Diuen del futbol que és l’opi del poble, que ens ha hipnotitzat fins al punt de creure que els partits són qüestió de vida o mort, però tampoc es pot negar que té l’imprescindible poder d’igualar les persones independentment del seu origen, color de pell o condicions socials. Fer rodar la pilota és senzill. I a les propietats màgiques de posar-ho en pràctica s’hi pot sumar també l’opció d’obrir un pont de la presó a la llibertat.
En Yassin és més de bàsquet i en Mohamed, d’atletisme, però cap dels dos va dubtar a enfundar-se la samarreta per participar al torneig de futbol sala interpenitenciari organitzat per alumnes de la Universitat de Vic aquest dimecres a Sant Julià. “Tot el que sigui sortir de la presó és un regal. Tant de bo guanyem, però si no com a mínim haurem suat i rigut”, deien minuts abans del primer xiulet. Amb una sola frase resumien l’esperit dels partits: passar una bona estona gaudint de la màgia socialitzadora de l’esport.
La iniciativa tenia l’origen en una assignatura optativa que comparteixen els alumnes dels graus d’Educació Social i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb l’objectiu d’explorar els beneficis de les activitats recreatives com a eines de socioeducació. “[Pels interns] és una vàlvula d’escapament. Juguen amb altra gent, se socialitzen i respecten normes i regles, una cosa que no han fet al carrer. Tot això els ajuda a preparar la vida en llibertat, que és el que els espera tard o d’hora”, detallava el tècnic d’esports a Brians 2 Alfonso Sánchez.
“Els ajuda a preparar la vida en llibertat que els espera tard o d’hora”
Els partits van començar a quarts de 4 i es van allargar fins a posar-hi el punt final amb un berenar en comú tres hores més tard. Per l’octubre els alumnes havien fet també una visita a Brians 2 i una altra a Lledoners, al novembre, a més a més d’organitzar una conferència amb Miguel Olmos, tècnic esportiu en aquest darrer centre, i una taula rodona amb cinc interns. Al torneig n’hi van participar vuit juntament amb una quinzena d’estudiants.
“La idea va sortir d’una professora de la universitat que també treballa a la presó”, hi afegia Marià Pasarello, professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, “i també reflecteix la nostra aposta per portar la realitat del món a les aules i contrastar-la amb els referents teòrics sobre els quals parlem cada dia”.
Pel manresà Josep Juez, alumne de quart curs d’Educació Social, l’experiència es convertia també en una font d’inspiració: “A primer, quan vaig començar el grau, no descartava acabar treballant en un centre penitenciari. Després he anat coneixent altres àmbits i tots m’han agradat, però la veritat és que aquesta assignatura m’ha tornat a despertar alguna cosa”.
{{ comment.text }}