L’èxit de CiU va tenir un damnificat, el PSC, que va patir una incessant hemorràgia de vots. L’altra cara de la moneda va ser el PP, que va fer un pas endavant. ERC i ICV van consolidar posicions a Osona i van créixer al Ripollès.
CiU va convertir-se en un tsunami a Osona i el Ripollès. La federació nacionalista no només va aconseguir tapar totes les vies d’aigua que el 2004, i sobretot el 2008, li havia obert el PSC als municipis grans, sinó que va posar velocitat de creuer cap a una còmoda victòria: CiU va guanyar als 70 municipis d’Osona i el Ripollès, una circumstància que, en unes eleccions generals, no es produïa des de l’any 2000.
La victòria de CiU, que va enfilar-se fins al 47% dels vots a Osona i el 44% al Ripollès, va ser incontestable. Va recuperar el primer lloc en municipis com Manlleu o Torelló, on el 2008 no havia pogut resistir l’empenta del PSC. I va fer-ho amb autoritat. A Manlleu, els convergents van doblar en vots els socialistes (3.377 davant 1.594) i a Torelló gairebé els van triplicar (2.929 per 1.087). A Vic, on CiU ja ha guanyat sempre, es va mantenir la tònica.
L’alegria a les files convergents contrasta amb les cares llargues al PSC per l’hemorràgia de vots experimentada pel partit. El 2008, els socialistes trepitjaven els talons de CiU a Osona, mentre que, al Ripollès, fins i tot li havien pres el lideratge. Aquesta vegada, però, el PSC s’ha desplomat: a Osona s’ha hagut de conformar amb el 14% dels vots i, al Ripollès, amb el 18%. Tant en un cas com en l’altre són els pitjors resultats des de 1979. En municipis com Ripoll, on a les últimes generals havia guanyat, ara ha quedat en segona posició –amb la meitat de vots que CiU: 1.045 per 2.194– i amb l’alè d’ERC al clatell (945), força que ha guanyat suports i que ha aprofitat l’efecte Teresa Jordà, pendent del recompte final per veure si obté l’escó al Congrés.
De fet, els republicans han frenat la davallada viscuda el 2008 i han consolidat uns resultats que els col·loquen com la segona força a Osona (14% dels vots) i la tercera al Ripollès (15%). La satisfacció a les files republicanes només tenia comparació amb la que es respirava entre els militants i simpatitzants del PP. La marea blava que va conduir els populars a la majoria absoluta del Congrés va arribar esmorteïda a Osona i el Ripollès. Els populars, però, van sumar el 10% dels vots a Osona i el Ripollès, resultats dos punts per sota dels percentatges obtinguts el 1982 i el 2000.
Qui també va consolidar posicions va ser ICV-EUiA. La formació ecosocialista va quedar per darrere del PP, però va mantenir el percentatge a Osona (5%) i va créixer al Ripollès (del 2% al 4%) en unes eleccions amb una menor participació que el 2008. En aquesta ocasió va ser del 67% a Osona (era del 73%) i del 68% al Ripollès (era del 71%). Participació a banda, una de les notícies de la jornada va ser el discret resultat de la PxC de Josep Anglada. A Vic, on ha fonamentat el seu creixement des que va sortir elegit regidor l’any 2003, el partit d’Anglada només va obtenir el 2,5% dels vots i va superar, per poques dècimes, Escons en Blanc, força que es va situar en el 2,2%. De fet, el vot en blanc –sense els sufragis d’Escons en Blanc– va ser del 2% a les dues comarques.
TERESA JORDÀ, DIPUTADA
Nit de nervis a ERC. Nit de nervis a Ripoll. I nit de nervis per a l’exalcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, candidata d’ERC-RCat per la demarcació de Girona. Des del primer minut de l’escrutini dels vots, ERC i PSC es van disputar un diputat gironí, el segon pels socialistes i el primer pels republicans. La diferència era tan minsa que en més d’una ocasió estaven empatats per tot seguit un d’ells agafar avantatge. Amb el 100% dels vots escrutats, i a falta d’incorporar-hi des de la junta electoral els vots de l’estranger, el diputat és per ERC-Cat, i això vol dir que Jordà té cadira al Congrés de Madrid.
La seu d’ERC a Ripoll era un niu de nervis per saber si Jordà seria finalment diputada a Madrid. “No ens queden ungles ni als peus ni a les mans”, deia el president d’ERC del Ripollès, Carles Bassaganya. Jordà, que va viure la nit electoral des de la seu de Girona, també estava “més que nerviosa”.
EL PP ESCOMBRA A ESPANYA
Les enquestes ho deien des de feia setmanes i sembla que així ha anat. El Partit Popular ha guanyat les eleccions a l’Estat espanyol per una majoria absoluta, la més àmplia que mai ha tingut. El PP tindrà 187 diputats, més que els que va aconseguir en la majoria absoluta de l’any 2000 encapçalada per José M. Aznar. El PSOE s’ha enfonsat fins als 110 diputats.
