El text de resposta dels dos ajuntaments i de l’Associació de Propietaris Forestals a l’escrit de Jordi Gasull, de Mataró, que no pas informació no contrastada d’EL9NOU.CAT com es podria desprendre de la rèplica, és el següent:
“Aquests dies ha aparegut en alguns mitjans de comunicació comarcal una notícia que porta per títol “Entre 30 i 40 faigs tallats entre Sant Pere i Vidrà”. La notícia ha tingut una repercussió considerable en forma de correus electrònics i, fins i tot, ha estat motiu de queixa per part d’algunes persones que s’han adreçat als nostres ajuntaments.
D’entrada, cal dir que hi ha una contradicció en la ubicació de la zona de tallada, ja que la família que denuncia els fets manifesta que anava de Vidrà al Santuari de Bellmunt, pel Salt del Molí i, al mateix temps, la notícia situa la tallada a la fageda de la Grevolosa, que es troba a l’altre extrem del terme municipal de Sant Pere de Torelló. Per aquest motiu, és impossible que es tracti de la zona de la Grevolosa.
Fet aquest aclariment, voldríem fer una reflexió, ja que comença a ser habitual que circulin notícies relacionades amb tallades d’arbres, que sovint parlen des del desconeixement i que són difoses sense haver-se contrastat.
Sant Pere i Vidrà són dos municipis eminentment forestals, on gairebé tot el bosc és de propietat privada i on el treball al bosc va ser una pràctica habitual durant la major part del segle passat.
Tanmateix, les últimes dècades la gestió forestal s’ha anat abandonant perquè el preu de la fusta ha anat baixant mentre els costos dels treballs forestals han anat augmentant progressivament. Aquest fet ha comportat l’abandó de la major part del bosc dels nostres municipis.
Ha arribat un moment en què la població només es recorda que cal treballar al bosc quan ha patit alguna catàstrofe natural en forma de nevada, ventada, incendi o sequera. Molts dels efectes d’aquestes catàstrofes s’evitarien si el bosc hagués estat ben gestionat.
Sortosament, els últims anys, gairebé tots els propietaris forestals dels nostres municipis han elaborat un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal. Aquests plans ─que són plenament vigents i que han estat aprovats per la Generalitat─ contemplen en la majoria de casos la realització d’aclarides o d’aprofitaments. Aquest treballs, que segueixen criteris tècnics basats en la gestió forestal sostenible, inclouen molt sovint la tallada d’arbres.
Segons el que es descriu a la notícia abans esmentada, la zona on es van tallar els faigs podria pertànyer a una finca situada a la baga de Bellmunt, al municipi de Vidrà. En aquest cas, la finca té Pla de Gestió, el mateix propietari hi fa els treballs i té els permisos necessaris per a realitzar la tallada.
Finalment, fa quatre anys, els nostres ajuntaments van promoure la creació d’una Associació de Propietaris Forestals, amb la intenció d’evitar l’abandó del bosc. Aquesta associació té com a objectiu la gestió ordenada, planificada i conjunta dels boscos de la Vall del Ges, Orís i el Bisaura.
Avui dia, els propietaris forestals associats ja sumen prop d’una tercera part de la superfície forestal d’aquest territori. L’Associació està recuperant la gestió forestal, cosa que comporta la creació de llocs de treball i el subministrament de llenya i fusta a les indústries compradores. El bosc es converteix d’aquesta manera en una font constant d’energia renovable i de matèria primera.
Tots els treballs que realitza l’associació estan previstos en un pla forestal i se segueixen els criteris silvícoles més adequats a cada bosc. Gairebé sempre és necessari tallar arbres per augmentar el vigor, la qualitat i la producció del bosc o, fins i tot, per renovar-lo quan arriba a una certa edat.
La societat actual acostuma a ser molt sensible a la tallada d’un arbre, però seguirà consumint fusta i llenya. Nosaltres seguirem vetllant perquè l’aprofitament del bosc sigui ordenat i sostenible.”
Comentari de Valentí Obradors (24-10-09, 13:32): “De totes maneres, la resposta dels ajuntaments no respon al primer escrit del lector, on deia que van trobar un noi treballant, gens professional a nivell d’eines i vestimentes, que al preguntar-li es va posar nerviós i a més a més en un diumenge. Tot plegat deixa als ajuntaments en una situació de poca credibilitat.”
{{ comment.text }}