Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Rosa Vila, de 104 anys, candidata a ser l’àvia de més edat d’Osona

Nascuda a Susqueda el 23 de setembre de 1907, des dels 15 anys viu a les Masies de Voltregà

  • El 9 Nou
  • 23/11/2011 | 8:27

“Passem avui, que demà ningú no l’ha vist”. És el vitalisme que desprèn una dona centenària. Rosa Vila Vidiella, veïna de les Masies de Voltregà, és la primera candidata a ser, ara per ara, l’àvia de més edat d’Osona i el Ripollès. Al setembre va complir 104 anys. “He arribat fins aquí… no m’ho pensava pas”, apunta amb bonhomia.

Rosa Vila va néixer a Susqueda (la Selva) el 23 de setembre de 1907. Va ser la segona de set germans; només un d’ells encara és viu, en Francisco, de 94 anys. Quan tenia 15 anys, la seva família es va traslladar a Sant Hipòlit. Encara recorda el viatge, a peu, que van fer des de Rupit; un trajecte que no li va impedir, l’endemà, “anar a ballar a la festa major de Santa Cecília de Voltregà”, detalla fent gala d’una memòria envejable. Aquells balls de festa major devien ser dels pocs moments d’evasió que es podia permetre una generació que es va passar la vida “treballant i treballant”. En el seu cas, van ser més de 40 anys per les fàbriques de filats del Voltreganès. Una generació, a més, marcada pels anys de la guerra i la postguerra. “Va ser molt dur, molt dur”, es limita a sentenciar.

“Tot ha canviat molt, he vist passar de tot”, mira de sintetitzar, fixant la vista a l’horitzó. Casada amb Josep Forcada –de qui va enviudar el 1968–, van tenir dos fills, la Maria i en Joan. I aquests li han donat quatre nétes i sis besnétes; “tot nenes”.

Els últims mesos ha anat reduint la mobilitat –“les cames m’afluixen una mica”, diu– i ja no surt al carrer, però continua amunt i avall del pis amb el seu caminador. Això sí, es manté “connectada” a l’actualitat. “Cada setmana llegeix el Pronto i el diari”, explica la seva filla. “Està al corrent de tot; té el cap súper clar”, insisteix la jove. “El món està perdut”, acostuma a exclamar la Rosa després de repassar alguns titulars. Quan se li demana el secret de la seva longevitat, arronsa les espatlles –pràcticament no ha hagut de medicar-se mai– i acomiada el periodista i el fotògraf amb un “si voleu arribar fins aquí, cuideu-vos”. Ho farem.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.