Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Si es dona el cas assumiré l’encàrrec de ser presidenta de la Generalitat”

Entrevista a Marta Rovira, número 2 de la llista d’ERC

Marta Rovira és secretària general d’ERC. Llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques, ocupa el número 2 de la llista dels republicans. L’empresonament d’Oriol Junqueras l’ha situat al capdavant d’una de les candidatures amb més opcions de guanyar les eleccions.

Les enquestes diuen que les eleccions deixarien dos blocs, el dels partits independentistes i el dels constitucionalistes, però sense que cap tingui majoria. Una situació ingovernable?
Nosaltres sempre diem que la millor enquesta és la que es produirà el 21 de desembre. El que estem fent és mobilitzar a tothom, tothom ha de fer un esforç per anar a votar perquè ens ho juguem tot. Aquestes eleccions són aquell referèndum que no hem tingut mai. Per tant, necessitem un mandat molt ampli, fort i contundent. Que no generi dubtes.

Seria un fracàs que els independentistes no sumessin majoria?
Estem convençuts que els ciutadans de Catalunya que volen que aquest país avanci, prosperi econòmicament i tingui totes les oportunitats, no deixaran d’anar a votar i el seu vot serà clarament republicà. En la mesura que el nostre mandat sigui fort donarem més velocitat al compromís que haguem assumit amb els ciutadans.

Si ERC és la força més votada i els partits independentistes sumen majoria, qui serà el president de la Generalitat: Oriol Junqueras, vostè o Carles Puigdemont, el president destituït pel 155?
Aquesta pregunta no l’estaríem fent en una situació de normalitat electoral. Si l’estem fent és perquè tenim l’Oriol Junqueras a la presó i l’altre mig govern a l’exili. Si presentem en Junqueras de candidat és perquè creiem que és el millor candidat per liderar la nova fase d’aquest procés democràtic que venim protagonitzant. Ho és perquè és una persona que genera un ampli consens a la societat, perquè és una persona que pot sumar i aconseguir consensos amplis. A més, apostem per ell perquè votar-lo és també una manera de rehabilitar-lo de la presó. És molt possible que ell pugui assumir l’acta de diputat encara que estigui a presó i, per tant, per nosaltres, votar-lo també té aquest sentit d’intentar treure-li el llaç d’aquest empresonament injust.

Junts per Catalunya en un acte dimarts a Vic deien que votar un altre candidat diferent a Carles Puigdemont és fer el joc a Rajoy.
Els del bloc de la República ens presentem amb tres llistes diferents. Si ho fem així és perquè això ens ha de permetre eixamplar el mandat democràtic des de la diversitat que té el moviment independentista. Una vegada vam optar per fer-ho d’una manera [amb Junts pel Sí] i ara hem optat per fer-ho d’una altra. El que està clar és que aquest procés el vam començar junts i l’acabarem junts.

Aquests dies de campanya hi ha hagut friccions entre Junts per Catalunya i ERC. Això no afebleix el moviment independentista?
El que hem de fer és explorar les nostres fortaleses i no assenyalar les nostres debilitats. Hem d’assenyalar la transversalitat que presenten les tres llistes independentistes. Des d’ERC hem sumat altres formacions, com els Demòcrates, i molts exsocialistes com Ernest Maragall, Fabián Mohedano, Joan Ignasi Elena… També independents. Anem a buscar en les nostres pròpies fronteres de la socialdemocràcia, les esquerres, el socialisme… Hem d’explorar cadascú l’espai que tenim per aconseguir un mandat més contundent, que no generi dubtes.

Des que Oriol Junqueras la va postular com a candidata a la presidència de la Generalitat, no ha parat de rebre atacs. Com ho porta?
Amb fermesa i determinació. Si tens la consciència tranquil·la… A més, jo quan m’aixeco al matí i penso que a l’Oriol [Junqueras] ja li hauran obert la porta de la cel·la, que podrà anar a esmorzar però que continua allà dintre i que continua frustrat pensant com pot ajudar aquest país… jo el que m’aplico és que haig de sortir de casa i plantejar-me què toca avui, fer-ho de la millor manera, amb un somriure i generar esperança.

I si es dona el cas, assumir la presidència de la Generalitat?
Sí, sí, i tant. Amb tot un equip de gent, perquè jo no estic sola. Aquest procés no va de noms concrets, aquest procés va de moltíssima gent, milions de persones del nostre país que han pres la determinació que l’única manera d’avançar socialment, prosperar econòmicament i generar igualtat d’oportunitats és amb la independència. Per tant, si es dona el cas jo assumiré el que diguin els ciutadans de Catalunya i si decideixen que ERC és la força més votada i l’Oriol Junqueras no ho pot fer, l’assumiré amb tot el coratge, la il·lusió i tota l’esperança d’alliberar els presos polítics i acabar complint els mandats democràtics.

ERC ha abandonat la unilateralitat?
Sempre hem dit el mateix, la via a prioritzar és la via del diàleg i la negociació. Nosaltres no ens hem aixecat mai de la taula del diàleg i la negociació, però qui no s’hi ha assegut mai és l’Estat espanyol. Nosaltres hi estem disposats i això no suposa renunciar als objectius polítics. Qui haurà de decidir si vol obrir una via democràtica de diàleg és l’Estat espanyol. Si no ho fa, el que no podem fer és impedir que el país progressi i prosperi.

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha anunciat que ampliarà els investigats per l’1-O i un dels primers noms que ha sortit és el seu.
Aquestes informacions es donen a conèixer enmig d’una campanya electoral, una campanya en què no tots estem en igualtat de condicions perquè el nostre cap de llista és a la presó. Ell no pot explicar les seves propostes a la ciutadania, però no en tenen prou i continuen volent intimidar i coaccionar. Nosaltres hem de seguir ferms defensant allò que decidim democràticament.

Quina seria la principal prioritat si ERC guanya les eleccions?
A nosaltres sempre ens diuen que volem fer coses impossibles. Carles Mundó es va proposar tancar la Model i tothom li deia que ja ho havien intentat altres i era impossible. I ho va fer. Oriol Junqueras es va proposar quadrar els pressupostos de la Generalitat i fins al 30 de setembre teníem un equilibri pressupostari amb superàvit. Quan ens vam proposar construir l’Agència Tributària Catalana, que ara es volen carregar amb la dictadura del 155, ho vam fer. L’últim impossible era l’1 d’octubre i també ho vam fer possible. Aquests impossibles són fer República, agafar tots aquells projectes de cohesió social, igualtat d’oportunitats, prosperitat econòmica, i implementar-los. Si pot ser de forma dialogada fantàstic, si no, el país no pot quedar bloquejat.

Què passaria si guanyen Ciutadans, PP i PSC?
Ho estan dient ells mateixos, ho arrasaran tot. Es carregaran els consensos que durant anys hem construït, com l’escola catalana, el pilar de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats. Han dit moltes mentides sobre el model d’educació. Afectarà també els mitjans de comunicació públics, els Mossos… Tenim l’obligació d’anar a votar per evitar-ho.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.