S’ha acabat la tercera edició de “Tu cara me suena”. Quina valoració en faries de com ha anat la temporada?
La temporada ha anat molt bé. Aquest és un format més que competitiu i que té un públic fidel. Crec que els objectius els hem més que complert. Fixa’t que la temporada la vàrem encetar a la tardor i l’acabem estrenant la primavera.
Aquest és un format que vas inventar. Com se’t va acudir aquesta idea?
Jo no he tingut mai la pretensió de fer televisió d’autor, i a Gestmusic treballem en la creació de productes industrials. Nosaltres pensem els formats segons les necessitats dels clients i de les graelles de les cadenes. Antena 3 volia recuperar un gran format d’entreteniment, tornar a l’esperit de Llúvia de estrellas. Però al 2011 a la televisió no pots tornar a fer el mateix que als 90. Llavors vàrem veure les tendències mundials i vàrem comprovar que el que estava tenint èxit eren els programes amb famosos i que els programes musicals estaven tornant a ressorgir. A més a més, l’època que vàrem estrenar “Tu cara me suena” hi havia una forta crisi a l’Estat espanyol i volíem que els espectadors trobessin un lloc per entretenir-se i evadir-se de tot el que estava passant.
A principis dels anys 90 vas debutar a la televisió amb el programa juvenil “Plàstic”. Com recordes aquella etapa?
En tinc un grandíssim record. Van ser tres anys bolcats completament al projecte. Allà vaig descobrir la televisió. Érem un equip de professionals molt joves i va ser una escola molt potent. Fixa’t que en aquell programa hi havia el Ferran Armengol que era el realitzador i ara treballa a Gestmusic, la Montse Clarós que era la coordinadora, ara és la nostra productora executiva o el Jordi Rosell que ara dirigeix programes com ¡Mira Quién Baila! o “Masterchef”, el David Bagès i la Marisol Galdón entre molts d’altres que els hi ha anat molt bé les coses.
En aquella època et van proposar dirigir ‘Plàstic’. Algun dia podria veure algun company de la universitat dirigint un espai? Ara seria possible?
Ara tots ens hem tornat molt porucs i som molt més conservadors. Ara ho analitzem tot més de tres vegades. En aquella època em van fitxar com assessor musical. El Ferran Armengol em va dir que em presentés al càsting de presentadors, i vaig passar la prova. Després, quan el Ferran va marxar, el Joan Ramon Mainat volia promocionar a gent de dintre i em va oferir la direcció del programa. Mai he tingut por per assumir responsabilitats, potser vaig tenir un punt d’inconscient.
T’imaginaves que algun dia estaries al capdavant d’una de les productores més importants d’aquest país?
Mai he planificat el futur, jo volia ser veterinari. Però ja havia col•laborat a “El Punt”, “Diari de Maresme”, a “Ràdio Canet” i llavors vaig considerar que el meu futur no passava per ser veterinari.
El programa que més t’ha marcat ha estat Operación Triunfo?
Jo sempre comento que tinc un èxit cada deu anys, a la dècada dels 90 vaig fer “Plàstic”, al 2000 vaig dirigir “OT” i al 2011 “Tu cara me suena”. He dirigit molts programes a televisió que la gent ni se’n enrecorda. Però a tots treballo de la mateixa manera, posant-hi molt d’esforç i il•lusió.
Quin és el programa en què has treballat i que en tens un bon record?
Que recordi amb més afecte és l’”Hotel Glam”. Treballàvem moltes hores i arribava a casa que em feien mal les barres de riure. Tot ens sobtava i va ser molt sorprenent per tots fer-lo. No crec que ara fos possible una segona edició, “Sálvame” ens ha superat amb aquest punt de surrealisme que tenia el programa.
Recentment has dirigit “Uno de los Nuestros”. Quins creus que poden ser els motius perquè no hagi acabat de funcionar?
Possiblement la ubicació a la graella als dissabtes a la nit. Penso que hagués funcionat més bé qualsevol altre dia. Però tot i no tenir uns bons resultats d’audiència s’està mirant de vendre el format a altres països. Em va saber greu que no funcionés perquè era un programa molt xulo, on la banda decidia i es barrejava la música amb l’humor.
A la televisió ho has fet tot, o gairebé. Quin format t’agradaria dirigir?
Una de les coses que sempre comento mig en broma és que m’agradaria dirigir el Festival d’Eurovisió. Tinc la sort de poder treballar en un món on els reptes són constants. Per exemple, fa poc vàrem fer la retransmissió dels Premis Gaudí, a 48 hores de la gala, l’acadèmia ens va demanar si podíem encarregar-nos també de la realització ja que els treballadors de TV3 havien convocat una vaga per aquell dia. Va ser un repte per nosaltres ja que vàrem haver de treballar a contra-rellotge i crec que ens va quedar prou bé.
També has treballat amb productores petites com “La Quimera”. Com és passar a treballar d’una gran productora a una de petita?
Jo vaig passar una etapa de saturació personal, a la televisió ho havia fet de tot, concursos, informació, actualitat i veia que a Gestmusic havia tocat sostre. Tenia ganes de fer altres coses. I em van oferir anar a treballar a la productora “La Quimera”. Ells treballaven molt bé els documentals i vaig pensar que podia aportar a la productora, el punt d’entreteniment als reportatges que ara estan molt de moda, però quan vàrem començar no es portava tant. Hi vaig ser dos anys, fins que em van oferir la direcció de Gestmusic.
Un dels treballs que va fer molt soroll a la comarca d’Osona va ser “Una mirada límpia” amb la regidora de cultura de Tona Lurdes Boneu. Què va passar amb aquell late-night d’Antena 3?
Aquell programa va ser el primer en fer una cosa viral. Vàrem fer una web, i una associació fictícia amb uns estatuts. Volíem que la gent al rastrejar-nos per la xarxa tingués el dubte de si allò era veritat. Vàrem simular que existia una lliga que vigilava per la moral de la televisió. Denunciàvem la doble moral de la televisió en la que et mostraven tot allò que no s’havia de fer al mitjà però t’ho ensenyaven. Era un programa que s’emetia un cop a la setmana i, tot i que s’emetia les dues de la matinada, va tenir força ressò i a la Lourdes li va comportar alguns problemes a la seva vida personal.
Hi ha un cert clima de por entre els estudiants d’audiovisuals. Quin consell ens donaries?
Jo me’n recordo que quan estava fent la carrera ja ens deien que tots els llocs professionals estaven ocupats fins al 2015. Us aconsellaria ser molt perseverants i treballadors. No tenir por dels fracassos i creure amb el que estàs fent. La majoria de persones que treballen a Gestmusic és gent molt jove, per aquí passa molta gent, però t’asseguro que els bons es queden. Però sobretot buscar-te un tret diferencial a la resta perquè la competència és ferotge.
{{ comment.text }}