Casat i pare de quatre fills, va convertir la seva condició de pare i la seva experiència en l’educació en un dels seus temes de capçalera. Va ser tota una referència per a milers de pares i educadors. El càncer que li van detectar l’estiu de l’any 2015, quan acabava de fer els 50 anys, va ser un dur revés. La manera com ho va afrontar, parlant-ne obertament i amb optimisme, el van convertir en un exemple per a milers de persones que pateixen la malaltia. I també per al personal mèdic, sobretot les infermeres, les persones que cuiden els altres, a qui ha dedicat articles i conferències. Era capaç de riure’s i fer riure de tot. Del càncer encara no, “però sí de les situacions que se’n deriven”, deia a L’Atlàntida la setmana passada.
En la seva carrera a la premsa escrita va ser articulista a EL 9 NOU durant 20 anys, 15 d’ells a la contraportada del diari dels divendres. Primer a l’Extra, un suplement, parlant de Barcelonades i posteriorment ocupant ja la contraportada del diari primer a la columna Finestra i més tard a el Forat, l’article gran.
Després d’iniciar-se a Ràdio Pista, als Hostalets, va optar per la premsa escrita: com a cap de societat del diari Avui (1989-1990), corresponsal a Nova York del diari Sport (1992-1994) i articulista a El Periódico i l’Avui. A la televisió va ser, entre d’altres, creador i director de l’APM (2004-2008), del programa Qui els va parir (2008) i col·laborador dels programes Divendres i Matins de TV3. A la ràdio se’l recorda pels programes Eduqueu les criatures i Alguna Pregunta Més, tots dos a Catalunya Ràdio. La seva producció literària també és important. Va debutar amb el llibre Nova York a la Catalana; i és autor també de Criatura i companyia; Entendre el món: converses amb 11 pensadors contemporanis; Educar millor: 11 converses per acompanyar famílies i mestres. I el més recent: La vida que aprenc, un recull d’articles del qual se’n va fer un fart de firmar la setmana passada a L’Atlàntida.
Aquest és l’últim article que Capdevila va publicar a l’Ara (27/05/17). Portava per títol Diguem-nos coses boniques.
Vídeo amb el discurs que va adreçar als treballadors de l’Ara el dia que s’acomiadava com a director. S’ha convertit ja en una lliçó de periodisme.
I el discurs del dia que va recollir el Premi Nacional de Periodisme.
{{ comment.text }}