L’alcaldessa, Núria Solà, dels Independents, explica que és com un dòmino: “Ens feia falta fer aquest pas perquè comencin a caure totes les fitxes. Ara és quan podrem començar a aplicar el nostre programa”.
L’escola i la llar d’infants, ara, estan ubicades al Casal, un edifici que té mancances d’espai i està afectat d’aluminosi. Per això s’ha iniciat el procés per fer el trasllat. L’escola anirà al camp de Can Perico, on ara hi ha una pista poliesportiva que quedarà integrada a l’escola, mentre que la llar d’infants s’ubicarà en un edifici de nova planta al costat del Casal.
Quant al calendari, Solà diu que el trasllat de l’escola depèn d’Educació: “Nosaltres cedirem el terreny i intentarem, a través de tots els mecanismes que tinguem, d’accelerar-ne la construcció”. De totes maneres, no s’atreveix a fixar una data. Amb l’escola bressol, en canvi, sí. “Estem treballant en el projecte”, explica. I la voluntat és que, passats els terminis burocràtics, en pocs mesos es pugui iniciar la construcció: “Hauríem d’aconseguir que als nens i nenes de Santa Eulàlia els Reis els portessin una llar d’infants nova”.
El Casal, segurament, s’enderrocarà. I en l’espai que quedarà lliure s’hi vol fer la Casa de Cultura, ara ubicada al carrer del Puig, al nucli antic, entre habitatges. Per això, l’espai que quedaria lliure amb el trasllat aniria destinat, segons la previsió de l’equip de govern dels Independents, a habitatge públic.
I, finalment, la piscina, que havia quedat classificada en sòl no urbanitzable i que l’exequip de govern de CiU volia traslladar al camp de Can Perico, els Independents han decidit passar-la a sòl urbà d’equipaments, amb la voluntat de reparar-la i fer un vas menys fons perquè sigui una piscina d’oci.
L’edifici del Casal de Santa Eulàlia de Riuprimer també té un valor sentimental per als veïns perquè alguns d’ells, de forma voluntària, van contribuir a la seva construcció als anys seixanta.
L’origen, com recorda l’alcaldessa, Núria Solà, va ser la instal·lació a Santa Eulàlia de la fàbrica de Llaudet. L’empresari havia pactat un preu amb el propietari del terreny, però, segons s’explica, a l’hora de fer la compravenda el preu es va incrementar.
L’Ajuntament, i els veïns, perquè l’empresa no es fes enrere van decidir abonar la diferència. I l’empresa, per agrair el gest, va pagar igualment els diners, però els va lliurar al poble: “D’aquesta manera, van tenir un fons per començar. Després, dissabtes i diumenges, els veïns hi van treballar de forma desinteressada per acabar-lo”, recorda Solà.
{{ comment.text }}