Un detectiu de Vic acusat de venda de dades sanitàries se salva del judici en què li demanaven 108 anys de presó

La fiscalia demanava 108 anys de presó per a l’exdetectiu privat de Vic Jordi A.A., de 59 anys. Se l’acusava d’oferir als seus clients la possibilitat de conèixer informació mèdica confidencial d’historials que estaven en tractament al sistema públic de salut. Aquesta informació se la venia a un preu que oscil·lava entre els 200 i els 400 euros per encàrrec. La majoria de clients eren altres detectius que demanaven informació dels historials de persones que havien tingut un accident de trànsit i havien presentat reclamacions i demandes a companyies asseguradores. El detectiu de Vic es va salvar del judici i d’una possible condemna a causa d’una demència sobrevinguda. El seu advocat va explicar que va tenir un ictus el 2014, amb diverses repeticions, i un metge forense va certificar la seva incapacitat d’emetre testimoni. El judici sí que va continuar per a dos dels altres acusats: Josep C.S., propietari d’una empresa de seguretat, i Francesc Xavier V.R., que és detectiu privat. La fiscalia demana per a ells penes de 16 i 40 anys de presó respectivament.
El detectiu de Vic es feia passar per metge per aconseguir a través d’una trucada telefònica la informació que li encarregaven. L’escrit de fiscalia apunta que l’acusat disposava també d’algun contacte entre els funcionaris del serveis de salut que li passava informació. Tot i això, el fiscal admet que no s’ha pogut comprovar aquest extrem. Les dues persones que finalment van ser jutjades –un altre acusat també va ser absolt abans de l’inici de la vista oral– van admetre que es van posar en contacte amb Jordi A.A., però van defensar-se dient que no sabien els mètodes utilitzats per aquest per aconseguir-los. Els fets que es jutgen van passar entre el mes de gener del 2011 i el maig del 2012.
Els advocats van demanar l’absolució dels dos acusats per considerar que no eren conscients que s’estava cometent un fet delictiu. El fiscal anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, va dir que pagar per aconseguir informació de l’estat de salut d’una persona vulnera els drets d’aquesta. Va afirmar també que per investigar un frau no es pot recórrer a tècniques il·legals.