Si al calendari d’enguany de la Fundació MAP hi van participar persones mediàtiques com el grup de música Txarango, el showman David Moreno o el tenor Jordi Galán, per al 2016 prenen el relleu nou productes de la marca garantia Producte del Ripollès i tres associacions de cuines de la comarca. “Hem volgut posar en valor les persones que han evolucionat en els seus negocis i els han fet sostenibles. Són els autèntics líders del Ripollès’’, assegurava la directora gerent de la Fundació MAP, Hermínia Ordeig.
En el calendari per al 2016 hi han participat 15 persones de la Fundació MAP i a través de cada un dels dotze mesos de l’any es poden veure les associacions de cuines del Ripollès (Associació d’Hostaleria del Ripollès, Fogons de la Vall de Ribes i Cuines de la Vall de Camprodon) i els diversos productes elaborats a la comarca com la cervesa artesana Minera, la llangonisseta i embotits del Ripollès, productes làctics, la coca, la vedella, el cabrit, les trumfes de la Vall de Camprodon, el xai del Ripollès i el poltre de muntanya. A la presentació del calendari –que es pot obtenir per 8 euros a la seu de la fundació–, duta a terme a principis d’aquest mes, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, s’hi va projectar un vídeo molt emotiu en què sortien les fotografies de l’estudi Sicalipsis, aplaudides per tots els protagonistes allà presents. Abans, Magdalena Perramon, de l’Associació de Carnissers i Xarcuters del Ripollès, acompanyada de Jordi Fàbregas, va defensar que estan treballant des de fa anys per promocionar els productes de la comarca i, precisament, el juliol de l’any passat van aconseguir el rècord de fer la llangonisseta més llarga del món, de 1.126 metres de longitud –tants com els anys del monestir de Santa Maria de Ripoll en aquell moment–. També es va presentar pel seu productor, Jordi Marcé, juntament amb Josep Armengol i Josep Maria Suárez, la cervesa Minera d’Ogassa, la darrera incorporació a la marca garantia Producte del Ripollès, amb una fotografia dins la mina Dolça de la Serra Cavallera. Marcé va relatar el passat miner de la zona que va portar molta prosperitat al territori i on “l’any 1900 hi havia censats 1.500 habitants pels 250 d’ara’’.
{{ comment.text }}