L’Ajuntament de Ripoll ha hagut de tapiar i tancar al pas pràcticament tota la colònia Surribes, a peu de la N-260 entre Ripoll i Campdevànol, perquè amenaça ruïna. Fins fa poc encara hi vivien cinc famílies de lloguer, però ja han marxat. De moment, només hi continuarà vivint una família, que en aquest cas és propietària, perquè l’habitatge està en millor estat. El regidor d’Urbanisme, Xavier Cima, explica que ara s’està fent un estudi “per veure si les cases s’han d’enderrocar o es poden rehabilitar”, tenint en compte que és una colònia catalogada. Més de la meitat de la colònia és propietat de Comforsa i la part restant, de l’antiga tèxtil Fahialsa.
Cima explica que l’empresa Comforsa, que té una de les fàbriques just davant de la colònia Surribes –també coneguda com la de l’Hispano–, va donar l’alerta del mal estat de les cases de la colònia, que més tard van confirmar l’arquitecte municipal i els tècnics, “que van dir que amenaçava ruïna”. Per una banda, es van posar tanques per prohibir l’accés a la colònia, però també es va optar per tapiar les obertures de la part de baix, per evitar així que hi entrés gent. Segons han explicat des de l’Ajuntament, darrerament es trobaven que hi havia gent que entrava a les cases que no estan habitades per passar-hi la nit “com si fossin okupes”, però n’hi entrava d’altra “que el que feia era arrancar les canonades per emportar-se el ferro i així poder-se’l vendre”. Les cinc famílies que encara hi vivien hi estaven en règim de lloguer, i algunes d’elles només la feien servir “per passar-hi el diumenge o muntar alguna barbacoa”. Per tant, el seu desallotjament no ha estat un problema massa gran “i ja s’han espavilat pel seu compte”. Tot i així, hi quedarà una família, l’única que és propietària de la casa, ja que l’habitatge no està en mal estat com els altres.
El regidor d’Urbanisme diu que ara estan a l’espera de l’informe que s’està elaborant des de l’Ajuntament per decidir què es farà amb aquesta colònia, fundada a principi del segle XX. Explica que el problema pot ser que la rehabilitació costi molts diners, “després s’estudiaria l’opció de l’enderroc”. Cima, però, insisteix que la mesura urgent que s’havia de prendre “era tancar l’accés a la zona dels habitatges que amenacen ruïna”, amb l’objectiu “que ningú pugui prendre mal”.
{{ comment.text }}