-Sempre que parlo amb vostè penso: l’alcalde del poble més petit d’Osona.
-Sí, però ara ens estem barallant amb Sobremunt pel títol de poble més petit…
-Amb Sobremunt i amb Sant Agustí.
-Sant Sadurní, Sobremunt i Sant Agustí anem molt ajustats. No arribem als 100 habitants.
-Un poble molt petit, Sant Sadurní.
-Petit, però ben avingut.
-De fet, tan petit que només té tres regidors. És suficient?
-Hi ha feina, però amb tres regidors és suficient. Ens combinem les feines.
-És curiós, però, que havent-hi tant pocs habitants a les eleccions sempre es presentin tres o quatre llistes.
-A les municipals sempre hi ha moltes llistes. Una vegada fins i tot cinc.
-Per què passa això?
-Perquè hi ha ganes de treballar pel poble. És positiu.
-Deixim-li dir, moltes llistes, però sempre guanya el mateix: Enric Riera.
-Això ho haig d’agrair al poble. N’estic satisfet.
-Els tres regidors, ara, són de Convergència. Abans, n’hi havia un d’ERC. Canvia alguna cosa?
-A l’anterior mandat hi va haver un empat a l’últim regidor [hi ha llistes obertes i es vota directament a la persona] entre un de Convergència i un d’ERC. Es van partir el mandat. Va anar bé. Ara tots tres som de Convergència, però no suposa cap diferència. Amb ERC no hi ha hagut mai cap problema. Sempre ens hem avingut.
-L’Ajuntament és monocolor, però tenen alguna fórmula per fer partícips els veïns quan hi ha un projecte important?
-En pobles petits és igual ser d’un partit o altre. No hi ha directrius de partit. La gent que no està dins l’Ajuntament estan al corrent del que fem i en qualsevol moment poden preguntar, poden trucar-me…
-El telèfon de l’alcalde és públic?
-Sí, és clar. Jo el dono. Tinc el dels veïns i els veïns tenen el meu. Sóc un veí més.
-M’ho ha posat bé: tenen el seu telèfon però si el volen trucar faltarà que hi hagi cobertura.
-Aquesta és una batalla molt difícil. Fa un any encara vaig tenir una reunió amb la Secretaria de Telecomunicacions i els vaig comentar que hi ha zones on no tenim cobertura. No només de mòbil, sinó d’internet. Em van dir que amb aquestes companyies hi tenen una batalla perduda: demanar-los una antena que val x diners per sis o deu abonats… No ho entenc: si una gran companyia espanyola guanya mils de milions no pot gastar uns diners per donar cobertura a pobles com Sant Sadurní? El govern els hauria d’obligar a fer-ho. A invertir un percentatge, petit, dels guanys que tenen a resoldre aquests problemes del territori.
-Amb la televisió també tenen problemes.
-Encara hi ha canals que no els veiem. Tinguem en compte que Sant Sadurní està al mig de les Guilleries. L’orografia és complicada. Hauríem de buscar una manera que fos fàcil i barata.
-Però això fa molts anys que dura i no es troba el desllorigador.
-Per a masies molt mal comunicades, s’ofereix el satèl·lit. Com a mínim, poden veure alguns canals amb parabòlica. La solució hauria de ser a través de la fibra òptica que passa per l’Eix Transversal. Que nosaltres poguéssim tenir unes ajudes per tibar-la d’aquí.
-Això s’ho plantegen?
-Quan van fer el desdoblament de l’Eix Transversal es va deixar tot preparat per la fibra òptica. Estem amb això.
-De totes maneres, un pressupost de 100.872 euros tampoc permet gaires alegries.
-No dóna per a molt. Ara bé, hi ha temes que s’han de fer cada any.
-Arreglar camins?
-Per exemple. Tenim 31,5 quilòmetres quadrats de terreny. I moltes masies aïllades amb gent cada vegada més gran. Hem de poder-hi accedir. Amb això hi tenim cura.
