Nascut al Perú, va optar per estudiar medecina a Salamanca i Barcelona i l’atzar el va portar a Torelló on ha exercit la seva carrera professional.
S’autodefineix com un home amb esperit aventurer. Només així s’explica que quan tenia 18 anys un jove peruà decidís agafar un avió i anar a estudiar a Salamanca, primer, i a Barcelona, més tard. Un cop llicenciat es va fixar en un anunci del col·legi de metges. Demanaven un facultatiu per al consultori municipal de Torelló. Aquella primera visita a Osona, el gener del 1974, és dels records que encara tenia frescos aquest dimarts, el dia que feia 65 anys i es jubilava.
Acostumat al tràfec de les grans ciutats a Torelló hi va trobar la calma i l’amabilitat dels veïns. Des d’aleshores no n’ha marxat mai.
En els últims 35 anys ha crescut la població, però el sistema sanitari també ha canviat molt. Quan Ganiko va arribar a Torelló hi havia tres metges, que cobrien tots els torns de l’any. Això ha canviat. La medicina està més tecnificada i hi ha qui pensa també que és més freda. També ha canviat el tracte amb els pacients.
Alejandro Ganiko va fer dimarts 65 anys. Ha tancat la seva consulta particular i ja tampoc visita al CAP. Ara per ara, vol agafar-se un temps sabàtic per encarar la nova etapa de jubilat.
Dilluns, l’ajuntament li va retre un homenatge pels 35 anys de servei a Torelló. La seva companya i regidora de Salut Pública, Maria Àngels Casals, va glossar la seva figura, i va reivindicar l’esperit del metge de capçalera. Aquell que hi havia quan Ganiko va arribar a Torelló.
Emocionat, Ganiko va agraïr un homenatge que va acabar amb l’entrega d’un obsequi: una imatge dels gegants de Torelló. Un poble que al costat de la literatura, la música i el Barça forma part de les seves passions.
{{ comment.text }}