Un article que publica aquest divendrea la revista Science alerta dels perills de la salinització de l’aigua per la salut humana i pels ecosistemes d’aigua dolça (rius, llacs, etc.), així com dels seus costos econòmics, degut a la manca de polítiques públiques que la frenin. El treball, elaborat per un equip científic internacional i coordinat per l’investigador Miguel Cañedo-Argüelles, del Grup de Recerca BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) i del grup de recerca FEM de la UB, posa de manifest que activitats humanes com són l’agricultura o l’extracció de recursos (carbó, minerals, gas, etc.) estan augmentant la salinitat de l’aigua, provocant efectes adversos per la salut humana i el funcionament dels ecosistemes.
En el treball, també ha participat de manera destacada el professor Narcís Prat, catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB i director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB.
A més, la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats deguts tant a la pèrdua de serveis ecosistèmics com a costos directes relacionats amb el tractament de l’aigua pel consum humà. El treball també avisa que en la gran majoria dels casos les accions preventives s’enfoquen únicament cap al usos humans de l’aigua, ignorant la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit, alguns països com Austràlia i Estats Units han fet alguns avanços per regular el nivell de salinització permès en base a criteris ecològics. Malgrat això, el nivell de protecció és insuficient.
Tal com explica l‘investigador Miguel Cañedo-Argüelles, «en la majoria dels casos es parla de recomanacions (sense vinculació legal) que estan fetes en base a la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de l’aigua». En aquest sentit, s’ha demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat i per això, els científics que signen l’article reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi, etc.) als nostres rius i llacs.
Davant d’aquestes evidències, l’article a la revista Science que també el signen el director del CT Beta Tecnio de la UVic-UCC, Sergio Ponsà, i la investigadora ICREA a la UVIC-UCC Sandra Brucet Balmaña, així com el director del grup de recerca FEM de la UB, Narcís Prat, entre d’altres, reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic i que tinguin en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per tal de protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l’accés, de generacions futures, als béns i serveis que aquests ecosistemes ens proporcionen. A més, apunten que amb el canvi climàtic aquesta situació empitjorarà ja que augmentarà l’evaporació de l’aigua, disminuint la capacitat dels rius i llacs per diluir les sals, i a més l’aigua salada entrarà en els espais costaners d’aigua dolça actuals degut a la pujada del nivell del mar.
L’article proposa que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i a l’ús de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Per exemple, l’article defensa que cal implementar noves pràctiques a l’agricultura a través de la creació de nous cultius que facilitin un ús racional de l’aigua. També es recomana pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per tal de descarregar els seus residus en determinats períodes (en funció de la capacitat del rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, tal com s’està desenvolupant a Austràlia. L’article admet que els grans desastres ecològics causats per la salinització, tot i que són pocs, han significat pèrdues de diversitat enormes i patiment per a les poblacions afectades com la salinització i contaminació del Mar d’Aral o la impossibilitat de tenir aigua dolça per la població del Delta del Ganges a Bangladesh.
L’article considera que encara s’està a temps de prevenir més grans desastres d’aquest tipus si es posen en marxa accions preventives i de gestió adequades. De totes maneres l’afectació als aqüífers salins o l’increment de la salinitat dels conreus que fan impossible cultivar certs aliments (com ja passa a la vall de l’Ebre) s’incrementarà, fent més difícil la producció d’aliments i la potabilització de l’aigua, el que, a més d’arruïnar a moltes famílies, podria incrementar les migracions entre països. Els països del sud d’Europa seran els que més patiran aquesta situació i on les activitats econòmiques quedaran més afectades, especialment l’agricultura.
{{ comment.text }}