Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Sara Arbós: “Amb ales de membrana els avions poden volar més, millor, i d’una forma més controlada”

Ens hem trobat amb Sara Arbós, professora de l’Escola Politècnica Superior de la UVic per parlar sobre la seva tesi doctoral. Una recerca en la que s’ha basat en l’estudi de les ales de membrana inspirades en els ratpenats, per aplicar-les a vehicles aeris MAVs.

  • El 9 Nou
  • 20/12/2013 | 19:06
  • 0

Sara, parla’ns sobre el tema de la teva tesi doctoral, com la vas enfocar?

Jo vaig fer la tesi doctoral sobre vehicles aeris (MAVs), i la recerca la vaig dur a terme a Londres pel que gairebé tota la nomenclatura que utilitzo és en llengua anglesa. Jo em vaig basar en l’aplicació civil d’aquests vehicles per una qüestió de moralitat personal. Quan vaig començar a investigar no eren gens populars, però hi ha molta inversió d’investigació perquè poden tenir moltes aplicacions tant en l’àmbit civil com en l’àmbit militar.

Quines aplicacions poden tenir aquests drones en l’àmbit civil?

Civilment aquests elements es poden utilitzar i es volen utilitzar. Alguns exemples són la boda sonada de la noia india a Barcelona, en aquell cas els drones feien fotos de l’esdeveniment, o la iniciativa d’Amazon, que vol fer enviaments de llibres mitjançant aquests vehicles aeris. També es poden utilitzar per controlar el tràfic o per la monitorització de camps de conreu, incloent sensors a part de les càmeres.

A nivell d’anàlisi i disseny a la teva recerca, quines diferències has trobat respecte a altres vehicles aeris?

En aquest tipus de vehicle, degut a la seva reduïda talla, no podem aplicar les mateixes eines de disseny que apliquem per dissenyar avions grossos. Un avió gran té unes característiques i un disseny creat per suportar cops de vent i demés, però aquest mateix cop de vent que no fa res a l’avió gros, s’emportarà al drone petit. És per això que les eines de disseny han de ser diferents i s’ha de tenir en compte les seves característiques específiques. La manera com jo calculo les ales, la forma en la que dissenyo la nau, ha de ser diferent que amb l’avió. Llavors, el com ha de ser és el quid de la qüestió. Com ho fem perquè sigui maniobrable, controlable, i el puguem utilitzar en llocs urbans, amb els obstacles que això comporta.

La teva tesi doctoral tracta en concret de les ales de membrana, com et vas inspirar en aquest tipus d‘ala?

A l’hora de dissenyar-lo ens vam dir: “Mirem la natura”, ja que l’evolució es el millor sistema d’optimització i els animals evolucionen tenint en compte l’entorn en el que viuen per arribar a la perfecció. Vam comparar ocells, insectes i ratpenats o mamífers voladors, i vam veure que aquests últims eren els més eficients. D’aquí em va sorgir una gran branca de recerca d’ales de membrana, flexibles, com les dels ratpenats.

No obstant tot, en una tesis doctoral no pots englobar tant, i jo em vaig especialitzar i centrar en una cosa molt concreta de les ales de membrana; vaig intentar caracteritzar-les i veure què fa una ala de membrana a diferencia de les ales rígides. Amb ales de làtex que feia jo mateixa, les posàvem en un túnel de vent i vèiem si tenia més ostentació, menys, si es deformava… I em vaig dedicar finalment a fer aquest estudi.

Per què vas dedicar la teva tesi doctoral a aquest tema? Què t’hi va portar?

Jo sempre dic que va ser el destí, de fet jo no havia de fer aquest doctorat. Vaig fer un treball de final de carrera sobre el mateix tema, i aquest sí que el vaig triar jo. Els ratpenats sempre han estat uns animals que m’han fascinat, i la idea de la radiologia a mi m’agradava molt. Per tant, el fet de combinar la biologia i l’enginyeria en l’apartat de fluids (tot el que és el vent i com es comporta) va ser el tema al que em vaig voler dedicar.

