara la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió política i la llibertat d’associació, així com el respecte a la sobirania popular. Com a càrrec electe no puc ni vull participar de la suspensió judicial de cap d’aquests drets fonamentals. Obeeixo la meva consciència complint amb el mandat democràtic pel qual vam ser escollits. El problema no el tinc jo, ni cap de nosaltres. El problema el té un estat que, de la mà de l’extrema dreta vigatana, fa un ridícul espantós perseguint un regidor per haver dit en un ple municipal que per fer la independència caldrà desobediència. Unes paraules, per cert, repetides centenars de vegades, tant a les institucions com en els carrers, i que repetirem no només les vegades que faci falta, sinó arreu on faci falta. També davant del jutge. No hi anem perquè rebutgem l’ofensiva antidemocràtica que l’Estat espanyol està duent a terme contra les institucions catalanes i els seus càrrecs electes, per violentar i atemorir la sobirania popular i la majoria social catalana que ja opta per la independència. Tota la meva solidaritat vers totes les encausades. L’Estat demofòbic sembra por, però només pot recollir solidaritat, fermesa i compromís democràtic. No hi anem, en resum, per dignitat.
Després exerciré de regidor. A quarts de 2 seré a la Junta de Portaveus i a quarts de 6 de la tarda a la Comissió Informativa d’Alcaldia i Social. El meu no és cap acte de patriotisme, ni pretenc ser cap heroi. Són paraules en les quals no m’hi sento gens còmode. Tampoc és cap acte de valentia. I, tanmateix, gràcies al suport popular i institucional que he rebut aquests mesos, ho faig sense por. És un acte d’obediència al que em diu la consciència. Un acte de respecte i reconeixement a totes aquelles persones que han lluitat i lluiten, habitualment en condicions infinitament més dures que les nostres, contra qualsevol injustícia. Un acte, també, de respecte a la sobirania popular.
Acabada la tasca institucional, aniré a la concentració que s’ha convocat per avui a la tarda. Ens trobarem al carrer, amb la gent, allà on tot comença, tot acaba i tot torna sempre a recomençar. Estic convençut que serem moltes fent front a l’ofensiva antidemocràtica de l’Estat espanyol. La mobilització popular és la nostra força. És probable que en algun d’aquests moments del dilluns, o l’endemà mateix, la normalitat es vegi troncada contra la meva voluntat. És probable que l’Estat faci ús del monopoli de la violència i em detingui per portar-me a Madrid. Ara ja saben que no hi aniré de manera voluntària. En qualsevol cas, passi el que passi, mantinguem la calma, practiquem la no-violència que hem après de la desobediència civil pacífica i resistent, i somriem, perquè si són capaços de fer el que estan fent, de recórrer a tics inquisitorials i vies excepcionals, és perquè ja saben que democràticament ho tenen tot perdut. Volen imposar als tribunals el que ja no podran guanyar mai a les urnes. Ni un pas enrere.
{{ comment.text }}