Aquest és l’onzè Festival de Curtmetratges de Manlleu. Que sentiu veient que aquest festival s’està convertint en una tradició?
És un gran orgull veure que un Festival que va començar sent una cosa molt petiteta s’ha convertit en un Festival de referència dins del món del curtmetratge. Sempre costa que la cultura cali entre la gent i el festival sembla que ho està aconseguint. Cada cop som més i els que venen al festival són fidels.
Aquesta edició presenta diverses novetats. Una d’elles, és que les categories es classificaran en: Osona, ficció i animació. En què us heu basat per triar aquestes categories?
És veritat que cada cop més la diferència entre el cine i el vídeo, amb les noves tecnologies, és més petita i per tant semblava el pas lògic ajuntar les dues seccions (Cinema i vídeo) per fer la secció de ficció, sense tenir en compte el format en que s’ha realitzat. Si ens ho mirem bé, l’única secció que ha desaparegut ha estat la de documental, perquè no teníem hores per poder-la projectar, ja que les sessions de la tarda, amb l’experiència que tenim, sabem que no funcionen massa, per tant vam decidir eliminar-la. Bàsicament ha estat un tema d’economitzar temps i espais. I la secció d’Osona és la més antiga del Festival, ja que portem fen-la cada any i realment ens agrada molt, ja que així podem donar la oportunitat als cineastes de la comarca d’ensenyar els seus treballs i perquè no, si hi ha sort, emportar-se el premi.
Quants concursants participen en el festival?
Aquest any hem rebut 2227 curtmetratges dels quals n’he seleccionat 59 que seran els que finalment optaran a els premis del Festival.
Quins seran els premis que obtindran els guanyadors en cada categoria?
Els premis són els següents:
Gran Premi del públic al millor curtmetratge de ficció: 2000 euros
2on Premi del públic al millor curtmetratge de ficció: 600 euros
Premi al millor curtmetratge d’animació: 300 euros
Premi al millor curtmetratge d’Osona: Realització d’un curtmetratge amb el suport de la UVic.
Aquesta edició no hi haurà un jurat, sinó que votarà el públic. A què es deu aquesta novetat?
Doncs bé, després de deu anys veient curtmetratges creiem que ja tenim un públic fidel i expert que està completament autoritzat per poder valorar els curtmetratges presentats. I també és una manera d’implicar més al públic durant el festival i convertir-los en part activa del festival.
Quin és el criteri que utilitzeu per seleccionar els curtmetratges que es presentaran al festival, quan rebeu més de 2000 curts?
Hi ha un grup de selecció, que aquest any formàvem 8 persones que tenim la difícil missió de seleccionar els curts que formaran part de les seccions oficials. El criteri a seguir és purament cinematogràfic, però això és molt subjectiu i per tant tenim curtmetratges tan variats com membres al comitè de selecció hi havia.
La visualització dels curtmetratges està oberta per tots els ciutadans que s’hi vulguin acostar, o es fa a porta tancada?
No només està oberta a tothom que s’hi vulgui acostar sino que absolutament totes les projeccions són gratuïtes. O sigui que qui no vingui o és per mandra o és que realment no li agrada el cinema.
L’any passat es van projectar 68 curtmetratges, aquest anys se’n projecten 59. Aquesta davallada és conseqüència de l’actual ciris econòmica?
No, simplement és qüestió d’horaris. Si un any tens curtmetratges que tenen una durada més llarga, doncs evidentment en pots projectar menys. Sempre mirem que les sessions no arribin a les 2 hores per no cansar a la gent. I és clar, estàs condicionat per la durada dels curts.
Aquest any el Festival, aposta més que mai per la comarca d’Osona amb la mostra de videoclips de realització osonenca, com va sorgir aquesta iniciativa?
Doncs va sorgir amb la idea de dinamitzar i diversificar una mica més el festival sense que suposes una despesa. La Penya Blaugrana de Manlleu ha estrenat nova seu i tenien ganes de donar-li més dimensió programant-hi actes culturals, vam parlar amb ells i ens vam posar d’acord. També és una manera perquè grups i realitzadors és trobin i pugui sortir la possibilitat de nous projectes.
La majoria de les produccions que es projectaran al llarg de la setmana, són de producció estrangera. Creu que hi ha poca iniciativa, poca tradició a l’hora de realitzar un curt en l’àmbit nacional?
No, simplement el que passa és que som un festival internacional i rebem curts d’arreu del món. Si ens ho mirem bé, jo diria que l’Estat espanyol deu ser el segon país amb més presència al festival després de França que ja sabem que juguen en una altre lliga. I a més, jo crec que el curtmetratge gaudeix de molt bona salut tan a nivell català com espanyol i hi ha gent que segur que arribarà molt lluny.
Quin paper juguen en el festival els patrocinadors i col•laboradors? Rebeu algun tipus d’ajuda monetària?
El Festival s’organitza des de l’Ajuntament de Manlleu i ells són els que posen la major part del pressupost. Però també tenim col•laboradors com el Restaurant el Morter, que aquest any s’ha convertit en patrocinador oficial i que realment ens serveix de molta ajuda. Aleshores també tenim els comerços col•laboradors que amb el seu petit gra de sorra fan que el festival pugi anar sobrevisquent, o El Manlleuet amb els quals tenim un acord de col•laboració. També amb la gent d’Animaldia hi tenim una relació molt estreta ja que són ells els que s’encarreguen de fer els taller que fem a les escoles i de la matinal d’animació per els nens de primària, ja que nosaltres volem que el Festival arribi del més gran fins a el més petit de la casa. I Ràdio Manlleu que ens fa difusió. Evidentment nosaltres voldríem més però la veritat és que la gent s’implica bastant i realment creu en el festival.
Com a conseqüència de la crisi econòmica per la que estem passant, s’estan duent a terme retallades que en part afecten al món de la cultura. Creu que això esta donant noves formes de produir, de fer cultura?
La cultura està molt tocada, ja que és la primera en patir les retallades. Ara sembla que està agafant bastanta força el micromecenatge per poder produir i realitzar treballs. Diuen que durant les crisis sempre surten noves maneres de fer les coses i potser aquest és el camí. Sabem que la cultura no sol ser una gran font d’ingressos, però un país sense cultura és un país mort. I nosaltres seguirem lluitant i batallant perquè el Festival segueixi en peu i donant molta guerra.
{{ comment.text }}