Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Som com una mena de formigues laborioses, que treballen i van fent a poc a poc”

Entrevista d’Isaac Muntadas i Meritxell Vilamala, estudiants de 1r de Periodisme de la UVic, a les professores M. Carme Bernal i Carme Rubio.

  • El 9 Nou
  • 05/07/2011 | 12:50
  • 0

A principis de maig d’enguany, Maria Carme Bernal i Carme Rubio, dues professores de la Universitat de Vic, van recollir el premi Crítica Serra d’Or en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil. El seu conte, ‘La princesa malalta’, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, incorpora dibuixos de Rebeca Luciani, una il•lustradora argentina. El llibre pertany a la col•lecció “L’Onada. Dones protagonistes” i adapta un relat dels Andes.

Fent una ullada al seu recorregut professional, hem descobert que han publicat moltes obres juntes. Així doncs, suposem que es coneixen força bé. Es podrien presentar l’una a l’altra?

Carme Rubio: Bé, la Maica (Maria Carme Bernal) és una gran intel•lectual i una gran persona. A més, domina molt la llengua catalana.

Maria Carme Bernal: La Carme Rubio i jo ens complementem molt bé. Ella sap molta literatura; fins i tot ha portat durant deu anys el programa d’entrevistes ‘De teves a meves’ a Televisió d’Osona (TVO).

Amb el conte ‘La princesa malalta’ han rebut el premi Serra d’Or de literatura infantil i juvenil del 2010. Ens en podrien fer cinc cèntims?

Per començar, direm que la col•lecció a la qual pertany ‘La princesa malalta’ té la particularitat que publica correlativament un conte de la tradició catalana i un altre que prové de l’estranger, que presentem adaptats. La història tracta d’una princesa dels Andes a qui, pel fet de ser dona, li ha costat molt aconseguir el poder de la tribu. A més, aquesta tribu té una relació molt especial amb un Déu. Hi ha una serventa que és amiga de la princesa i que, quan ella cau malalta, ha d’aplacar la ira del Déu per guarir-la. Aquesta serventa s’hi enfrontarà, anirà a llocs prohibits i vencerà totes les seves pors per ajudar la princesa.

Per quin motiu creuen que la narració ha cridat l’atenció del jurat?

El jurat va dir que de La princesa malalta els havien agradat els dibuixos i l’adaptació. També van destacar-ne l’ús la llengua. A nosaltres ens ha agradat que el jurat estigués format per gent reconeguda que ha valorat positivament la nostra feina.

Rebeca Luciani s’ha encarregat de les il•lustracions, de posar cara als personatges. Quin grau de compenetració hi tenen? Treballen juntes o cadascú fa la feina pel seu compte?

No la vam conèixer fins al dia de l’entrega de premis. La Rebeca és una noia argentina jove, encantadora, que dibuixa molt bé. Aquell dia va dir-nos que s’havia sentit molt identificada amb la història, probablement perquè els Andes estan al costat d’Argentina. En conseqüència, tant ella com nosaltres vam treballar independentment. Per part nostra vam donar el text a l’editorial, que va escollir la il•lustradora.

Tornant al premi, el llenguatge acurat i renovador, valorat pel jurat, està relacionat amb la lectura fàcil, tan valorada avui en l’ensenyament de llengües i en el periodisme informatiu?

En efecte, en l’adaptació dels textos seguim les directrius de la lectura fàcil. Es tracta de presentar als més petits unes històries molt antigues amb una llengua que estigui al seu abast. D’aquesta manera llegeixen amb més seguretat. Aquesta tipus de lectura utilitza una lletra més grossa i frases curtes i té la particularitat que al final de la ratlla pots parar perquè hi ha un signe de puntuació. Aquests llibres, a més, no els llegeixen només els nanos, sinó també la gent gran o els nouvinguts que estan aprenent la llengua.

Aquest guardó té un prestigi reconegut. Anteriorment havien obtingut algun altre premi o reconeixement públic?

No. Nosaltres som com una mena de formigues laborioses, que treballen i van fent a poc a poc. No ens hem presentat mai a cap concurs; per tant, tampoc podíem guanyar-ne cap. Però hem fet moltes coses al llarg de la nostra trajectòria i estem molt satisfetes d’haver obtingut aquest premi.

