El primer dia del projecte, els joves han rebut la benvinguda per part de la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Anna Erra, del coordinador del projecte, Salvador Simó i de la cap d’Unitat d’Emprenedoria a la Casa Convalescència, Elisenda Tarrats. A més, el responsable de Comunicació Corporativa i Mecenatge de la UVic, Marc de Semir els ha explicat el programa de mecenatge de la Universitat. Per conèixer en què consisteix el projecte “ecoSPORTech”, n’hem parlat amb el seu coordinador, Salvador Simó.
Quins han estat els criteris de selecció dels joves participants?
Venen tots de l’Ajuntament de Vic, especialment, del departament d’Educació. Allà s’està treballant amb ells per temes d’inserció laboral i per intentar millorar els seus coneixements.
Quina és la funció de la Universitat de Vic en la creació d’aquesta empresa social?
La Universitat de Vic és una de les dos parts fonamentals en aquest projecte. L’altre, és l’Ajuntament. Principalment, gestionem la part de disseny del projecte i és interessant perquè és un projecte interfacultatiu. És a dir, hi participen les Facultats de Ciències de la Salut i el Benestar, la d’Educació i la d’Empresa i Comunicació.
Quina és la primera fase del projecte?
La primera fase és un període de formació en la qual es transmeten coneixements sobre temes d’esport, natura… Tenim professionals. Per exemple, hi ha un fisioterapeuta que els hi explica com evitar lesions i un altre professor de la Universitat els hi explica com muntar una empresa. Això és duu a terme a la Casa de la Convalescència. La Universitat de Vic, posteriorment, s’encarregarà de tutoritzar dos mesos de treball de camp amb els joves. El que hi ha és una transmissió de coneixement dels grups de recerca de la Universitat cap a aquesta gent.
Vosaltres transmeteu els coneixements als joves. A partir d’aquí, són ells els creadors de l’empresa?
Bé, hi ha un acompanyament. El que no pretenem és donar una capacitació durant 3 mesos i, a partir d’aquí, esperar que muntin una empresa i menys amb la situació econòmica actual. La idea seria que aquests joves esdevinguessin una brigada especialitzada per desenvolupar temes d’esport i oci en el medi natural, temes de jardineria, per la creació d’espais naturals per la gent amb discapacitat… Però aquest projecte tindrà suport per part dels professors i la gent implicada de la Universitat de Vic.
A part d’aconseguir ocupació pels joves amb problemes d’inserció laboral, quins objectius té el projecte?
La finalitat principal seria poder crear una empresa social capaç de generar una activitat econòmica per mantenir el contacte amb aquests joves.
La base del projecte és l’esport, la natura i les noves tecnologies. Per què es vol mesclar aquests tres components?
Quan vam pensar en el projecte, vam pensar en temes que realment poguessin ser significatius pels joves com, per exemple, l’esport, natura i noves tecnologies, que són fortaleses dels joves. A partir d’aquí, pensar una mica la possibilitat de crear aquest projecte.
La implicació dels joves ha estat la que esperàveu?
Bé. Hem començat aquesta setmana i ens coneixem poc. Però la veritat és que tant jo com els professors que hem donat classes, hem comentat que són joves que estan mostrant una gran motivació i que estan fent un seguiment de les classes excel·lent. L’altre dia vam fer classes d’empresa i van estar molt atents i participatius. La veritat és que han valorat molt aquest tipus de classes. En resum, de moment mostren molt entusiasme i estem molt contents.
Abans deia que aniria tot una mica tutoritzat. Una vegada el projecte estigui engrassat, es deixarà més responsabilitat als joves?
Jo crec que hi haurà una participació mixta. Tot i això, el que visualitzo és que cada vegada hi haurà una major participació dels joves. Ara, per exemple, estan rebent una capacitació tècnica per ser experts en crear curses per la natura, adaptar espais naturals… Hem anat veient les capacitats especifiques de cada jove i, a partir d’aquí, hem anat dividint els rols de cada jove dins el projecte segons els coneixements individuals. Per tant, ja hi ha una responsabilitat activa per part d’ells.
Teniu intenció de crear projectes similars a aquest?
Bé. En aquest aspecte, des de la Universitat de Vic tenim experiència. Des de l’any 2005 estem treballant amb el projecte ‘Miquel Martí i Pol’, que és un projecte d’inserció laboral amb persones amb malalties mentals i amb situacions de pobresa. I és un projecte que està funcionant bé. A més, és un projecte reconegut com a ‘bona praxis europea’ l’any 2010. L’ecoSPORTech és el segon projecte dins d’aquesta filosofia que té a veure amb la implicació de la UVic amb el territori. Tot i això, no descartem que evidentment en qualsevol moment, puguem engegar una altra iniciativa.
N’hi ha alguna de concretada?
No. Ara, de moment, centrem totes les nostres energies i esforços tant en el projecte ‘Miquel Martí i Pol’ com en l’ecoSPORTech ja que són dues apostes que requereix molta implicació.
{{ comment.text }}