L’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, amb l’acord unànime dels dos grups municipals, demanarà a l’Arxiu de Salamanca el retorn d’una bandera de l’època de la República que va ser confiscada després de la Guerra Civil. Correspon a l’emblema de la secció local de Solidaritat Roja, el que en aquell moment era un equivalent comunista “al que avui és la Creu Roja”, explica l’alcaldessa, Rosa Vestit.
A l’Ajuntament no es tenia constància que hi hagués aquesta bandera a l’Arxiu salmantí. Els ho va notificar fa pocs dies Pep Musté, un veí de Montesquiu vinculat a la Comissió de la Dignitat, una plataforma cívica que des de fa temps reivindica el retorn a Catalunya de documentació pública i privada que va ser confiscada del país arran de la Guerra Civil de 1936-39. Temps enrere ja es va lliurar un primer bloc de la documentació, però es continua treballant per al retorn complet d’aquest arxiu a Catalunya.
De fet, en l’inventari de la Comissió de la Dignitat que es pot consultar a la seva web sí que apareix identificada la bandera de Sant Quirze. També està reproduïda a la web d’arxius del Ministeri de Cultura. L’alcaldessa diu que tan bon punt se’n va tenir coneixement “vam veure clar que l’havíem de reclamar”, i així es va traduir en la moció que es va aprovar en l’últim ple. En la mateixa moció es demana el retorn, també, de la resta de documentació del poble que pugui trobar-se a l’Arxiu.
Pel que fa a la bandera, es dóna el cas que “és única, i inèdita”, explica Vestit. Té la particularitat que hi figura el nom del poble tal com va ser rebatejat per la República, Bisaura de Ter, però que conté, a més, el que semblaria una falta d’ortografia: Bisaura apareix com a Bisaure. Segons l’alcaldessa, això podria indicar que el nom el va teixir algú amb poc coneixement “o vés a saber si era de Lleida”, ironitza. Al revers de la bandera, com també pot apreciar-se a la reproducció, hi ha escrit incorrectament recort, com a record.
Com avui la Creu Roja, el Socors Roig tenia a començament del segle XX una implantació internacional i s’organitzava en seccions locals, com podia ser la de Sant Quirze. “Ara mateix no tenim cap pista d’on podien tenir el local, que segurament deuria acabar essent clandestí”, diu Vestit. De tota manera, confia que a partir que es doni a conèixer aquesta descoberta puguin aparèixer testimonis “directes o indirectes” per donar alguna pista. La primera, aquesta mateixa setmana, va ser de l’exalcalde Joaquim Bosch, que ja ha començat a investigar. “És una part de la nostra història”, conclou Vestit.
{{ comment.text }}