Una col•lecció que dirigeixen, L’Onada. Dones Protagonistes, sempre té personatges femenins com a eix central.

Va ser idea de l’editorial i nosaltres la vam acceptar de seguida. Entre altres coses, perquè a la literatura infantil hi ha molts més protagonistes masculins. De totes maneres, no volem que les protagonistes destaquin per valors tradicionals, sinó per la intel•ligència, la saviesa, l’amistat, etc. Tampoc volem que tinguin una actitud passiva com a la majoria de contes. A cadascun dels nostres les protagonistes destaquen per una qualitat diferent.

‘Tant de Gust de Conèixer-lo, Senyor/a…’ és una altra de les col•leccions que dirigeixen conjuntament. Es basa en algun model d’algun altre país?

El nom ens l’hem inventat nosaltres i no ens hem fixat en cap altra col•lecció. A tots els països d’Europa hi ha una manera de difondre els clàssics literaris, i també volíem donar a conèixer els de Catalunya. Els italians, per exemple, tenen moltes obres adaptades per als nens d’una obra tan difícil de llegir com és La divina comèdia. Entre altres, nosaltres hem adaptat títols de Jacint Verdaguer, que de literatura infantil no en va escriure mai.

Ens els seus contes s’hi veuen una sèrie de valors morals. Creuen que és important que els nens tinguin aquests valors des de petits? El fet que els defensin, vol dir que consideren que estan en crisi?

En primer lloc, volem que la història tingui qualitat literària; per tant, tractem els valors com a elements secundaris. De totes maneres, una història bona moltes vegades ja els porta implícits. També volem que les nostres narracions siguin atractives i no exemplars. De cap manera pretenem dir als nens que han de ser com les protagonistes dels nostres contes. Preferim que la història sedueixi i el lector en tregui les seves pròpies conclusions.

Quan va néixer la seva passió per la literatura? Els ve des de petites?

La passió per la literatura ens ve des de petites, perquè quan entres en aquest món t’apassiona i t’hi enganxes. A tothom li agrada que li expliquin històries interessants, que ara es poden seguir més fàcilment a través de la televisió.

Maria Carme Bernal: La meva passió per la literatura em prové de la mare, que explicava els contes molt bé. Després d’això, recordo que a l’escola les paraules m’agradaven molt.

Carme Rubio: La mare també m’explicava contes. Ara que sóc professora, pregunto als alumnes si les mares els expliquen contes i et diuen que no. Em sap greu que aquesta tradició s’hagi perdut. També m’agraden les cançons, que són part de la literatura.

En l’entrega de premis Serra d’Or, l’abat de Montserrat va dir que la reunió era un bon moment per valorar la situació de la cultura catalana. En el cas de la literatura, en quin punt creuen vostès que es troba?

La Institució de les Lletres Catalanes està en perill de desaparició i ha fet molta feina per donar a conèixer la nostra llengua. Es troba en una situació crítica per culpa de les retallades actuals. També és preocupant que es retalli el pressupost de les biblioteques; creiem que les biblioteques escolars haurien de tenir més protagonisme. L’Albert Manent va dir fa poc que la cultura catalana vivia un moment magnífic, però creiem que estem en un país en el qual no es pot estar mai tranquil. No som un país normal i, encara que es pot tenir una actitud positiva, pensem que tot no va tan bé. De totes maneres, no hem de ser alarmistes.

Com a professores de la UVic, creuen que aquest guardó que han rebut pot millorar la projecció exterior de la universitat?

Si pot contribuir-hi una mica, doncs benvingut sigui. Creiem que l’obtenció d’aquest premi ha tingut molt ressò; molta gent ens ha felicitat i ens hem emocionat. A més, també ens han enviat correus de felicitació, que hem imprès per conservar-los. I sobre la projecció exterior que dóna a la universitat, pots comptar! Ha, ha, ha!

Per acabar, ens agradaria conèixer una mica els seus plans de futur. Tenen pensat escriure més contes juntes?

Ara preparem dues rondalles més. Una d’alemanya dels germans Grimm i una altra de catalana,’¡La filla del carboner’.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.