El que serà nou president del govern, Mariano Rajoy, va assegurar que governaria amb l’interès general per sobre del particular i sobretot que “ningú s’ha d’inquietar i que ningú se senti exclòs”. Aquest va ser el missatge del seu discurs, ponderat, que va començar remarcant que ja l’havien felicitat el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. I és que Rajoy ha tret el millor resultat del PP en els 30 anys de democràcia a Espanya, superant José M. Aznar, que en va obtenir 183 l’any 2000.
La passada nit electoral no va haver-hi gaires sorpreses. Tant els sondejos com els primers resultats van anar en la mateixa direcció: la majoria absoluta del PP. A diferència de fa quatre anys, però, el bipartidisme s’ha reduït. Si llavors tant PSOE com PP van sumar més de 300 (323) dels 350 diputats que hi ha al Congrés, en aquesta ocasió la xifra que han sumat s’ha quedat per sota, en 286. Això ha suposat que hagin pujat altres partits minoritaris, començant per CiU, que s’enfila fins a 16, i continuant per la nova coalició basca Amaiur, que ha obtingut 7 diputats sent la primera vegada que entra al Congrés. Qui també ha augmentat de diputats és IU-ICV, que n’ha aconseguit 11, mentre que l’any 2008 en tenia només 2. També ha augmentat en 4 diputats la força política que lidera Rosa Díez, UPyD. ERC finalment ha sumat els 3 diputats que ja tenia.
El perdedor de la nit, Alfredo Pérez Rubalcaba, va aparèixer cap a 1/4 d’11 de la nit per dir que “hem perdut clarament i passarem a l’oposició”. Pérez Rubalcaba també va explicar que havia demanat al secretari general que convoqui un congrés ordinari que es pugui fer tan aviat com el que permetin els estatuts. La comunitat autònoma on més ha baixat el PSOE és Catalunya, amb més d’un 18%, seguida de Cantàbria, Astúries, País Basc, Andalusia, Illes Balears, Extremadura, Aragó, Illes Canàries i Castella-La Manxa. Igualment, però, la comunitat on menys ha crescut el PP –i ho ha fet a tot Espanya– és Catalunya, amb un 4%. On més ha pujat aquest partit és a les Illes Canàries, seguida d’Extremadura, Galícia, Andalusia, Castella-La Manxa, Illes Balears, Aragó, la Rioja i Castella-Lleó. Josep Antoni Duran i Lleida deia valorant els resultats que “el tsunami del PP s’ha aturat a l’Ebre”, tot i reconèixer la victòria del PP. Artur Mas també va recordar que és “la tercera vegada que CiU guanya les eleccions darreres”.
D’altra banda, Joan Coscubiela, d’ICV, es va mostrar content pel resultat obtingut molt per sobre dels darrers anys, que havia baixat des de l’any 1996.
Rajoy va prometre que aquest dilluns al matí ja estaria treballant i que ho faria com ho ha fet tota la seva vida, amb “treball, serietat i constància”. Així, va dir, “podrem veure els fruits” i va recordar “que no hi haurà miracles perquè no els hem promès”. També va afegir que convocaria les autonomies per afrontar “de manera coordinada l’exigència d’aquesta situació”.
CiU PASSA PEL DAVANT DEL PSC A CATALUNYA
Han canviat els papers a Catalunya, que aporta 47 diputats al Congrés dels Diputats. CiU ha guanyat per primera vegada les eleccions generals a Catalunya. S’ha situat al capdavant amb 16 diputats seguit del PSC que finalment n’ha obtingut 15 i el PP amb 11. A la cua, ICV i ERC en treuen 3 cada un, però ICV ha obtingut més vots. Creixen, doncs, en relació amb les eleccions de fa quatre anys, CiU, PP, ICV i ERC per molt poc.
Dels resultats totals destaca que el PP ha recuperat un diputat a Girona que feia dues eleccions que no tenia i tot i els 11 diputats no ha aconseguit el millor resultat del partit a Catalunya. Amb Josep Piqué al capdavant, l’any 2000 el PP va obtenir 12 diputats. A Girona, també, fins l’últim moment va ballar el diputat per ERC –Teresa Jordà–, que finalment va entrar a l’espera també del vot estranger. Queden 3 diputats per CiU, 1 pel PSC, 1 pel PP i 1 per ERC.
Pel que fa a Barcelona, el PSC hi ha mantingut el lideratge amb 10 diputats seguit de prop per CiU amb 9 diputats, 7 del PP, 3 d’ICV i 2 d’ERC. A Tarragona han entrat 2 diputats per CiU, 2 pel PSC i 2 pel PP mentre que a Lleida CiU ha guanyat amb 2 diputats i el PSC i el PP n’han obtingut un cada un.
{{ comment.text }}