El passat divendres 19 de novembre, Sergi Cortiñas, llicenciat en periodisme i química i doctor en comunicació social, va alertar de l’amenaça que la premsa científica està sofrint, en el marc de la Setmana de la Ciència de la UVic. Durant la conferència que va impartir a la Universitat de Vic, Cortiñas va declarar que l’única sortida de què disposa aquest tipus de periodisme és la difusió subliminal.
Cortiñas va manifestar que, tot i ser a l’era de la informació, “la ciència no interessa com podria haver interessat en un altre moment de la història”, en els temps en què “quan Einstein anava de gira era com una estrella del rock”.
El periodista va sostenir que “tots els suports són bons per fonamentar la ciència, fins i tot el cinema” i que “un suplement científic de diari és el mínim que es pot exigir”. No obstant, va assegurar que els lectors sempre “es decanten per una samarreta del Barça, en comptes de per una sèrie científica.”
Cortiñas va justificar que les preferències del públic són definides pel tipus d’informacions que els mitjans emeten, de manera que “si a la gent li dones molt Gran Hermano, s’acostuma al Gran Hermano” i, com a conseqüència, “quan la paraula ciència apareix a un titular, la gent no llegeix la notícia”.
El químic també va identificar la incapacitat de comprensió dels periodistes com a un altre element degradadant de la premsa científica, en declarar que “el problema principal del periodisme científic és que la gran majoria de periodistes no entenen allò que han d’explicar.”
Segons Cortiñas, les publicacions de ciències paranormals també influeixen de manera negativa a l’àmbit de la comunicació científica. I es que el periodista va criticar la igualtat de consideració que reben els científics i aquells “frikis” que comuniquen als mitjans les seves experiències paranormals.
{{ comment.text }}