-L’Ajuntament fa anys que batalla amb el POUM. El dia que entri en vigor brindarà amb cava.
-Amb cava, no, perquè no m’agrada. Però quan finalment entri en vigor brindarem. Ha estat un procés molt llarg. Ara ja està presentat el text refós. Només falta la publicació. Abans de l’estiu esperem poder començar a treballar amb el POUM ja en vigor.
-Això permetrà que neixi un nucli urbà entre l’església i l’Ajuntament?
Un petit nucli. Que si un es vol fer una caseta pugui fer-la. Un creixement sostingut. No una nova urbanització.
-No té por que sigui una segona urbanització?
-No. És un creixement molt petit per a gent que vulgui venir a Sant Sadurní. He parlat amb gent interessada. Gent que busca un lloc per viure millor tot i que no amb els mateixos serveis i que, per anar a treballar, disposa d’unes comunicacions magnífiques. Això no és problema.
-L’activitat de les pedreres queda compromesa?
-Hem de tenir en compte que ha baixat moltíssim l’activitat. A les pedreres els garantim petites ampliacions per continuar l’activitat sense malbaratar el medi ambient. Darrere l’activitat hi ha un pla de reforestació que minva el dany. Això es fa molt ben fet. En tenim una de clausurada, i si un no ho sap i s’ho mira no coneixeria que hi havia hagut una pedrera.
-El desdoblament de l’Eix va situar Sant Sadurní en una posició privilegiada, però d’altres municipis, que en queden més allunyats, i penso en Viladrau, necessiten que se’ls arreglin carreteres, com la de la Fullaca. Com a alcalde de la zona com ho veu?
-Quan es va fer l’Eix ens va millorar moltíssim la comunicació. Les carreteres que tenim, secundàries, estan bé com estan. No crec que s’hagi de fer cap millora del traçat…
-No vol que s’arregli la de la Casilla?
-No crec que s’hagi d’arreglar. Tal com està, està bé. Si vols anar a Sant Julià, per l’Eix. I si vols gaudir d’una carretera pel mig del bosc, pots fer-ho. Altra cosa és la de la Fullaca. Hi ha pobles, com Viladrau, que queden a distància de l’Eix i és lògic que vulguin que es millori. En el seu dia, l’alcalde ja em va dir que a ells els interessaria molt que s’arreglés i ho veig bé. Com a pobles veïns és bo que ens ajudem.
-Els municipis veïns es coordinen en el marc del Consorci d’Espais Naturals. Com funciona?
-Amb els pobles que estem dins el Consorci ens hem avingut sempre. L’activitat ha baixat. Hi ha menys diners, les subvencions han baixat…
-En aquest context té sentit el Consorci?
-Sí que en té. La tasca dels vigilants és molt important. Fan neteja, si un dia hi ha una nevada ajuden, si hi ha una esllavissada l’arreglen, si un fa foc i no pot l’avisen… I, alhora, s’atorguen subvencions que serveixen per ajudar una mica en projectes necessaris. Sempre és d’una part, mai el cent per cent. Però és bo que hi sigui. Avui netejar el bosc costa molts diners. Si hi ha un incentiu, els propietaris ho fan. I cal fer-ho.
-Parla de l’evolució del Consorci perquè vostè l’ha viscut des de l’alcaldia. És alcalde des de l’any 1995. Li queda corda encara?
-Ho decideixo sempre cap a final de mandat.
-Ha pensat: ‘Em volen fer saltar un titular i no els el donaré’.
-[Riu] No. A mi m’agrada, si no no em presentaria. Ho disfruto, faig coses pel poble i de moment en tinc ganes.
-Del que també tindria ganes és que tornés el mundial de ral·lis…
-I tant. Hi ha molta afició al motor a Osona. Però per acollir proves del mundial cal infraestructura i entenc que hagi d’estar en altres llocs, però si un dia hi hagués la possibilitat, endavant.
{{ comment.text }}