Vaig dedicar 4 mesos únicament a realitzar aquest treball de final de carrera. Em va agradar molt i vaig descobrir que la recerca era lo meu, així que vaig decidir que volia fer un doctorat de recerca de fluids experimentals. Volia fer-lo de fluids supersònics o hipersònics en comptes d’aquests, el problema és què el túnel de vent que havíem d’utilitzar es va espatllar de tal manera que no el van poder tenir reparat fins gairebé dos anys després. Em vaig quedar sense el doctorat que volia fer, però em van dir que el meu treball de final de carrera estava molt bé i que ho podia fer sobre això, i vaig estar-hi d’acord.

Quines són les conclusions a les que vas arribar gràcies a la teva recerca?

Les conclusions a les que vam arribar van ser que fins ara, en els estudis similars que s’havien fet, no s’havia tingut en compte el suport sobre el que es fixava aquest làtex que actuava com a membrana. Els resultats que s’obtenien es comparaven sense tenir en compte les característiques que tenia la vareta que suportava el làtex, i de fet, ens vam adonar que la vareta tenia una influència molt gran en els resultats de l’anàlisi. És una variable que s’ha de tenir en compte perquè afecta al comportament de l’ala.

L’altra conclusió important a la que vam arribar va ser que aquest tipus d’ales són molt beneficioses i que tenen un gran potencial d’aplicació. Podem volar més, millor, i d’una forma més controlada. Ens donen molt joc, i al ser flexibles s’adapten molt millor. També vam confirmar que el làtex és un bon material per fer servir, encara que apuntem a nous materials que van apareixent.

Quines dificultats o sorpreses vas trobar al dur a terme la tesi doctoral?

Vaig trobar moltes dificultats, en el sentit de que un doctorat és molt llarg i encara que el comences amb molta il·lusió, a la meitat ho deixaries. Jo vaig estar quatre anys dedicant-m’hi, tres anys fent experiments i un any escrivint la tesi. Al començar estava molt il·lusionada ja que veia per davant tota la potencialitat de la recerca, vaig muntar tot l’experiment i tenia els problemes tècnics típics…. No obstant, quan has fet l’experiment 500 o 1500 vegades perds aquella essència de la primera vegada i els primers contactes amb la experimentació. Se’m va fer difícil seguir fins al final fent el mateix que al principi. No obstant això m’ha fet millor i sóc molt més eficient. Totes les dificultats de mantenir-te centrat quan vas avançant en un doctorat les has de superar com en una cursa de fons, on el psíquic t’ha d’aguantar fins al final. A més he après molt sobre recerques i a solucionar els problemes en poc temps.

Com va ser treballar la teva tesi doctoral a Londres en un altre idioma?

Jo vaig anar-me’n a estudiar a Londres als 18 anys, vaig fer la carrera allà i m’hi vaig quedar per fer el doctorat. És una experiència que recomano perquè obre molt les mires. Tens la dificultat de l’idioma en un principi, però se supera ràpid. A més, aprens molt d’altres cultures i d’altres formes de fer, i això et fa agafar el millor de cadascuna. La universitat a la que jo vaig estar oferia molts recursos en aerodinàmica experimental, i això evidentment em va atreure molt, ja que em facilitava fer el que m’agrada, que és poder experimentar i tenir contacte directe amb el que volia investigar.

En quin nivell d’evolució creus que estan els avions comercials en la actualitat?

Sempre es pot millorar, i de fet hi ha molta recerca en aquest sector. Es busca millorar l’eficiència, els combustibles cada vegada son més cars, la contaminació augmenta i cada vegada hi ha més avions que volen, pel que s’ha de seguir sent competitiu al mercat. La forma de ser-ho és fer avions que consumeixin menys combustible, o facin menys soroll a l’aterrar o enlairar-se, això s’està estudiant molt. En general s’evolucionarà molt, i ja s’estan fent amb materials de més qualitat i més resistents.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.