“Col•legi Pare Coll de Vic.
Els alumnes de 4rt d’ESO del Col•legi Pare Coll de Vic, s’han quedat sense viatge de fí de curs per una decisió, al meu entendre molt dèspota, de la direcció de l’escola.
Es va fer una sortida lúdica -per cert molt maca- i com a jovent que són va costar una mica que a la nit es posessin a dormir aviat.
Aquest fet, va provocar que el professorat es sentís faltat de respecte, doncs s’els va avisar repetides vegades.
A partir d’aquí, tot varen ser males cares per part de tots, alumnes i professors. Les mestres enotjades i els alumnes ben avorrits i decebuts, doncs es van parar les activitats. L’il•lusió de la sortida tot d’una es va esfumar.
En la última reunió amb els pares, al tocar aquest tema, ja ens van deixar ben clar: S’ANUL·LAVA EL VIATGE DE FI DE CURS!!!!!
No s’anulava un viatge normal, sino el viatge més esperat. El de fí d’etapa.
Aquests alumnes han conviscut 10 o 12 anys de la seva vida en aquesta escola. Hi han crescut junts. Ara es dispersen. Molts potser no es tornaran a veure mai més.
Tots hem passast per aquesta etapa de la vida i segur que ho recordem amb melanconia.
El pitjor és que aquests nanos han estat recollint fons per aquest viatge…(el típic….st. jordi, etc…) però els diners s’els ha quedat l’escola.
Davant la negativa d’organitzar el viatge l’escola, els nanos, amb el suport d’alguns pares, van demanar els diners per poder organitzar un viatge pel seu compte i sota la responsabilitat dels pares. DONCS NO. No els hi van voler donar i segons expliquen els van entregar a una ONG.
No és just que aquests adolescents il•lusionats. S’hagin vist privats d’aquesta experiència que de segur que tots els qui l’hem viscut recordem tota la vida.
Com a mare i com a exalumne de l’escola em sento indignada i impotent per “les maneres” en què, per part de l’escola, s’ha portat tot això. He viscut el dia a dia de la meva filla. Van preparar un petit text, molt correcte i respetuòs, per tal de llegir-lo en la festa de cloenda (nomes volien expresar els seus sentiments). LA DIRECCIÓ DE L’ESCOLA VA RETALLAR ALGUNS PARÀGRAFS!!!!. Evidentment, no en va quedar cap que fes menció al fet que estem explicant, als sentiments de DECEPCIÓ i TRISTOR que sentien els nanos.
ÒN ES LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ???
Estem al 2010, o hem tornat als anys 70?
Perquè… privar d’una experiència tan especial, en un moment únic, on ara és el moment de relax, de gaudir amb els teus companys, no és una manca de respecte?????
Senyors, per a mi sí!!!!
Anna Noguer Castells
juny del 2010″
{{ comment.text }}