Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un estudi dels cursos fluvials destaca la mala qualitat del bosc de ribera als nuclis urbans de Vic i Torelló

Les dades les ha recollit el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter.

  • El 9 Nou
  • 17/03/2015 | 17:18

El darrer seguiment de l’estat ecològic dels cursos fluvials a Osona, amb dades de 2014, que ha presentat el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) – Museu del Ter, destaca la mala qualitat dels boscos de ribera als nuclis urbans de Vic, en el cas del riu Mèder, i a Torelló, el Ges. Núria Sellarès, enginyera agrícola, ambientòloga i biòloga del CERM, explica que el tram de Vic presenta problemes greus ja que “l’aigua no pot circular i hi ha canalitzacions, no hi ha bosc de ribera”. Així, pel fet que “l’aigua està estancada la qualitat fisicoquímica és dolenta i els ambients aquàtics hi estan molt alterats”. En el cas del Ges al nucli de Torelló, “no és que l’aigua tingui mala qualitat, sinó que no hi ha ambients perquè els macroinvertebrats aquàtics, que serveixen d’indicadors de la qualitat de l’aigua, puguin refugiar-se”, i aquest és un dels indicadors.

Altres dels trams en mal estat són el Rimentol a Vic, el Ter i el Gurri sota la depuradora de Vic, on hi ha “moltes espècies invasores”, i el Ter “més avall de Roda”. Segons Sellarès, la contaminació es pot donar per diversos motius, com abocaments directes d’origen orgànic o dels camps de conreu, i de les depuradores d’aigua residual. Per aquest motiu, alguns dels “punts de control” s’estableixen prop de les depuradores, com a Manlleu. En aquest municipi la qualitat de l’aigua és baixa, possiblement “a causa d’alguna fuita de clavegueram”.
Per millorar els punts negres caldria “que hi hagués més bosc de ribera”, sobretot al Mèder i al Gurri, on “l’activitat agrícola és més forta” i on s’han notat una “diferència important” respecte d’altres punts. En aquest sentit, des del CERM s’impulsen accions com el projecte “Riberes del Ter” i asseguren que “només amb cinc metres a banda i banda i un riu més natural, ja milloraria”. En llocs com els nuclis urbans de Torelló i Vic “el problema és el riu canalitzat amb murs de formigó” i seria bo “intentar l’eliminació total o parcial dels murs”, ja que la vegetació “fa de filtre”. Finalment, caldria “revisar els sistemes de clavegueram i solucionar possibles problemes a les depuradores”.

Segons Sellarès, els ambients aquàtics a Osona “han donat una bona qualitat” que “en general ha millorat” des del 2002, quan van començar a fer els estudis.
Més nutrients a l’aigua pel sobreadobament dels camps
El 2014 va disminuir la qualitat de l’aigua a les conques més agrícoles, les del Mèder i el Gurri. Segons Núria Sellarès, del CERM, “tot apunta que ha augmentat el nivell de nutrients a l’aigua que podria tenir relació amb una gestió poc eficient dels residus ramaders des del tancament de les plantes de puris”. Al Mèder per sota de Santa Eulàlia de Riuprimer a la primavera hi va haver un nivell d’amoni “pràcticament tòxic”. Els nivells “no eren tan alts des del 2008”.

Per entrar al top 10 dels trams de cursos fluvials amb més bon estat ecològic cal tenir en compte tres factors, segons Núria Sellarès, del CERM. El Ter a la zona de la Farga de Bebié, l’illa del Sorral o de Gallifa a les Masies de Voltregà i el Ges a Forat Micó, a Sant Pere, els compleixen. El primer aspecte que es té en compte és que el riu tingui “una forma natural”, que combina diferents ambients aquàtics com zones de ràpids, lents, còdols, sorra, alguna gorga i arrels d’arbres submergides.
El segon factor es basa a tenir un bosc de ribera “abundant, extens i amb espècies autòctones de la nostra zona” com salzes blancs i verns, i també arbustos com avellaners o saücs. Aquest bosc “ha de tenir continuïtat en el tram” i ha de ser el més extens possible “longitudinalment i transversal”, apunta Sellarès.

El tercer indicador se centra plenament en la qualitat de l’aigua, per la qual cosa quan es fa l’estudi es té en compte la qualitat física i química, que s’analitza al laboratori. Allà es miren “els nutrients, els fosfats, els nitrats, els nitrits i l’amoni” i també “in situ” es té en compte el PH, la conductivitat elèctrica, l’oxigen i la temperatura, encara que aquestes dades, pel fet que “l’aigua corre”, són “mesures puntuals”, del moment en què es pren la mostra. Per determinar la qualitat biològica de l’aigua es fa a través dels índexs biològics, estandarditzats a escala europea, que es basen en els macroinvertebrats aquàtics com a indicadors que “donen una informació més integrada i a més llarg termini”. Si hi ha contaminació “una sèrie d’invertebrats moren”. De manera que les dues formes “són complementàries”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.