Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Sistema Educatiu Català?

Joan T. Altarriba ha enviat aquets text d’opini√≥ molt cr√≠tic amb l’administraci√≥ educativa catalana.

  • El 9 Nou
  • 10/10/2009 | 22:48
  • 0

“Educaci√≥: no anem pas b√©, no…

¬ŅCom podem parlar de millora de la qualitat quan s‚Äôeternitzen els privilegis i carreguem el pes de la responsabilitat, el gruix de la feina i les condicions laborals m√©s desafavorides als nouvinguts i als que, degut a la seva situaci√≥ laboral, no poden piular, doncs l‚Äôestabilitat de la feina dep√®n del criteri d‚Äôun ‚Äúsuperior‚ÄĚ? quan la base de les relacions laborals √©s la por?

¬ŅEns hem de sentir orgullosos de la nostra ‚Äúsocietat democr√†tica amb divisi√≥ de poders‚ÄĚ (executiu, legislatiu, judicial) quan en la vida quotidiana, en la feina de cada dia, estem sota el jou dels qui alhora decideixen, legislen i jutgen? En el fons, no seguim essent una societat feudal?

I qu√® me‚Äôn dieu de l‚Äôexcel‚ÄĘl√®ncia en la pr√†ctica docent, quan moltes vegades les decisions es prenen en funci√≥ de criteris d‚Äôalcova i favors personals? Quan els qui haurien d‚Äôimpulsar la innovaci√≥ educativa, la formaci√≥ del professorat i la defensa dels ‚Äúvalors democr√†tics‚ÄĚ (conviv√®ncia, toler√†ncia, igualtat d‚Äôoportunitats, etc) estan carregats de menyspreu i prejudicis, aferrats amb dents i ungles a un poder irrisori i pat√®tic (i els domina la por de perdre‚Äôl), i el que menys els importa √©s l‚Äôeducaci√≥ dels infants i joves al seu c√†rrec?

I quan parlo de poder no em refereixo nom√©s ‚Äúals de dalt‚ÄĚ; el poder s‚Äôexerceix a tots nivells: des de les direccions dels seminaris, centres i serveis educatius, passant per inspecci√≥ educativa (sic), fins als directors de zones educatives, serveis territorials, etc. El conseller? √Čs nom√©s aix√≤: un pol√≠tic. I com a tal la veritat, la realitat quotidiana de l‚Äôassetjament laboral, dels abusos de poder, etc., no li interessa un rave. ‚ÄúNo ho sap‚ÄĚ, no ho vol saber, perqu√®, si no, s‚Äôhauria de replantejar la seva tasca d‚Äôuna manera radicalment diferent. I aquesta no √©s una situaci√≥ exclusiva d‚Äôun Departament; es produeix en tots els √†mbits i nivells de totes les activitats laborals del pa√≠s (dels pa√Įsos).

Ja la LOGSE plantejava la necessitat de la triple avaluació: alumnat, professorat i sistema educatiu; però després de tants anys seguim ignorant les dues darreres i limitant-nos a avaluar els resultats acadèmics dels alumnes. Ja podem anar fent noves lleis que, si no establim un sistema seriós i objectiu d’avaluació (amb supervisions, formació i assessorament de qualitat) que inclogui l’administració educativa, el professorat perd cada cop més la confiança (si és que n’hi queda alguna engruna) en l’administració i gestió del sistema educatiu; i sense aquesta confiança no anirem pas enlloc.

Ah! I què me’n dieu de la millora de l’eficàcia i la productivitat quan dediquem els recursos a projectes basats en criteris purament polítics, amb personal poc preparat, i per quedar bé de cara a la galeria?

¬ŅO de l‚Äôefici√®ncia, coher√®ncia i responsabilitat professionals, quan la consigna m√©s emprada pels qui han de vetllar pel funcionament del sistema educatiu √©s ‚Äútapa-ho‚ÄĚ, que no se s√†piga? (no es tracta de solucionar, de millorar, sin√≥ d‚Äôamagar les vergonyes, que sembli que tot va b√©, que no passa absolutament res). L‚Äôexperi√®ncia ens ho diu ben clar: fins que no es recorre als mitjans de comunicaci√≥, fins que no es fa p√ļblic, no es mouen, no es cerquen solucions (i, tot i aix√≠, moltes vegades les ‚Äúsolucions‚ÄĚ no s√≥n res m√©s que una forma m√©s de ‚Äútapar-ho‚ÄĚ)

Vint anys esperant que acab√©s el pujolisme, que molts consider√†vem nefast per al sistema educatiu catal√†, i els que han vingut al darrere nom√©s han sabut frustrar esperances. De fet, en els darrers trenta anys, hem passat de ser capdavanters en innovaci√≥ educativa a ser-ne la cua d‚Äôarengada: hem estat incapa√ßos d‚Äôencarar els reptes de l‚Äôeducaci√≥ de finals del segle XX i principi del XXI i ens limitem a imitar i a importar, mentre d‚Äôaltres comunitats ens passen la m√† per la cara des de fa molt de temps (no cal anar als pa√Įsos n√≤rdics per veure investigaci√≥ i innovaci√≥ educatives: vegeu sin√≥ les de Can√†ries, Cant√†bria, Andalusia, Arag√≥, etc)

De qu√® ha servit fer propostes i lleis fant√†stiques d‚Äôeducaci√≥ (LOGSE 1990, Declaraci√≥ de Salamanca 1994, LOE 2006, LEC…) si no som capa√ßos de ventilar i renovar la nostra pr√≤pia casa i si els qui hem de complir-les i aplicar-les no tenim ni els recursos ni la preparaci√≥ ni la formaci√≥ que ens ho permetin? Pol√≠tica i paraules buides: que tot canvi√Į per tal que no canvi√Į res, per tal que els de sempre s‚Äôenduguin la bona part del past√≠s (que no √©s res m√©s all√≤ que aportem tots els contribuents), per tal que segueixin manant els qui han demostrat que nom√©s saben fer-ho en funci√≥ dels seus interessos personals i partidistes.

Tos plegat √©s for√ßa esperp√®ntic: la implantaci√≥ dels port√†tils a les aules (aix√≤ s√≠, fent pagar les fam√≠lies!), la creaci√≥ de ‚Äúzones educatives‚ÄĚ, els canvis en els dissenys curriculars a rel de la LEC (que s√≥n viscuts per part del professorat com un tr√†mit burocr√†tic que els complica encara m√©s la seva feina ‚Äďi que, per tant, pot implicar una p√®rdua de qualitat–), amb les despeses que tot aix√≤ comporta; i, per l‚Äôaltra banda, s‚Äôeliminen llocs de treball i es redueixen (per molt que el Departament ho negui) les plantilles. Com es lliga tot aix√≤?

Senyors del Departament d‚ÄôEducaci√≥: no anem pas b√©, no…”

Joan T. Altarriba

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.