Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

The Sey Sisters: “Fem música que va de l’ànima i cap a l’ànima”

Les germanes Sey formen un dels conjunts vocals més emblemàtics i amb més projecció del moment en la música negra. Procedents de Ghana, Àfrica, però residents a Osona, després d’actuar en diversos festivals i pobles van tornar a tocar a L’Atlàntida el passat 21 de febrer amb aforament complert.

  • El 9 Nou
  • 28/02/2014 | 18:06
  • 0

Com va sorgir la idea de formar el grup The Sey Sisters?

En realitat The Sey Sisters hi ha estat sempre, perquè som germanes, però com a grup vam començar cantant en el casament d’un familiar, i a partir d’allà vam anar cantant a casaments fins a consolidar el grup com a tal.

A partir de cantar en el casament d’un familiar, com ho veu fer per començar a consolidar-vos com a grup en un moment tan difícil com aquest per la cultura?

Doncs a partir d’aquest moment ens vam adonar que cantar juntes ens era fàcil i natural, així que vam decidir fer el grup realitat deixant a banda les dificultats que hi ha culturalment. Vam considerar que havíem d’intentar-ho encara que només fos per transmetre als del nostre voltant el que nosaltres sentíem cantant juntes.

Us havíeu plantejat mai arribar on sou ara mateix?

Home, moltes vegades havíem deixat anar la imaginació per veure com podria ser això de ser cantant, però a mesura que vas creixent i veus com està el panorama musical aquí, te n’adones que no és fàcil… Però ara mateix estem en un bon moment encara que sabem que ens queden moltes coses per fer.

A les xarxes socials ja teniu més de 1.000 seguidors, creieu que és una bona manera per donar-vos a conèixer?

Les xarxes socials ens han ajudat a arribar més lluny, a més llocs. Ens és una eina útil per poder compartir la nostra música a través d’un simple enllaç al Youtube, per exemple, i que arribi a més gent del que podríem amb només un treball físic. És una manera fàcil de què la gent també la comparteixi si li agrada el que veu i escolta.

Entre aquestes coses que heu de fer, hi entra la possibilitat de treure un CD en un futur proper?

SÍ, encara no sabem quan serà però tenim la intenció de treure’l.

La vostra passió per la música és innata?

Sí, sense dubte, perquè venim de família de músics. La música a casa nostre ha estat sempre a l’ordre del dia.

Us va ajudar que a la vostra família fossin músics per tal de començar a desenvolupar la vostra carrera musical?

Sí, totalment. Perquè com que ells ja coneixien una mica com anava el món de la música, sobretot el nostre pare, ens van poder apuntar a classes des de petites i a més, a l’estar envoltades d’un entorn musical fa que la música sigui, gairebé, una part de tu.

Així que de petites ja volíeu cantar juntes?

I tant, teníem molta facilitat en trobar-nos al menjador de casa, inventar-nos coreografies i jugar a què érem cantants

Què és per vosaltres la música negra?

És la música amb la que hem crescut, hem viscut i s’ha acabat convertint en la música amb la que ens expressem.

Des del 2006 que vau començar la vostra trajectòria professional, fins l’actualitat, heu canviat la vostra manera d’actuar?

Totalment. No hem deixat mai de rebre classes perquè no es deixa mai d’aprendre, però a més, a mesura que vas pujant a escenaris vas aprenent, creixent i formant-te també.

En quin sentit heu canviat des del 2006 fins l’actualitat?

Hem madurat tant personalment com professionalment. No afrontes igual la professió quan acabes de començar o quan no has tingut gaire experiència que quan ja has trepitjat alguns escenaris amb diferents formacions i comences a saber per on pots anar i per on no.

En els vostres espectacles aneu més enllà de la música, ja que ho relacioneu amb una manera de viure. Com reacciona el públic a aquest fet?

La veritat és que és molt gratificant veure al final del concert que el públic ha passat una bona estona i que s’ha emocionat entenent que el Gospel no és només una manera de cantar sinó també una forma de vida, i que és, sobretot, un càntic a l’esperança.

Quins projectes teniu en ment per aquest 2014?

En quant a projectes per aquest 2014, la idea és seguir fent concerts arreu de Catalunya i Espanya com hem fet aquest últim any.

Sempre canteu en anglès, heu pensat a cantar en la vostra llengua materna?

Sí que ens ho hem plantejat. És una idea que no descartem, potser més endavant farem alguna cosa.

També formeu part de Funkystep&The Sey Sisters, en què consisteix i en que us diferencieu cantant vosaltres soles o amb la banda sencera?

Amb Funkystep&The Sey Sisters fem versions de funk i soul dels 60s 70s i som una banda de 9 músics, on el nostre objectiu és fer ballar a tothom que vingui a veure’ns. De fet, amb aquesta formació hem tret un EP al mercat que es diu “Dance or Die” així que amb això ja ho hem dit tot!

Quines anècdotes recordeu amb alegria?

Una cosa que ens passa sovint i que ens fa molta gràcia és que quan anem per Espanya o a ciutats de Catalunya que no ens coneixen, es pensen que parlem en anglès i que no els entendrem, però quan comencem a parlar al concert es queden molt sorpresos del castellà o del català de La Plana que tenim, i moltes vegades se sent un “oooooooh” del públic al veure que parlem tant bé el català o el castellà com ells.

Viure en una comarca com Osona us va ajudar a donar-vos a conèixer?

Osona és una comarca amb molt i bon moviment musical i crec que això ens ha pogut ajudar.

Fins quin punt Osona us ha ajudat a seguir endavant?

Com que hi ha molt moviment musical resulta fàcil no parar d’alimentar-se. Jo crec que la música (entre d’altres coses) és reinventar-se, i una de les maneres en com un professional es reinventa és no deixant d’escoltar música i aprenent del que va escoltant. I si una comarca, com en aquest cas Osona, promou festivals, concerts, sales de concerts, etc. on la música estigui viva ajuda a que els músics no deixin d’estar-ho.

Heu actuat en molts pobles i festivals, però, creieu que és especial tocar a l’Atlàntida un cop més?

I tant! Sempre és especial i emocionant actuar a casa i pels de casa.

Contràriament, quin ha sigut el moment més dur per la vostra trajectòria professional?

Un moment bastant incòmode que vam passar va ser al gener d’aquest 2014 mentre estàvem de gira per Alacant, que durant l’últim concert estàvem enmig d’una cançó i de cop es van parar tots els llums de l’escenari del teatre per culpa d’una ràfega de vent, però l’equip no es va parar, per tant vam poder seguir cantant perquè the show must go on.

El problema va ser que l’Albert Bartolomé (el pianista) no veia les tecles del piano i no ens veiem entre nosaltres per marcar el final de la cançó, per tant vam acabar-la com bonament vam poder.

Per anar concloent com definireu The Sey Sisters?

The Sey Sisters és una família que fa música que va de l’ànima i cap a l’ànima.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.