Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Ripoll ja no té la placa als ‘caídos’

Divendres es va retirar del cementiri complint la llei de la memòria històrica. Prèviament s’havia tret de la plaça Abat Oliba

La làpida de pedra en honor als morts de l’exèrcit nacional que hi havia al cementiri municipal de Ripoll va ser retirada divendres passat al migdia per operaris de l’empresa Àltima, a petició de l’Ajuntament. El consistori va procedir a treure-la en compliment de la llei de la memòria històrica, després que un periodista local n’advertís de la presència. La seva ubicació en el voral del carrer que condueix de la part antiga del cementiri a la nova ocupava un espai generós, tot i que ningú en pagava cap tribut. La làpida estava fragmentada en tres parts, dues de les quals ja estaven trencades.
Aquesta làpida va partir de la idea de fer un reconeixement als morts de l’exèrcit nacional un cop acabada la Guerra Civil. La inauguració es va materialitzar setze anys més tard, el 28 d’agost de 1955, quan el bisbe Urbss, exiliat de Letònia, i el rector de la parròquia de Ripoll, Josep Tordera, la van beneir en un espai de la plaça Abat Oliba, al costat mateix del monestir de Santa Maria. La làpida va ser projectada per l’arquitecte Josep Riera Reguer, en les inscripcions que hi figuraven s’hi podia llegir “Caídos por Dios y por España” i hi constaven en números romans els anys d’inici i fi de la Guerra Civil. Seguidament hi constaven una sèrie de noms, encapçalats pel de José Antonio Primo de Rivera. A continuació hi havia el de diverses víctimes considerades properes al bàndol nacional, entre les quals la de dos ripollesos morts el 24 i 25 d’agost de 1937 a Codo (Saragossa), Josep Vilarrasa i Joan Coma, lluitant pel terç de Nostra Senyora de Montserrat integrat per tradicionalistes, segons explicaven les historiadores Sofia Castillo i Olga Camps al llibre La guerra civil a Ripoll. La llista és molt més àmplia.

La làpida es deixarà de moment en un magatzem

El també historiador Agustí Dalmau considera que la làpida hauria de traslladar-se ara al Museu Etnogràfic de Ripoll, perquè “forma part de la nostra història”, tot i que inicialment està previst deixar-la en un magatzem. El 1978 la làpida ja es va retirar de la plaça Obat Oliba, on s’hi va situar primer una creu en memòria a tots els difunts de la guerra i posteriorment el salt d’aigua actual. Ara feia trenta anys que estava al cementiri, un espai on passava desapercebuda. El carrer General Fuensanta és una altra polèmica relacionada amb els elements franquistes que Ripoll té encara per resoldre.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.