Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Rulo-Barcelona, una història d’amor que es demostra a cada actuació

Quasi tres anys després de la primera gira acústica de Rulo y la Contrabanda, el públic de Barcelona va poder gaudir el 22 de novembre de la música del de Reinosa en un format proper. La Sala BARTS va ser el lloc escollit per un dels darrers concerts de la gira “5 Gatos (Canciones desde el tejado)”.

  • El 9 Nou
  • 24/11/2014 | 13:57
  • 0

Des que Rulo va aparèixer sobre l’escenari, la gent es va entregar a la música de l’artista. En un primer moment només l’acompanyava la seva guitarra, tot i que els últims acords de la primera cançó de la nit ja els va fer acompanyat de la seva “Contrabanda”.

A mitjans de desembre el grup deixarà els escenaris durant un bon temps per preparar el proper àlbum, que serà ja el tercer treball des de que Rulo va abandonar La Fuga la tardor de 2009, i la gent va presentar-se al concert amb ganes de gaudir. El cantant va connectar amb el públic català des del primer moment, mostrant el seu amor cap a la ciutat comtal i la seva gent. Al de Reinosa li agrada portar la seva música a Barcelona i sempre ho fa notar als concerts.

A l’escenari hi havia sis músics, que van anar canviant d’instrument constantment fins a fer sonar els 18 dels que disposaven. A més dels habituals contrabandistes, el cantant de Reinosa va convidar dos amics a pujar a l’escenari i tocar plegats. Ells van ser Jordi Mena, a qui Rulo es va referir como el millor guitarrista del món, i Ricky Frouchman, músic amic de “Pati”, el guitarrista de la Contrabanda.

No van faltar temes com “Buscando el Mar”, “No sé” o “El mejor veneno”, ni d’altres de la seva etapa a La Fuga com “P’aquí p’allá” o “La balada del despertador”. Aquest últim repescat per a la gira acústica després de molts anys. Amb “La Flor”, Rulo va agafar un ram de flors i va baixar de l’escenari a entregar-les una per una a algunes afortunades, mentre la Contrabanda allargava la part instrumental de la cançó.

A les acaballes del concert, el cantant es va deixar endur per l’eufòria generalitzada del públic i va deixar de banda la vessant acústica del grup per tornar durant una estona a l’estil rocker que presenten als concerts elèctrics. El públic, com era d’esperar, es va mostrar encantat amb aquest Rulo més “majareta”.

Amb la Sala BARTS dempeus cantant i saltant amb la Contrabanda, va arribar el final del concert. Ja passaven les dues hores d’actuació i calia posar punt i final a la nit.

Però Rulo és molt Rulo i, després dels crits del públic demanant més i més, el de Reinosa va tornar sobre l’escenari acompanyat de la seva guitarra, preparat per entonar una darrera cançó. Abans, però, es va permetre unes paraules: “Hay mucha gente que me pregunta que si voy a cantar más o menos temas de los de mi anterior banda, y yo tengo que ponerles buena cara, aunque ya me cansa. ¿Pero como no voy a cantar esas canciones, si són mi vida musicada?” A continuació va començar a cantar “Por verte sonreír”, permetent a la gent cantar la major part de la cançó mentre ell mirava el públic amb el rostre visiblement emocionat.

La resta de la Contrabanda va voler acompanyar Rulo a l’escenari, i el van envoltar mentre els assistents al concert continuaven cantant les últimes estrofes de la cançó. Mitja hora més tard de l’hora en què havia de finalitzar l’actuació, el teló de la Sala BARTS es va abaixar. La gent va anar abandonant la sala amb cara de satisfacció pel concert viscut, i els comentaris i opinions que es podien escoltar van ser tots més que positius. Una enèsima mostra de la connexió de l’artista de Reinosa amb el públic català. Chapeau, Rulo.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.