Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Roda activa mesures per dispersar els 2.500 gavians que dormen a la teulada de les naus de Puigneró

Es va fer una prova, amb un cablejat mòbil, que va funcionar. Ara es vol fer una instal·lació definitiva.

  • El 9 Nou
  • 18/02/2016 | 10:00
  • 0

Les teulades de les antigues naus de Can Puigneró, a Roda, s’han convertit, a les nits, en el dormitori de centenars de gavians argentats. La presència d’aquestes aus, es calcula que unes 2.500 cada nit, provoca molèsties als veïns, sobretot pels sorolls i per la brutícia. L’Ajuntament, que l’any 2014 ja va assajar una prova pilot per dispersar-los amb un cablejat mòbil, ara es planteja fer una instal·lació fixa que resolgui el problema a tota la teulada. “Ens preocupem pel tema, anem fent passos i creiem que aquesta solució funcionarà”, avança la regidora de Salut, Yolanda Tristancho (IPR).
No és un tema nou. La presència de gavians s’ha convertit, des de fa anys, en un maldecap per a molts municipis de la conca del Ter. La primera notícia d’un gavià argentat a Osona, segons s’explica al llibre “Fauna vertebrada d’Osona”, es remunta a l’any 1963 a Torelló. I la de la primera cria és de l’any 1983 a Manlleu. A l’arc Mediterrani, entre València i Montpeller, es calcula que n’hi ha uns 150.000 que es mouen en funció d’on és l’aliment.
Durant anys ho havien tingut fàcil: els abocadors eren un menjador perfecte. Ara ho tenen més complicat, ja que existeix una directiva europea que, des de fa prop d’un lustre, obliga a fer un tractament extra de la fracció resta abans de dipositar-la a l’abocador. Això fa que disminueixi la matèria orgànica que efectivament va a l’abocador i que, per tant, hi hagi menys menjar, situació que s’ha fet evident a Osona d’ençà que es va posar en marxa, l’any passat, al Centre de Tractament de Residus (CTR) a Orís. Des d’aleshores, els gavians busquen alternatives i creix la pressió sobre els nuclis urbans. Mengen on poden i passen la nit a les teulades de Can Puigneró, indret on s’agrupen per centenars cada capvespre. El problema està detectat. L’Ajuntament n’ha parlat amb els veïns i, per activar una solució més definitiva, el mes passat la regidora Tristancho ja es va reunir amb la diputada de Salut Pública i Consum, Laura Martínez, per sol·licitar un ajut econòmic a la Diputació de Barcelona. Es calcula que amb poc més de 16.000 euros es podria resoldre. La prova pilot realitzada l’any 2014 es va fer amb tres cables d’acer que, activats per un motor, es tensaven i es destensaven, un moviment que impedia que els gavians estiguessin còmodes a la teulada. Aquest sistema, que ja es va comprovar que funcionava, ara es vol tecnificar. Amb cinc cables degudament ordenats es calcula que es podria cobrir la superfície de les teulades, que sumen 66.000 metres quadrats.
Ara, asseguren els experts, és el moment de posar-ho en marxa. “Si ho haguéssim fet fa tres o quatre anys, els gavians, com que hi havia menjar, haurien dormit en un altre lloc. Ara, en canvi, acabaran marxant”, explica el biòleg Jordi Baucells, que assessora l’Ajuntament de Roda. Baucells explica que no hi ha una solució màgica, sinó que és la suma de mesures el que permetrà resoldre el problema sense haver de sacrificar cap au. I no és un maldecap exclusiu de Roda, sinó de tota la comarca. Si marxen els gavians no reproductors –només un 3% de la població es reprodueix– només quedaran els reproductors, aspecte més fàcil de gestionar. A Roda hi ha una cinquantena de parelles reproductores; a Manlleu, un centenar, i a Vic, una trentena. Aquests nius gairebé es tenen tots controlats. Per això es fa la punció d’ous per evitar que neixin noves cries. Destruir els nius no és una bona opció: n’hi farien d’altres. En canvi, si ja n’hi ha un, no n’hi fan un de nou. Per tant, fent-ne el seguiment es pot gestionar.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.