Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“La Facultat de Medicina obre perspectives per retenir talent”

Entrevista a Marina Geli, coordinadora del CESS, des d’on s’impulsa part de la recerca de la UVic

L’abril de 2016, Marina Geli (Sant Gregori, 1958), consellera de Salut entre 2003 i 2010 i metgessa especialista en medicina interna, s’incorporava a la UVic-UCC com a coordinadora estratègica del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), amb l’objectiu, precisament, de dinamitzar la recerca i generar coneixement en l’àmbit sanitari i social.

La Generalitat acaba de reconèixer els 30 grups de recerca que té la UVic-UCC. Més que mai. Tot un èxit.

Clarament. És molt rellevant.

Cinc són de l’àmbit de la salut, que es coordinen des del CEES. Vostè, per tant, n’és una mica culpable

Des del CESS hem actuat una mica de paraigua i, de fet, ara ja en tenim vuit, de grups treballant en aquest àmbit social i sanitari. Entre tots movem 168 investigadors i 79 col·laboradors externs, dels quals un 38% són internacionals.

La majoria d’aquests grups s’han creat en xarxa amb altres institucions del territori. Aquest és el camí?

Sí. Un dels aspectes més rellevants, a banda del quantitatiu, és aquest caràcter interinstitucional d’aquests grups de recerca. Estem barrejant investigadors de tot el territori, tant acadèmics com clínics, dels dos campus, de Vic i de Manresa; i tant hi trobem professionals de la primària, de l’Hospital, de la Santa Creu, d’Osonament…

Aquests grups de recerca, paral·lels a la consolidació de les càtedres de l’àmbit de la salut, estan generant un pòsit acadèmic important. Té prou aplicabilitat, però?

Sí, sí. En general, la recerca en salut és clínica. És cert que encara estem construint un model de recerca propi per a la Catalunya Central, però de fet a Catalunya la recerca més puntera és en salut. Aquí et podria posar molts exemples eminentment pràctics, com la recerca en regeneració de les cèl·lules en casos de llagues de gent allitada durant molt temps, l’atenció a les persones amb cronicitat, tota l’àrea de salut mental, la recerca prevenció de suïcidis… La intensivitat és tangible. La nostra recerca és molt aplicada, tant en l’àmbit social com en el sanitari.

Un dels reptes és precisament la fidelització dels professionals

Fa temps que a Osona es parla d’abordar una atenció integrada social i sanitària. S’ha avançat prou?

No, segurament no s’ha avançat prou, però molt més aquí que en d’altres llocs. El que passa és que els serveis socials encara han de créixer, han de créixer molt més. El sistema sanitari no pot assumir-ho tot. No podem sanitaritzar la vida de tothom a domicili. La mancança més important, en termes generals, és bàsicament social. Però si a algun lloc s’ha avançat, en aquest sentit, és aquí. Això segur.

Osona ha liderat diverses proves pilot en matèria sanitària. Des de la mateixa creació del Consorci Hospitalari fins a noves fórmules de gestió de les àrees bàsiques… Li ha estat positiu a la comarca aquest paper, a voltes, de conillets d’índies?

Penso que el bagatge és positiu. Miri, aquí hi ha hagut sempre una iniciativa ciutadana molt potent. No ha estat tant només que un govern de la Generalitat hagi pogut promoure determinades proves pilot aquí, sinó que aquí hi havia gent, institucions, ajuntaments o professionals que van tenir visió, que han tingut iniciativa, i això sempre és positiu.

Tenim una atenció primària i comunitària molt potents

Com valora l’estat de la sanitat a Osona en relació amb la del conjunt del país?

Estem bé. Millor en alguns aspectes. Tenim una atenció primària i comunitària molt potents, per exemple. I per la dimensió de població que tenim és evident que l’Hospital de Vic… d’acord, no és un hospital terciari, d’altíssima tecnologia, però és que no podem tenir un Hospital Clínic a cada territori. És veritat que l’Hospital de Vic necessitava invertir en l’arquitectura, en els espais, i ara s’hi està treballant, s’hi està invertint.

Una de les mancances de l’Hospital Universitari de Vic és que hi falten metges d’algunes especialitats. Alguns han optat per marxar buscant millors condicions professionals. Com es pot retenir aquest talent?

Ah! Però aquest no és un problema només d’Osona, és un repte important de país, d’arreu del territori. Sí que crec que aquí la posada en marxa de la Facultat de Medicina obre noves perspectives. Estem veient com determinats professionals agafen plaça de docent a la Facultat de Medicina i a alguns d’aquests ja els ha contractat l’hospital, també. Hi ha una dada que ja m’ha sorprès gratament. 13 professionals de l’Hospital de Vic més 3 de la primària d’Osona ja han guanyat una plaça de professors a la Facultat per a l’etapa d’assignatures bàsiques, que són els dos primers anys de la carrera; i l’any que ve vindrà l’etapa de clíniques, on encara és més normal que un metge especialista hi vulgui optar. Tot això ens ajudarà a retroalimentar-nos. Estem captant talent de gent que estava treballant en hospitals més grans, i que ens demanen per venir aquí… D’acord, tot això requereix temps, però són passos endavant. Pensi que som l’únic territori de Catalunya que té una facultat de medicina sense tenir un hospital terciari al darrere. Tot just comencem. I això és una dificultat, però també té la seva grandesa.

Els serveis socials encara han de créixer molt més

Tornem als reptes. Quins té plantejats, avui, la sanitat a Osona?

Hem de recordar que portem uns anys de pocs recursos, venim d’una crisi; l’any passat es van començar a recuperar els pressupostos i a invertir, però… Un dels reptes és aquest que dèiem, precisament, el de la fidelització dels professionals i la seva incentivació econòmica, acadèmica i docent. Un altre repte, com també apuntava, és avançar cap a un model molt més comunitari. Avui el 75% dels pacients que visiten el metge són pacients amb malalties cròniques, i un 25% arrosseguen malalties mentals. I aquest és un canvi bestial. Això ha passat en 40 anys! Tot això implica uns reptes de molt calat i en aquest sentit la primària hi té un paper clau.

Està preparat l’Hospital de Vic per ser universitari…

Ja ho és, d’Universitari. Des del 2014.

El títol el té, sí…

Estem en això. Ara precisament estem treballant en la unitat docent, de cara a l’any que ve, que serà la prova del nou. Hi haurà dues unitats territorials, la d’Osona i la del Bages, i els estudiants es partiran. Això revolucionarà l’Hospital, però també la primària o el Santa Creu, perquè aquests alumnes necessitaran tutors per a les pràctiques, pràctiques que ja comencen a tercer de la carrera… Hi estem treballant.

Tindrà prou rol l’atenció primària dins d’aquesta Facultat de Medicina?

El tindran, el tindran. Com et deia, ara ja hi ha tres professionals de la primària que treballen a la Facultat. Això és poc freqüent. Tot just ho estem construint tot això, però la primària, hi tindrà un paper important. Segur.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.