Un estudi fet a Osona certifica que fer ecografies als CAP garanteix el diagnòstic i redueix les llistes d’espera

Agueda Decena, David Teixidó i Enlay Rosado, tots tres metges residents de quart any –la primera, a l’ambulatori de Manlleu i els dos últims, al de Santa Eugènia de Berga–, han realitzat un estudi que demostra que fer ecografies als centres d’atenció primària (CAP) manté les garanties de diagnòstic de cara al pacient i també fa que es redueixin les llistes d’espera fins a la meitat. Tots tres van presentar els resultats del treball la setmana passada al Teatre Àngel Guimerà de Santa Eugènia en el marc de la cinquena Jornada de Recerca i Docència, on es van exposar vuit treballs més de residents de la Catalunya Central.
Els tres metges van analitzar els temps d’espera, els tipus d’ecografies i els motius de la petició abans i després de la implantació de les ecografies als dos centres d’atenció primària. En el cas manlleuenc se’n fan des de l’any 2007 i a Santa Eugènia des del 2013 i en tots dos van comparar ecografies que s’havien fet a l’àrea bàsica de salut i que també s’havien repetit a l’hospital. Els doctors asseguren que “la concordança diagnòstica” entre unes i altres era de més d’un 90%. Decena, Teixidó i Rosado expliquen que implantar les ecografies a l’atenció primària comporta que els metges de família facin una formació específica i si es fa permetrà “completar més l’exploració física i orientar el diagnòstic del malalt”; per tant, es farà un tractament “més efectiu” i també es reduiran les derivacions a altres centres i també el temps d’espera. Per això, diuen, cal que es faci aquesta formació i que es dotin els centres de l’equipament tecnològic .
El director assistencial d’Atenció Primària de la gerència territorial de la Catalunya Central, Joaquim Verdaguer, comentava que la idea és que “tot el que puguem resoldre des de la primària no hagi d’anar a l’hospital, que és més llunyà al ciutadà i té un cost més alt”. En aquest sentit, intenten aplicar tots els treballs que suposen una millora i veure “si a llarg termini és sostenible”.
Actualment, segons Joan Deniel, cap d’estudis de la Unitat Docent de la Catalunya Central, a la zona hi ha 60 metges i infermeres residents, dels quals una vintena són en centres d’Osona.